La for?a del sonet

?Jordi Llavina (Gelida, 1968) ha consumat una altra arriscada operaci¨® po¨¨tica: un recull de 40 sonets. Un sonet, potser avui dia cal recordar-ho, ¨¦s una forma po¨¨tica que es remunta al segle XIII i que consisteix en 14 versos lligats per un r¨ªgid esquema m¨¨tric; un epigrama en qu¨¨ es concentra una escena o un conflicte, un lament o una invocaci¨®, una declaraci¨® d¡¯amor o un veredicte moral, sovint una mica de tot. Deia el cr¨ªtic literari i poeta franc¨¨s Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) que serveix per treure de polleguera els poetes; segons Jorge Luis Borges, asseure¡¯s a escriure un sonet ¨¦s un error, cal deixar que el sonet ens trobi a nosaltres. Sigui com sigui, Llavina ha tingut quaranta trobades felices en qu¨¨ ha sortit air¨®s del desafiament, tot assolint la seva manera pr¨°pia de compondre¡¯n.

Se sol dir que el sonet t¨¦ una estructura de sil¡¤logisme, en qu¨¨ els dos quartets estableixen les premisses i els dos tercets desenvolupen la conclusi¨®; per¨° ¨¦s una regla que ha tingut m¨¦s excepcions que compliments. En el cas d¡¯aquest llibre, es tracta m¨¦s aviat de dibuixar una situaci¨® quotidiana concreta de la qual es despr¨¨n tot seguit una lli?¨® v¨¤lida per a tota la vida. Com si d¡¯un conte es tract¨¦s, escassegen les abstraccions, i s¨®n els objectes i els gestos casolans els elements que en vehiculen la versemblan?a.

En canvi, pel que fa als t¨°pics de llarga tradici¨®, Llavina s¡¯hi mant¨¦ fidel, fins al punt que la major part dels sonets n¡¯il¡¤lustren algun, o m¨¦s ben dit l¡¯actualitzen. Per exemple, el Beatus ille, l¡¯elogi de la vida rural, m¨¦s pobra per¨° espiritualment m¨¦s sana i intensa, en contraposici¨® a la vida urbana; el Tempus fugit, la consci¨¨ncia de la fugacitat de les experi¨¨ncies viscudes, especialment de les amoroses; el Memento mori, la intromissi¨® de la idea de la mort inevitable¡­

No cal haver fet gaires pr¨¤ctiques de versificaci¨® per entendre que emprar un llenguatge planer i lineal al llarg de 14 decas¨ªl¡¤labs perfectament ritmats ¨¦s un repte considerable, aix¨ª com evitar que les rimes s¡¯imposin en exc¨¦s i que els inevitables encavallaments de vers quedin massa for?ats. Sols amb una gran habilitat s¡¯aconsegueix que el lector senti en tot moment que li estan parlant en la seva mateixa llengua i no pas en un llenguatge po¨¨tic artifici¨®s.

El t¨ªtol Contrada es presta a interpretacions diverses, fins i tot sense sortir dels diccionaris; al capdavall, s¡¯imposa la idea que es tracta del tros de terra pr¨°xim a alg¨², no en el sentit estrictament agrari sin¨® en el del conjunt dels llocs, les relacions, els sentiments, les creences que delimiten una persona.

En la nota final, l¡¯autor confessa algunes circumst¨¤ncies biogr¨¤fiques que conflueixen en aquests poemes, a m¨¦s del fet que vol veure-hi un final d¡¯etapa, essent aix¨ª que la vida ¡°que he viscut fins aqu¨ª ja est¨¤ dita i enquadernada, ja ¨¦s hist¨°ria¡±. Les fites primordials d¡¯un bon grapat d¡¯anys quedarien doncs fixades per la dificultosa i reflexiva via del sonet, no pas per la de la improvisaci¨® i el deixatament. D¡¯aquesta manera, el treball de Llavina es converteix, en segona inst¨¤ncia, en una den¨²ncia de la ignor¨¤ncia formal i del balbuceig oci¨®s avui dia tan en voga.

El sonet ¨¦s un instrument que encara conserva l¡¯efic¨¤cia, i no ¨¦s de cap manera un anacronisme. Un recull com Contrada demostra, per si feia falta, que un poeta bon coneixedor de la llengua catalana, sense cap necessitat d¡¯imitar les maneres de fer de Josep Carner o J. V. Foix ¡ª¨¦s a dir, sense caure en l¡¯homenatge de l¡¯ep¨ªgon ni en el pastitx del virtu¨®s¡ª, el pot fer servir per trobar la seva veu pr¨°pia i relatar una biografia sentimental, o el que es proposi.