On ¨¦s el front? A les vinyetes!

A bombazo limpio, De guerra en guerra, Cita: Hora H, M¨¢s all¨¢ del deber (aquest va per a l¡¯esfor?at director, Carles Santamaria)... S¨®n t¨ªtols d¡¯episodis de c¨°mics d¡¯Haza?as B¨¦licas, la s¨¨rie popular de refer¨¨ncia quan es parla de c¨°mics de guerra, tot i que serveixen molt b¨¦ per al 32¨¨ Sal¨® Internacional del C¨°mic, que obre les seves portes avui als palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona Montju?c (duplicant el seu espai), amb el g¨¨nere b¨¨l¡¤lic com un dels seus grans temes. El sal¨® ha llan?at una veritable ofensiva ¡ªfes-te fotre, Von Manstein!¡ª i no ha estalviat esfor?os ni tropes ¡ªfins i tot un tanc!¡ª en el que podem batejar, seguint la nomenclatura militar, com Operaci¨® C¨°mic.

No nom¨¦s es pot veure una complet¨ªssima exposici¨® de vinyetes de guerra amb originals dels autors m¨¦s conspicus en la mat¨¨ria, sin¨® que ¨¦s possible contemplar vehicles militars reals, amb un carro de combat M- 41 de la guerra de Corea al capdavant (i que ha arribat al sal¨® en un cami¨®-g¨®ndola travessant Barcelona com si fos un tanc en maniobres de la Brunete, ai D¨¦u, en quin moment!). I tamb¨¦ diorames, maquetes, uniformes, i tot un seguit de reenactments, reconstruccions hist¨°riques, a c¨¤rrec de diferents associacions del g¨¨nere que cada dia interpretaran escenes de diferents ¨¨poques hist¨°riques, abillats i armats per a l¡¯ocasi¨®, i fins i tot han muntat els seus campaments (miquelets de 1714, i la 9a, la unitat amb republicans espanyols a la Segona Guerra Mundial) i llocs de comandament (una unitat republicana de la Batalla de l¡¯Ebre). De manera molt pol¨ªticament correcta, la Creu Roja ha instal¡¤lat una tenda de campanya amb una exposici¨® sobre els efectes col¡¤laterals de la guerra i un protocol per a ferits en combat (!), i diverses associacions, com la d¡¯antic aviadors de la Rep¨²blica o Reporters sense Fronteres, munten parades.

Deixin-me afegir, per posar-nos marcials i arrodonir la icona del Sal¨®, que l¡¯M-41 era un tanc de gran versatilitat, molt reprodu?t en vinyetes i molt emprat en cinema, fins i tot fent-lo passar per Panzer alemany en pel¡¤l¨ªcules de s¨¨rie B i tamb¨¦, amb gran delicte, a Patton. ?s conegut com ¡°Walker Bulldog¡±, pel general Walter Walker ¡ªque devia ser un cap esmunyed¨ªs¡ª, mort en accident de jeep a Corea.

En fi, la decisi¨® del Sal¨® d¡¯anar al front convida a reflexionar sobre la pres¨¨ncia de la guerra en el c¨°mic, que de tan ubiqua gaireb¨¦ et desarma. De fet ¨¦s dif¨ªcil trobar un dibuixant, una s¨¨rie famosa o un personatge en les vinyetes dels quals no trobem alguna escena b¨¨l¡¤lica. Si ¨¦s que fins Mortadelo ¡ªcom recorda l¡¯exposici¨®¡ª ha anat a la guerra!

Des del mestre Milton Caniff, que va crear una s¨¨rie b¨¨l¡¤lica per elevar la moral de les tropes dels EUA a la Segona Guerra Mundial (i el fam¨®s as de ca?a Steve Canyon) fins al Joe Sacco (B¨°snia, Txetx¨¨nia, Gaza, el Somme) i Tardi (la Gran Guerra), o el vell mestre de manga Shigeru Mizuki (Operaci¨® Mort, sobre les seves experi¨¨ncies en l¡¯ex¨¨rcit imperial japon¨¨s amb els atacs gyokusai ¡ªsu?cides¡ª, ordenats per comandaments fan¨¤tics), la guerra ha estat omnipresent en el c¨°mic com una de les tem¨¤tiques m¨¦s fruct¨ªferes, capa? d¡¯il¡¤luminar, com en els casos esmentats, obres monumentals, que a m¨¦s dels seus m¨¨rits art¨ªstics conviden a la reflexi¨®.

