A prop¨°sit de Llull

Acabe de llegir Vida de mestre Ramon, autobiografia de Ramon Llull presumptament dictada per ell i escrita per un altre. La seua hist¨°ria ¨¦s coneguda: fins a trenta anys, Llull, tot i casar-se i tindre fills, ¨¦s un cortes¨¤ de vida mundana, lasciu, pecamin¨®s. En l¡¯autobiografia no trobem res d¡¯aquests primers trenta anys, ni tan sols de la inf¨¤ncia, o de l¡¯adolesc¨¨ncia, que tant modelen l¡¯individu. El relat comen?a en el punt d¡¯inflexi¨® que suposa la seua metamorfosi religiosa, causada per la visi¨®, durant cinc reiterades nits, d¡¯un Crist crucificat al seu dormitori. A partir d¡¯aleshores fa un canvi radical en la seua vida, que dedica al proselitisme cristi¨¤, a intentar convertir els infidels. Abans, per¨°, necessita elaborar un s¨°lid argumentari ¡ªell l¡¯anomena Art¡ª, on integra, en un tot coherent, religi¨®, filosofia, ci¨¨ncia, moral i orde social, a partir d¡¯un sistema de verificacions mec¨¤niques que han de demostrar la superioritat del cristianisme. I com el difon, aquest argumentari? Mitjan?ant l¡¯escriptura, l¡¯ensenyament, la disputa amb autoritats teol¨°giques, la petici¨® a papes i a reis o la fundaci¨® de centres de formaci¨® missionera. Llull ¨¦s una m¨¤quina. Escriu unes dues-centes seixanta-cinc obres, algunes d¡¯una alt¨ªssima qualitat, en catal¨¤, llat¨ª, ¨¤rab i occit¨¤. ?s un home de personalitat desbordant, carism¨¤tic, d¡¯una capacitat dial¨¨ctica que intimida l¡¯adversari. Un individu aix¨ª havia de topar, inevitablement, amb els poders de l¡¯¨¨poca. Els reis i els papes li fugen, se l¡¯espolsen com poden, per¨° ell ¨¦s insistent com un malson: cal construir monestirs per a formar cristians que dominen l¡¯argumentari i les lleng¨¹es del m¨®n, per tal que puguen conv¨¦ncer els infidels del seu error. Ell mateix es descriu, en el Phantasticus, com un idealista que la resta del m¨®n f¨¤cilment trobaria pesat. I tant que devia ser aix¨ª! Com que els poderosos se¡¯l miren com un boig, ell, impacient, passa a l¡¯acci¨®: viatja a Tunis, a Xipre, on siga, i, a banda de pledejar amb reis i autoritats teol¨°giques, fa m¨ªtings pel carrer. Aix¨° provoca que l¡¯insulten, que l¡¯apedreguen, que el tanquen en presons. Amb el seu treballat argumentari, la seua intel¡¤lig¨¨ncia i la seua capacitat de seducci¨® verbal, Llull crem¨¤ la seua vida com un ciri pel que ell considerava il¡¤luminar els altres. Tenia ra¨®, Llull? Aconsegu¨ª all¨° que pretenia? La hist¨°ria de Llull m¡¯ha fet pensar en el cas valenci¨¤, i en tots aquells a qui ens obsessiona la nostra p¨¨rdua col¡¤lectiva de dignitat i de consist¨¨ncia, la nostra progressiva dissoluci¨®, com a figurants ¡ªhi pintem ben poc¡ª, en la mediocritat espanyola. Tenim un argumentari, un argumentari s¨°lid, que pren cos amb l¡¯obra de Joan Fuster i que es desenvolupa en la d¡¯altres intel¡¤lectuals o professionals de diferents rams. L¡¯argumentari, per¨°, no ha guanyat el carrer. Ha mancat qui l¡¯adaptara i el fera seductor entre una poblaci¨® aliena als llibres i amiga dels prejudicis, per no dir de les v¨ªsceres. En un pa¨ªs on triomfa la m¨²sica feta per a qui no li agrada la m¨²sica, els llibres publicats per a qui no aprecia la literatura, els quadres pintats per a qui no estima la pintura o la pol¨ªtica dissenyada per a qui no l¡¯interessa la pol¨ªtica, ens cal alg¨² que transmeta l¡¯argumentari fusteri¨¤ en una versi¨® que, sense trair-lo, el fa?a atractiu a la poblaci¨®. El carrer ¨¦s qui, a la llarga, decideix. El qui posa o lleva governants, el qui potencia o enfonsa mitjans de comunicaci¨®. Si el receptor f¨®ra sord, no caldria, per tal d¡¯arribar-hi, aprendre i utilitzar la llengua de signes?¡­ Sense trair, per¨°, l¡¯argumentari. Ac¨ª rau la dificultat. I el repte.