El canonge i la llibertat

Al comen?ament de la d¨¨cada dels setanta del segle passat, un fet ins¨°lit somogu¨¦ el m¨®n eclesi¨¤stic de Val¨¨ncia. Un grup d¡¯estudiants de capell¨¤, en rebel¡¤lia davant l¡¯arquebisbe, Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa Lahiguera, enlairaren p¨²blicament les Constitucions de Tom¨¤s de Villanueva per reivindicar la seua capacitat d¡¯autogovern en el col¡¤legi major fundat pel sant m¨¦s de quatre segles abans. El conflicte tenia com a protagonista involuntari Josep Espasa, que havia estat rector del col¡¤legi des del 1945. I nom¨¦s va acabar despr¨¦s que l¡¯arquebisbe demanara a les autoritats civils de les acaballes del franquisme que hi intervingueren.

¡°De este modo llega a sus ¨²ltimas fases el conflicto entre los seminaristas del Colegio de Santo Tom¨¢s y las autoridades eclesi¨¢sticas de la di¨®cesis, conflicto que surgi¨® cuando los colegiales se opusieron a aceptar sustanciales cambios preconizados por la autoridad eclesi¨¢stica. Esta crisis dio lugar a la expulsi¨®n de cinco seminaristas y a una larga serie de pronunciamientos y tr¨¢mites legales¡±, escrivia el periodista J. J. P¨¦rez Benlloch en una cr¨°nica del mes de gener de 1973.

Josep Espasa, a parer del bisbe auxiliar de Val¨¨ncia, Jes¨²s Pla, era una ¡°persona perniciosa per als col¡¤legials i per a la di¨°cesi per la seua manera ¡®aperturista¡¯ d¡¯entendre el Concili Vatic¨¤ II¡±, segons va comunicar personalment a l¡¯al¡¤ludit. ¡°L¡¯eixida de Sant Tom¨¤s el va afectar molt, no tant pel cessament sin¨® per la manera com es va produir¡±, ha explicat un dels seus grans amics, Josep Garc¨ªa Richart. ?s possible comprendre-ho si pensem que aquell canonge culte i ecum¨¨nic, professor al seminari i tamb¨¦ a la Universitat de Val¨¨ncia, havia convertit l¡¯antic Col¡¤legi de la Presentaci¨® i Sant Tom¨¤s de Villanueva en una instituci¨® on els col¡¤legials es formaven amb una gran autonomia i no eludien el contacte amb la societat. Espasa, a m¨¦s a m¨¦s, va substituir als anys seixanta el vetust i c¨¨ntric edifici de la instituci¨® per una construcci¨® moderna, obra de l¡¯arquitecte Juan Jos¨¦ Estell¨¦s, que despert¨¤ una cobd¨ªcia poc dissimulada en alguns elements eclesi¨¤stics.

L¡¯episodi centra un llibre, publicat per l¡¯editorial Sa¨® i coordinat per Emili J. Mar¨ªn, que obri una nova col¡¤lecci¨® titulada ¡°Tresors de la fe¡±. Un volum que troba l¡¯excusa en el centenari del naixement de Josep Espasa a D¨¦nia, ciutat a la qual es va sentir sempre vinculat. En el llibre s¡¯apleguen col¡¤laboracions de dos bisbes (Jos¨¦ Gea, dimissionari de la di¨°cesi de Mondo?edo-El Ferrol, i Joan Piris, de Lleida), i d¡¯especialistes en teologia, escriptors, antics deixebles i amics. Antoni Signes, Antoni Espasa, Teresa Espasa, Lola Barber¨¤, Trini Sim¨®, Francesc Aracil, Joaqu¨ªn Signes, Vicent Miquel i Diego o el mateix Emili Mar¨ªn hi aporten una visi¨® afectuosa i plena d¡¯an¨¨cdotes de la figura d¡¯aquell canonge de qui recorda el seu nebot, Antoni Espasa, com explicava en Qu¨¨ cal creure?, un dels seus llibres, que ¡°la fe es basa en la llibertat i en un comprom¨ªs de solidaritat, i que sense aix¨° no ¨¦s res¡±. Com a conseq¨¹¨¨ncia, ¡°el creient est¨¤ molt a prop de l¡¯ateu que t¨¦ aqueix mateix comprom¨ªs¡±.

Era excessivament ¡°aperturista¡± la visi¨® del concili que practicava el pare Espasa? ¡°Don Josep ja fou un capell¨¤ postconciliar abans del Vatic¨¤ II¡±, escrivia Joan Fuster en la necrol¨°gica que li va dedicar quan va morir l¡¯any 1980. El fet que el canonge f¨®ra amic de Fuster o de Vicent Ventura d¨®na una idea de la seua ¡°independ¨¨ncia intel¡¤lectual¡±, a desgrat que, com apuntava l¡¯assagista de Sueca, ¡°no entrava en el seu car¨¤cter la decisi¨® provocativa: m¨¦s aviat era un home discret, tremendament raonable¡±. Fuster continuava: ¡°Afegir que va ser perseguit, fins i tot despr¨¦s del concili, no seria cap hip¨¨rbole. Moss¨¨n Espasa dirigia un vell col¡¤legi major ¡ªel de Sant Tom¨¤s de Villanueva¡ª d¡¯estudiants de capell¨¤, i en el per¨ªode que en va ser rector va fer tots els possibles perqu¨¨ els seus col¡¤legials fossin responsables de la vocaci¨® que assumien, i els for?ava a replantejar-se l¡¯opci¨® des d¡¯uns angles de permanent llibertat¡±.

Si aix¨° ¨¦s el que n¡¯opinava un ¡°descregut¡± com Fuster, no molt diferent ¨¦s el que n¡¯escriu l¡¯actual bisbe de Lleida, antic col¡¤legial de Sant Tom¨¤s, Joan Piris Fr¨ªgola. ¡°Ell ha confiat sempre i molt en la bona voluntat dels que vivien una mica allunyats de l¡¯Esgl¨¦sia, independentment de les seves sensibilitats pol¨ªtiques, que mai no foren un impediment per a la seva religiositat. Ben al contrari, practicava all¨° de: ¡¯en les coses necess¨¤ries, unitat; en all¨° dubt¨®s, llibertat; i en tot, caritat¡±.

Potser a la llum de les esperances d¡¯obertura i normalitzaci¨® que el nou papa Francesc encomana als creients ser¨¤ interessant revisitar episodis d¡¯aggiornamento postconciliar, com el del conflicte del Col¡¤legi de Sant Tom¨¤s, i tamb¨¦ figures marginades com la de Josep Espasa. Ho ¨¦s, sens dubte, des del punt de vista de la nostra mem¨°ria civil. ¡°De vegades el present es troba amb tra?os i personatges esborrats de la nostra hist¨°ria passada, que han estat culpablement eliminats perqu¨¨ no caben en el mediocre ideari actual¡±, escriu Emili Mar¨ªn en el pr¨°leg del llibre que comentem. I conclou que ¡°¨¦s urgent retornar-los al present¡±. Per exemple, aquell canonge inc¨°mode que creia en la llibertat.