Una gran exposici¨®, recreacions... i un tanc de deb¨°! il¡¤lustren el tema

Aqu¨ª tenim formant Hugo Pratt, tan interessat en la guerra, amb s¨¨ries (Los escorpiones del desierto) i ¨¤lbums (En un cielo lejano, Morgan, Ernie Pike) directament del g¨¨nere, i no ¨¦s sobrer recordar que les aventures de Corto Malt¨¦s (nascut per cert a Malta, com Joe Sacco!) es creuen diverses vegades amb la guerra (la rebel¡¤li¨® B¨°xer a la Xina, la guerra rusojaponesa, la Primera Guerra Mundial ¡ªon veu caure el Bar¨® Roig)¡ª , la guerra civil russa, potser fins i tot la nostra).

Pratt, per cert, ¨¦s un exemple de com cal documentar-se per dibuixar la guerra. ?s cert que va estar diverses vegades en el rovell b¨¨l¡¤lic, i aix¨° hi ajuda. Cal recordar que l¡¯autor va passar l¡¯adolesc¨¨ncia a la llavors Abiss¨ªnia amb el seu pare, membre de l¡¯ex¨¨rcit mussolini¨¤ i que va viure la guerra: de fet, el seu pare el va allistar tamb¨¦ amb 13 anys i va ser, ell ho deia, ¡°el soldat m¨¦s jove de Mussolini¡±; en aquell front va con¨¨ixer Thesiger i Wingate (i m¨¦s tard el major Peniakoff de l¡¯ex¨¨rcit privat de Popsky). Despr¨¦s, de tornada a It¨¤lia, va ser infant de marina de l¡¯Ex¨¨rcit de la Rep¨²blica Feixista, es va fer passar per aviador sud-afric¨¤ per lligar, i ho va fer amb una auxiliar femenina de la Wehrmacht; despr¨¦s el van enrolar a la marina alemanya. A veure si amb tot aix¨° no has de saber dibuixar guerres i soldats. En els seus tancs, avions, torpedineres o uniformes (del Tirralleur Senegalais a la Gideon Force, passant pels nois del Long Range Desert Group), no trobes ni una relliscada, quin paio. En canvi, a l¡¯altre extrem, les nostres d¡¯altra banda estimades Haza?as B¨¦licas molt sovint s¨®n una p¨ªfia documental. Aquests carros de combat, senyors, que semblen un munt de caixes! No ¨¦s tan dif¨ªcil dibuixar un Tiger, dic jo (mirin els Matilda de Pratt) o encertar el perfil del casc alemany. Tardi ¡ªajudat per Verney¡ª ¨¦s en canvi molt exacte: aqu¨ª tenim els fant¨¤stics tancs alemanys Sturmpanzerwagen A7V de la p¨¤gina 78 de ?Puta guerra! (Norma), els avions, les peces d¡¯artilleria, els uniformes.

Per descomptat que dibuixar la guerra, encara que significa un repte de documentaci¨® m¨¦s gran que en altres temes, ¨¦s molt m¨¦s que encertar el tipus de tanc. ?s, en els millors exemples del g¨¨nere, reflectir-la amb tota la bogeria, crueltat, mis¨¨ria i espant. Per¨° tamb¨¦ aqu¨ª la documentaci¨® hist¨°rica ¨¦s essencial: de les cartes dels poilus de les trinxeres, en qu¨¨ relaten la seva desgraciada (i curta) vida, als terribles retrats cl¨ªnics dels geules cass¨¦s, mutilats de rostre (Tardi no s¡¯oblida de dibuixar-los, com tampoc els afusellats per covardia de les ofensives de 1917 del Chemin des Dames). ¡°En general, el c¨°mic fa la seva contribuci¨® a la reflexi¨® sobre el fet que la guerra ¨¦s una cosa terrible, a evitar¡±, subratlla Santamaria. El sal¨® incideix en obres, com ara les de Tardi i Sacco, molt cr¨ªtiques amb la guerra i allunyades de tot esperit glorificador o complaent.

