La paradoxa de la cotorra

Barcelona ¨¦s la ciutat europea que ha patit un increment m¨¦s elevat de turistes durant els ¨²ltims anys, i tamb¨¦ la capital amb m¨¦s cotorres argentines, fins a 300.000 exemplars. Tal com sona. La cridanera Miopsitta monachus ¨¦s una au invasora que va ser importada com a animal de companyia, i ara s¡¯ha comprovat que aquests lloros no s¨®n unes pl¨¤cides mascotes sin¨® m¨¦s aviat depredadors que destrossen la vegetaci¨® de l¡¯entorn per rapinyar les branques amb les quals construiran els seus enormes nius. Devoren fruits d¡¯horts urbans, pinyes, herbes i fins i tot roben el pa amb qu¨¨ les ¨¤vies alimenten els coloms. Tenen les seves col¨°nies a la Ciutadella, la Diagonal i el barri G¨°tic. A la pla?a Vila de Madrid hi nien centenars d¡¯exemplars d¡¯aquesta esp¨¨cie, tot i que els seus crits acaben sent ofegats per la indifer¨¨ncia i el col¡¤lapse dels turistes. Una aut¨¨ntica plaga.

Al primer pis d¡¯un estret edifici del carrer d¡¯En Bot, davant de la necr¨°polis romana i a pocs metres de l¡¯Ateneu, un nou centre d¡¯art ret culte a aquestes ex¨°tiques b¨¨sties (i un sofista podria afegir-hi que tamb¨¦ Barcelona s¡¯ha convertit en un monumental i atractiu parc per conrear i entretenir una altra esp¨¨cie no menys invasora ni de menys encant com s¨®n els estiuejants, viatgers i passatgers atrets pel variat espectacle gastron¨°mico-cultural que els ofereix la ciutat). The Green Parrot es defineix com una associaci¨® sense ¨¤nim de lucre que edita, exhibeix i promou el treball de joves artistes internacionals. Atesa la quantitat de persones implicades en la compravenda d¡¯art i la porositat de la barrera que separa l¡¯obra del taller de l¡¯artista i la del museu, aquesta f¨®rmula in¨¨dita d¡¯intercanvi entre comissaris, artistes, col¡¤leccionistes i editors resulta molt oxigenant. The Green Parrot no ¨¦s una galeria comercial usual, ni tampoc una fundaci¨® privada. Neix de l¡¯entusiasme de dos joves emprenedors que segueixen el model dels nous espais d¡¯art anglosaxons. Rosa Mar¨ªa Lle¨® i Joao Laia fugen de la pluralitat trivialitzada, l¡¯academicisme de gran part de l¡¯art activista i dels gestos oportunistes del mercat i dels responsables pol¨ªtics (que semblen actuar alhora). Operen en una via m¨¦s din¨¤mica i alternativa, gr¨¤cies a donacions i aportacions de mecenes i socis. En nom¨¦s uns mesos, Barcelona ha sumat tres centres de perfil semblant: HalfHouse (Av. Vallvidrera, 61), Homesession (Creu dels Molers, 15) i The Blue Project Foundation (Princesa, 51).

Barcelona ja suma

La popular revista de disseny The World of Interiors d¨®na t¨ªtol a una col¡¤lectiva que reuneix escultures, instal¡¤lacions, m¨²sica i elements decoratius realitzats espec¨ªficament per a aquest espai i que exploren diferents significats de la paraula interior com un terme relacionat no nom¨¦s amb all¨° dom¨¨stic, sin¨® amb la subjectivitat. Els signen L¨²a Coderch, Marc Camille Chaimowicz, Diogo Evangelista, Henning Lundkvist i David Mutiloa.

Convenia aquest element de fantasia en els circuits d¡¯art, i m¨¦s encara en un mercat d¡¯alt¨ªssima velocitat que acaparen les tres grans sales de subhastes (Christie¡¯s, Sotheby¡¯s, Phillips) i mitja dotzena de poderos¨ªssims dealers. Fins a quant pot arribar la licitaci¨®? En el llibre The Supermodel and the Brillo Box (Palgrave Macmillan, ed.), el professor de M¨¤rqueting i Estrat¨¨gies de la Universitat de Toronto, Don Thompson (autor del best-seller El taur¨® de peluix de 12 milions de d¨°lars) afirma que la meitat de les obres d¡¯art venudes en subhastes durant l¡¯any passat probablement mai no tornaran a superar el preu d¡¯adjudicaci¨®. I destapa una pr¨¤ctica cada vegada m¨¦s habitual en les transaccions d¡¯art: els posse?dors d¡¯una pe?a cotitzada opten per la venda en el mercat negre en lloc de fer-ho en les subhastes, per la confidencialitat, l¡¯anonimat i la immediatesa de la compra.

Una altra tend¨¨ncia ¨¦s que les galeries estan deixant d¡¯exhibir obres d¡¯artistes joves en favor d¡¯autors de m¨¦s edat o de talent ¡°passat per alt¡±, una manera d¡¯esquivar l¡¯al?a de preus d¡¯artistes molt joves o de grans firmes. Chris Dercon, director de la Tate Modern, ironitza: ¡°El m¨¦s sexi ara ¨¦s tornar a descobrir un artista d¡¯almenys 95 anys d¡¯edat¡±. ?s la nova cacofonia del mercat. Repeteixin en veu baixa: ¡°El mercat ¨¦s una cotorra que tot ho arrasa¡±.

?