Una independ¨¨ncia liter¨¤ria

Si alguna visi¨® clara van tindre des del comen?ament els homes de la Renaixen?a catalana --alguns, no tots!-- ¨¦s justament la idea que Joaquim Rubi¨® i Ors expressava, el 1841, en el pr¨°leg als versos que public¨¤ amb el nom de Lo Gaiter del Llobregat: "Catalunya pot aspirar encara a la independ¨¨ncia, no a la pol¨ªtica, puix pesa molt poc en comparaci¨® de les dem¨¦s nacions les quals poden posar en lo plat de la balan?a, a m¨¦s del volum de sa hist¨°ria, ex¨¨rcits de molts mils d¡¯homes i esquadres de cent navios; per¨° s¨ª a la liter¨¤ria...". Independ¨¨ncia liter¨¤ria, en efecte: una idea m¨¦s revolucion¨¤ria, i m¨¦s nova i actual que no sembla. Despr¨¦s vindria una certa independ¨¨ncia mental i moral, uns projectes d¡¯independ¨¨ncia cultural, i altres conceptes i programes per a superar depend¨¨ncies diverses. Sembla que, com en tants altres casos comparables a Europa, calia comen?ar per la literatura, per convertir la llengua en un ¡°model conscient¡± de llengua: en llengua nacional. Que ¨¦s exactament all¨° que no va fer ning¨², o almenys ning¨² que tingu¨¦s algun pes i influ¨¨ncia, en la t¨ªmida Renaixen?a valenciana: simplement, la ¡°independ¨¨ncia liter¨¤ria¡± ac¨ª no era imaginable ni pensable. Perqu¨¨ ¡°separar-se¡± de la literatura espanyola anava m¨¦s enll¨¤ del que podien imaginar les elits urbanes incorporades en cos i ¨¤nima a la cultura castellanoespanyola (a quina, si no?), i perqu¨¨, si ho hagueren imaginat, quina ¡°literatura valenciana¡±independent s¡¯haurien trobat capa?os de produir? Gr¨¤cies que van recordar la fantasia medieval del "llemos¨ª", que almenys garantia una certa correspond¨¨ncia amb els versos que es feien a Barcelona o a Mallorca, i d¡¯aquell "llemos¨ª" vingu¨¦ un catal¨¤ reconegut com a llengua liter¨¤ria pr¨°pia en les Rimes de Wenceslau Querol, i una relaci¨® m¨¦s intensa del "valencianisme literari" del primer ter? del segle xx amb la literatura que es feia a Barcelona. Aix¨° va fer possible la reunificaci¨® gramatical de l¡¯any 32 amb les ¡°Normes de Castell¨®¡±, que eren substancialment les de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, i d¡¯ac¨ª naix una petita tradici¨®, prima per¨° continuada, t¨¨nue per¨° consistent, que arriba fins a la revoluci¨® i l¡¯expansi¨® dels anys seixanta i setanta del segle passat. I gr¨¤cies a tot aix¨° a la fi del segle xx hi havia al Pa¨ªs Valenci¨¤ una llengua liter¨¤ria que era la mateixa d¡¯Ausi¨¤s March i del Tirant, de Maragall i de Lloren? Villalonga (i no ¨²nicament la de Lope de Vega, Azor¨ªn i Vargas Llosa, tal com era del tot previsible fa un segle i mig o fa un segle, o tres quarts de segle). I una literatura, i fins i tot aquest Quadern.