Raimon al Palau

El 20 de mar? passat, ?mnium Cultural atorg¨¤ al cantant Raimon el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, que ¨¦s el guard¨® m¨¦s cobejat que es pot rebre a Catalunya en el ram de la cultura. Que Raimon se¡¯l mereixia ¨¦s indisputable, no solament perqu¨¨ ¨¦s un bon escriptor per dret propi ¨Cun lletrista sensible i efica? i un memorialista distingit-, sin¨® sobretot pel motiu que els jurats van subratllar: per una traject¨°ria important¨ªssima de m¨¦s de 50 anys de difusi¨® de la llengua i la cultura. No descobrir¨¤ cap Am¨¨rica qui diga que per a la can?¨® en catal¨¤ i fins i tot per a l¡¯¨²s p¨²blic de la nostra llengua en temps dif¨ªcils, Raimon va ser un fenomen decisiu, o qui reconega que si poetes tan complexos com Ausias March o Salvador Espriu han esdevingut populars ¨¦s gr¨¤cies a ell. En resum, aquest era un premi obvi, i la prova d¡¯aix¨° ¨¦s que en un gremi tan extremadament suspica? i envej¨®s com el lletrat, tothom va afirmar, almenys en p¨²blic, que ?mnium havia fet b¨¦ i santament concedint-li¡¯l. Aix¨° tamb¨¦ diu molt de l¡¯alt¨ªssima consideraci¨® en qu¨¨ es t¨¦, a Catalunya, la figura i l¡¯obra de Raimon.

Del 8 a l¡¯11 de maig, Raimon havia d¡¯actuar al Palau de la M¨²sica de Barcelona, amb una tanda de recitals antol¨°gics que repassaren la seua carrera i que inclo?en peces de caire ¨ªntim que ha cantat poc en p¨²blic. En les entrevistes promocionals pr¨¨vies a l¡¯esdeveniment, el cantant va fer unes declaracions molt raonables sobre els dubtes que li provoca el proc¨¦s sobiranista catal¨¤, amb un govern espanyol tancat en banda i un context europeu poc encoratjador, i manifestava tamb¨¦ la seua inquietud ¨Cm¨¦s que comprensible- davant les possibles repercussions negatives que tot aix¨° poguera tindre al Pa¨ªs Valenci¨¤, assumpte que als valencians ens ha de capficar, com ¨¦s natural.

Es veu que, en les xarxes socials, hi ha hagut qui s¡¯ha mostrat of¨¦s per aquests dubtes, i en alguns diaris han pintat un panorama que podria fer creure que el cantant ha patit les ires dels talibans independentistes i que ¨¦s v¨ªctima d¡¯una cacera de bruixes en tota regla. ?s una visi¨® molt esbiaixada. L¡¯anonimat que empara les xarxes facilita que qualsevol primari puga proferir impunement el que li passe per les parts baixes de la seua anatomia, i no s¡¯hi pot fer res, per¨° tampoc vol dir res. La gent amb dos dits de cervell i la que firma les paraules que escriu ha reconegut de forma pr¨¤cticament un¨¤nime que Raimon t¨¦ tot el dret del m¨®n a expressar els seus dubtes, per raons de principi (perqu¨¨ sense dubte no hi ha pensament que valga) i tamb¨¦ per raons de fet: el proc¨¦s ¨¦s, en efecte, dubt¨®s; hi ha moltes inc¨°gnites, i amagar-les no servir¨¤ per a aclarir-les. S¡¯ent¨¦n que els pol¨ªtics professionals dissimulen els interrogants; en canvi, l¡¯obligaci¨® de la gent compromesa amb la cultura ¨Cel que abans en d¨¦iem intel¡¤lectuals- ¨¦s la d¡¯assenyalar-los i de reflexionar-hi. L¡¯estatura c¨ªvica de Raimon no queda disminu?da per aix¨°, sin¨® al contrari. A fi de comptes, i amb la possible excepci¨® d¡¯algun irresponsable, tots dubtem. Convindria recon¨¦ixer-ho m¨¦s i dialogar a partir d¡¯ac¨ª.

