Espais p¨²blics premiats

El passat 25 d¡¯abril es van donar a con¨¨ixer els premis de l¡¯Espai P¨²blic Europeu, uns guardons bianuals que va posar en marxa el CCCB el 2000. En aquesta vuitena edici¨®, el jurat va donar quatre mencions i dos premis ex aequo. L¡¯exposici¨® que recull els treballs, amb el nom de Ciutats compartides, es pot visitar fins al 4 de juny al CCCB. El premi ha fet d¡¯aquesta instituci¨® una refer¨¨ncia inevitable en parlar d¡¯espai p¨²blic i ha ajudat a convertir aquest mateix espai, no en un sobrant o un complement, sin¨® en l¡¯expressi¨® m¨¦s genu?na de les ciutats i en una s¨ªntesi d¡¯urbanisme, arquitectura i paisatge. En aquesta q¨¹esti¨® juga un paper essencial la concepci¨® del mateix premi i el tipus de coses que es premien, on pesen m¨¦s el car¨¤cter i l¡¯¨¨xit social de l¡¯obra que no pas la seva espectacularitat. Podr¨ªem dir que ¨¦s un premi que cont¨¦ arquitectura per¨° no ¨¦s d¡¯arquitectura. A la base d¡¯aix¨° es troba probablement el convenciment dels organitzadors que l¡¯espai p¨²blic ¨¦s avui clarament una expressi¨® de la democr¨¤cia i una obra de col¡¤laboraci¨®.

L¡¯acte de lliurament dels premis permet una primera reflexi¨® que em va fer veure la presentadora, una professional de la televisi¨® p¨²blica de Catalunya, que va introduir els protagonistes i els premis. La introducci¨® pretenia ser una explicaci¨® en clau did¨¤ctica del perqu¨¨ de la import¨¤ncia de l¡¯espai p¨²blic, sempre posant orgullosament el cas de Barcelona com a model. Amb un conjunt d¡¯exemples, la presentadora va destacar-ne la import¨¤ncia dient: ¡°Els dissabtes comprem en un mercat, els diumenges anem a les platges de Barcelona, entre setmana, a les tardes lliures, prenem alguna cosa en una pla?a, tamb¨¦ sentim m¨²sica al carrer i apreciem l¡¯art dels grafitis¡±. Aquesta descripci¨® de l¡¯espai p¨²blic barcelon¨ª em va fer pensar si no s¡¯ha instal¡¤lat entre nosaltres una concepci¨® de l¡¯espai p¨²blic del week-end permanent, que contrasta amb la intel¡¤lig¨¨ncia del premi en q¨¹esti¨®.

Cal dir que pr¨¤cticament tots els guardons atorgats evidencien que el que es premia s¨®n els valors que activen, m¨¦s que no pas el seu disseny. Importen m¨¦s els usos i el paper que juguen aquests espais en les ciutats que els contenen i de les quals formen part, i donen valor a l¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai per part de la gent, present en moltes de les fotografies. De tots els espais es destaca el paper que tenien abans de la reforma i el que adquirien de nou; en l¡¯acte, aquest fet va quedar retratat n¨ªtidament per les paraules de la presidenta del jurat, l¡¯arquitecta Carme Ribas. Per sobre de l¡¯execuci¨® o de l¡¯originalitat formal, se subratlla el paper que juguen ara en el conjunt de la ciutat i l¡¯¨¨xit de la seva utilitzaci¨®. Aquest fet resulta determinant i converteix aquests premis en alguna cosa diferent dels d¡¯arquitectura, on encara prevalen excessivament l¡¯obra considerada com a objecte i l¡¯antiquada idea d¡¯autor ¨²nic. Es podria dir que en molts casos es premia l¡¯enc¨¤rrec m¨¦s que no pas el resultat (per aix¨°, intel¡¤ligentment, el premi inclou, a m¨¦s dels autors, els constructors i els ens que promouen l¡¯obra). Entre algunes de les obres seleccionades, n¡¯hi havia que, de fet, eren edificis camuflats d¡¯espai p¨²blic, per¨°, pensant-ho b¨¦, resulta interessant que l¡¯arquitectura vulgui concursar en un premi com aquest i no en un d¡¯arquitectura, ja que ¨¦s aqu¨ª on pren tot el seu sentit.

El port de Marsella

D¡¯entre els premis i mencions ¡ªun observatori per als aiguamolls a Rainham, Londres; una antiga via ferrovi¨¤ria convertida en circuit per a bicicletes a H¨¨lsinki; un cementiri isl¨¤mic a Alteach, ?ustria; el Teatre la Lira, a Ripoll, o unes passeres per sobre del Vinalop¨®, a Elx¡ª, destaca el Vieux Port de Marsella, ara renovat, que ha convertit aquest espai urb¨¤ en un lloc m¨¦s accessible, m¨¦s ciutad¨¤, menys privatiu.

T¨¦, al meu entendre, un valor simb¨°lic innegable que el premi es doni a con¨¨ixer a Barcelona, una ciutat que ha iniciat una acci¨® inversa al port; ¨¦s a dir, un cam¨ª cap a la privatitzaci¨® i la negaci¨® de la ciutadania a accedir al port. En aquest cas es premia una recepta que aqu¨ª semblem haver rebutjat amb l¡¯excusa de l¡¯economia i el turisme. D¡¯aquesta manera, ja no serveix resoldre aquestes coses citant Bill Clinton amb all¨° de: ¡°?s l¡¯economia, idiota!¡±. M¨¦s aviat hem de comen?ar a dir: ¡°?s la ciutat, idiotes!".

?