Un simbolista rus

Aleksandr Blok (1880-1921) no ¨¦s precisament un poeta llegit a cabassats a casa nostra, tot i que, en catal¨¤, ja s¡¯han editat mitja dotzena de volums i m¨¦s d¡¯una antologia en qu¨¨ apareixen textos seus, en prosa i en vers: des de l¡¯article an¨°nim, amb not¨ªcia de la seva persona i de la seva obra, editat a La Revista l¡¯any 1921, fins a la tria feta per Joan Casas i Nina Avrova, La barraca de fira, i altres obres dram¨¤tiques (Barcelona, Edicions de 1984). Tamb¨¦ Guillem Nadal va oferir el 1986, a Llibres del Mall, una tria de versos amb el t¨ªtol Els dotze i altres poemes. No ¨¦s que en castell¨¤ hi hagi molta m¨¦s cosa, per¨° ser¨¤ bo recordar una iniciativa de Carlos Barral, pioner en tantes empreses liter¨¤ries: Un pedante. Sobre un poeta y otros textos (1972), amb articles diversos de l¡¯autor rus. Ara, per a goig dels lectors de poesia russa, Esteve Miralles i Ricard San Vicente publiquen Venjan?a i altres poemes (Barcelona, Adesiara, 2014). Les traduccions s¨®n millors que les anteriors (els octos¨ªl¡¤labs de Blok es transformen en decas¨ªl¡¤labs habitualment, i les rimes apariades i alternades es vessen al catal¨¤ molt sovint, cosa de molt agrair: ¨¦s sabut que el gran problema de la traducci¨® de poesia ¨¦s que, si no es fa m¨¨tricament, no val gaireb¨¦ res.

Per qu¨¨?, direu. Doncs pel sol fet que la poesia, i en especial la d¡¯un membre de la tradici¨® simbolista russa ¡ªhereva del simbolisme franc¨¨s, que era, encara en temps de Blok, la m¨¦s efica? tradici¨® forastera que posse?en els escriptors en llengua russa¡ª sempre parteix, per simplificar la q¨¹esti¨®, d¡¯un vers fam¨®s de Verlaine: De la musique avant toute chose. ?s cert que hi ha m¨¦s elements que defineixen la po¨¨tica dels simbolistes, com ara l¡¯¨²s abusiu de la met¨¤fora, per¨° la m¨²sica hi juga un paper de primer ordre. De fet, als poetes russos del XX, tots encara en el deixant de Puixkin, no calia que ning¨² els record¨¦s la frase verleniana; i ¨¦s un fet que fins i tot Maiakovski o Khlebn¨ªkov, tots dos tan avantguardistes, tenien una orella que no sempre sabien parar amb la mateixa efic¨¤cia els poetes del mateix temps en altres lleng¨¹es. Per aix¨°, com ¨¦s sabut, fins i tot als anys m¨¦s escabrosos de la dictadura estalinista la gent va ser capa? de conservar el bo i millor de la poesia que es feia clandestinament: perqu¨¨ la gent podia aprendre-se-la de mem¨°ria, que ¨¦s el que sempre s¡¯havia fet abans de l¡¯aparici¨® de la impremta.

Blok ¨¦s un gran poeta ¡ªper b¨¦ que un servidor prefereix Mandelstam, Akhm¨¤tova o Tsvet¨¤ieva, tots d¡¯una generaci¨® posterior, per¨° tots lloadors de Blok en peces que recull el llibre que comentem¡ª, impregnat de moltes revolucions (la russa, justament, no tant), com ara la nietzscheana, la freudiana, l¡¯apocal¨ªptica fin-de-si¨¨cle, i d¡¯altres, de les quals va sortir una obra v¨¤ria, que inclou el teatre, l¡¯assaig pol¨ªtic, la cr¨ªtica liter¨¤ria i, naturalment, la poesia.

Els qui sabem nom¨¦s llegir el rus, sense entendre¡¯l ¡ªah!, ja hem dit que la m¨²sica sola val la part m¨¦s substancial d¡¯un poema¡ª, no sabr¨ªem gran cosa de Blok si no hagu¨¦s estat per l¡¯antologia que va fer de la poesia russa Elsa Triolet (de Lomonossov endavant, Seghers, 1965), i per l¡¯util¨ªssim Handbook of Russian Literature, editat per Victor Terras, que ¨¦s una mina (Yale University Press, 1985). Al llibre de la Triolet (esposa de Louis Aragon, per entendre el que segueix), l¡¯ant¨°loga escriu, al davantal de la tria de poemes de Blok, aquestes paraules: ¡°La seva obra, que comen?a sota el signe d¡¯un misticisme inspirat pel fil¨°sof Soloviov, pren consci¨¨ncia, amb una gran acu?tat, dels conflictes i els moviments profunds de la societat del seu temps¡±. ?s una consideraci¨® com les que funden la famosa antologia de poetes catalans de Castellet i Molas, on tothom ¨¦s esquerranista, o no ¨¦s.

No compartim aquesta idea: dos poemes correlatius a les dues revolucions russes, Solveig i Els escites, donen fe que Blok, com tot bon poeta, llisca damunt els fets m¨¦s circumstancials per parlar de les dues coses que m¨¦s han importat a la poesia universal: la mort, l¡¯amor. I, en el cas dels poetes russos, tamb¨¦ la santa R¨²ssia, que no ¨¦s el mateix que la revoluci¨®.

?