Haza?as B¨¦licas, que ens oferia prolixos relats de valor i covardia, de vegades tamb¨¦ tenia arguments que inspiraven sentiments m¨¦s enll¨¤ del ¡°ra-ta-ta-t¨¤¡±: mai no he pogut oblidar ¡ªi ¨¦s curi¨®s que retingui m¨¦s aix¨° que els Stukas en picat a trav¨¦s de les vinyetes, o Gorila retornant granades de pal¡ª, la hist¨°ria d¡¯un soldat americ¨¤ de la guerra de Corea enamorat d¡¯una noia que el menyspreava per anar-se¡¯n amb un oficial, fins que un dia ella perdia un bra? en un atac nord-core¨¤. ¡°Qui podria estimar una dona manca?¡±, es preguntava compungida davant del mirall. I llavors apareixia el soldadet descartat : ¡°Jo, si aquesta dona ets tu¡±.

De Milton Caniff a Joe Sacco i Tardi, el g¨¨nere t¨¦ els seus mestres

El c¨°mic, que en els ¨²ltims temps s¡¯ha decantat decididament per mostrar el costat m¨¦s atro? de la guerra, tamb¨¦ va servir al seu dia per a ¨²s militar. Vet aqu¨ª la revista PS, The Preventive Maintenance Monthly, de l¡¯ex¨¨rcit dels EUA, editada des de 1951 per il¡¤lustrar assumptes castrenses i en la qual van treballar Will Eisner i Dan Spiegle, i d¡¯on van emanar personatges com el soldat Joe Dope.

En aquest irremeiablement parcial i incomplet recorregut pel camp de batalla, d¡¯altres que han dibuixat la guerra en tot el seu horror, i amb exactitud i art, s¨®n Juan Jim¨¦nez (amb el guionista Ricardo Barreiro), en l¡¯enorme s¨¨rie d¡¯aviaci¨® de la Segona Guerra Mundial As de pique (recomanem tamb¨¦ efusivament la recent El Gran Duque, de Yann/Hugault, sobre un as de ca?a alemany i una aviadora bruixa de la nit russa), i el gran Sergio Toppi: em v¨¦nen al cap els seus vietcongs humiliats pels marines, els soldats cuirassats de la guerra de trinxeres, els arrogants oficials austrohongaresos, i tants guerrers: samurais, b¨¤rbars, prehist¨°rics, medievals, o l¡¯espectral h¨²ssar alat que es cola a la Primera Guerra Mundial de Myetzko...

El sal¨® barcelon¨ª, explica el seu director, Carles Santamaria, ha volgut aprofitar la coincid¨¨ncia dels tres aniversaris b¨¨l¡¤lics de l¡¯any ¡ªel centenari de la Primera Guerra Mundial, el tricentenari de 1714 i els 75 anys del final de la Guerra Civil¡ª per abordar el tema del c¨°mic i la guerra. ¡°Vam comprovar que hi ha una gran quantitat d¡¯obres que reflecteixen la guerra ¡ªdes de l¡¯antiguitat fins als conflictes d¡¯ara mateix¡ª i reflexionen sobre ella. D¡¯aqu¨ª la nostra gran exposici¨®, que exhibeix 550 originals distribu?ts en diferents apartats¡±. De la pedra a l¡¯espasa inclou historietes que van de la prehist¨°ria fins a Roma. Apareixen el sempre jove Alix, la no menys espectacular s¨¨rie moderna ?guilas de Roma d¡¯Enrico Marini, i l¡¯enyorat Jabato. Muralles de paper, sobre l¡¯edat mitjana, mostra el Pr¨ªncipe Valiente de Harold Foster, i aquelles tremendes batalles amb els v¨ªkings, el Cid de Palacios, o Tallaferro (que juga a casa) de Jes¨²s Blasco i V¨ªctor Mora. El baluard dels c¨°mics se centra en la Guerra de Successi¨® i inclou, a m¨¦s de c¨°mics sobre el tema, gravats d¡¯¨¨poca que, segons Santamaria, recorden el desplegable de The Great War de Joe Sacco. En aquest context es presentaran esbossos de l¡¯adaptaci¨® al c¨°mic de Victus, d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol, que es publicar¨¤ el 2015.