El fet ¨¦s que m¨¦s de 8.000 persones van acudir al Palau durant els quatre recitals, sempre en un ambient festiu, de concelebraci¨® col¡¤lectiva, en qu¨¨ abundaven les senyeres estelades. Jo hi vaig assistir dijous. Hi havia pr¨¤cticament tothom que ha sigut i ¨¦s alg¨² en l¡¯esquerra i el nacionalisme catal¨¤, en la pol¨ªtica i en la cultura, des de Pasqual Maragall a Teresa Gimpera. Se¡¯n diu poder de convocat¨°ria. Alg¨² va escriure una vegada que, quan Raimon canta a Barcelona, a Catalunya no passa res m¨¦s important, i continua sent cert. Tamb¨¦ el Palau volia homenatjar el flamant premiat d¡¯honor, i el cor infantil de l¡¯entitat va versionar dues peces seues al comen?ament de l¡¯acte. Es pot dir que tenia gr¨¤cia sentir el clam d¡¯urgida revulsi¨® que ¨¦s ¡°Diguem no¡± en les veus blanques dels xiquets cantors. Despr¨¦s, Raimon va eixir a l¡¯escenari i la connexi¨® amb el seu p¨²blic es va establir a l¡¯instant.

Alg¨² va escriure que, quan Raimon canta a Barcelona, a Catalunya no passa res m¨¦s important

Un recital de Raimon t¨¦ sempre una estructura molt deliberada, i aquest no en va ser una excepci¨®. ?s cert que predominaren les can?ons l¨ªriques, on l¡¯autor ens reporta els seus sentiments ¨ªntims: l¡¯amor a la seua dona; les passejades per X¨¤tiva i Val¨¨ncia; l¡¯ambig¨¹itat dels records; l¡¯¨²nica seguretat de l¡¯arrelament dels seus dubtes, que fins el porta a desconfiar de si l¡¯entendrem o no; la tena? incertesa de viure, que ell sap expressar, i compartir, de manera tan n¨ªtida. A mi em van agradar particularment les versions que f¨¦u de ¡°Com un puny¡± i de ¡°De nit a casa¡±, una can?¨® tot just mussitada, torbadora, que descriu com cap altra que jo conega l¡¯angoixa de les nits m¨¦s fosques del franquisme. Alhora, enmig d¡¯aquestes can?ons confessives, tan seues, es feien lloc de tant en tant les altres, les que ens recorden que Raimon ¨¦s una for?a incoercible de comunicaci¨®, un aut¨¨ntic fenomen en el dif¨ªcil art de transmetre la rebel¡¤lia; alg¨² que ens reclama la participaci¨® i que, per moltes voltes que l¡¯haguem sentit, acaba que se¡¯ns end¨². ¡°A l¡¯any quaranta¡± va ser un primer av¨ªs que, amb els seus 73 anys a l¡¯esquena, aquesta for?a est¨¤ intacta, com la veu i l¡¯empenta que la mou.

Un recital de Raimon ¨¦s sempre una experi¨¨ncia poderosa. T¨¦ alguna cosa de lit¨²rgic, i la paraula concelebraci¨® no ve debades a la ment. Hi ha un nosaltres irradiador, un crescendo sostingut i un p¨²blic que s¡¯hi lliura. El cantant n¡¯¨¦s el catalitzador. L¡¯emoci¨® col¡¤lectiva hi convergeix, i ell l¡¯amplifica. Al final v¨¦nen els plats forts: can?ons com ¡°Veles e vents¡±, ¡°Jo vinc d¡¯un silenci¡±, ¡°He mirat aquesta terra¡±, ¡°Indesinenter¡± i aquell crit existencial ¨ªntim i compartit que ¨¦s ¡°Al vent¡±. Seguides, representen un tour de force esgotador per a qualsevol cantant, i cal dir que Raimon va superar la prova enmig de l¡¯entusiasme de l¡¯audi¨¨ncia. Tamb¨¦ cal dir que, per molts dubtes personals que tinga, cantar ¡°Indesinenter¡± quasi al final, ara i ac¨ª no admet m¨¦s que una lectura ¨C¡°mai no hem pogut, per¨°, desesperar del vell ven?ut¡±, etc.- i el p¨²blic ho va entendre i agrair de seguida. Ja ho va dir Espriu, que Raimon ¨¦s, essencialment, un antiprimari. Quan l¡¯ordena una ment ben articulada, un recital es converteix, tot ell, en un discurs amb sentit. Nom¨¦s cal escoltar-lo. La paraula i la m¨²sica, la traject¨°ria i els dubtes, per descomptat, per¨° tamb¨¦ els desitjos i les intencions, i amb ells la bellesa i la for?a de tot plegat, van desplegant-se i enriquint-se gradualment. La racionalitat, l¡¯ast¨²cia i el pur i simple talent, ben combinats, fan l¡¯obra d¡¯art (que sempre ¨¦s verdadera perqu¨¨ ¨¦s lliure), i llavors el c¨¤ntic ens sacseja per dins i el convivim.