Guerres del segle XIX inclou les napole¨°niques, la de Crimea o la de Cuba. I exhibeix interessants p¨¤gines sobre la guerra dels b¨°ers i les guerres carlines. En aquest espai es mostren el Trafalgar, de Mar¨ªn-Guerrero-Montes, i unes p¨¤gines d¡¯Ib¨¢?ez sobre el Dos de Maig amb Mortadelo i Filem¨®n davant l¡¯escamot d¡¯afusellament franc¨¨s (entre tanta p¨®lvora i horror hi ha espai per a l¡¯humor). C¨°mics de les trinxeres ens porta, per descomptat, a la Gran Guerra, amb Tardi com a refer¨¨ncia. La Guerra Civil entre vinyetes compta amb una ¨¤mplia representaci¨® de com ha vist la contesa el c¨°mic: Jim¨¦nez, Palacios, el No pasar¨¢n de Vittorio Giardino, les iconoclastes Nuevas Haza?as B¨¦licas, amb els seus falangistes i milicians. El dia D dels c¨°mics aborda la Segona Guerra Mundial amb treballs de Caniff, l¡¯¨²ltim Tardi, alguna curiositat com la s¨¨rie espanyola dels anys cinquanta El ocaso de Rommel, que el fa morir v¨ªctima d¡¯un bombardeig aliat!, el c¨°mic de submarins Blechkoller, de Javier Hern¨¢ndez, moltes p¨¤gines d¡¯Haza?as B¨¦licas, ¨¦s clar, la s¨¨rie de refer¨¨ncia Army at War, amb el sergent Rock i Enemy Ace (protagonitzada, per cert, m¡¯indica l¡¯expert Javier Coma, per Von Hammer, un s¨°sia del Bar¨® Roig), Sargent Fury...

Guerres no declarades ens porta a les guerres entre els ¨¤rabs i Israel, a Alg¨¨ria, Corea, el Vietnam, Ifni, Nicaragua, la Guerra del Golf, els Balcans... fins a arribar a l¡¯Afganistan.

El recorregut es completa amb apartats sobre els ¡°danys col¡¤laterals¡± i els reporters de guerra. Trobem Frank Cappa, el s¨°sia de Robert creat per Manfred Sommer, i Ernie Pyke, versi¨® dibuixada d¡¯Ernie Pyle, l¡¯amic dels GI, que va morir al Pac¨ªfic.

La guerra no es menjar¨¤ el Sal¨®, assenyala Santamaria. Ocupa 14.000 metres quadrats en un dels palaus, per¨° el segon, amb 19.000, est¨¤ dedicat a moltes coses, com la gran exposici¨® sobre Batman, una altra sobre Popeye, i una m¨¦s sobre com han vist els humoristes gr¨¤fics el tema del sobiranisme a Catalunya (El dret a somriure). Les habituals signatures d¡¯autors, confer¨¨ncies, tallers i videojocs, tenen tamb¨¦ el seu lloc.

Ah, i que ning¨² es fixi en les hostesses. ¡°L¡¯anunci que demanava noies amb una talla gran va ser cosa d¡¯una empresa subcontractada, quelcom completament fora de lloc i de cap manera d¡¯acord amb l¡¯esperit del sal¨®, en qu¨¨ es presentar¨¤ precisament l¡¯associaci¨® d¡¯autores de c¨°mic¡±.