Esperar un miracle

Es pot ser creient o no ser-ho, per¨° aquesta novel¡¤la, El dia del judici, ens diu que en el nostre interior hi ha la noci¨® d¡¯un judici final, d¡¯un proc¨¦s en qu¨¨ alg¨² calibrar¨¤ els nostres actes. Si d¡¯aquest judici no se¡¯n sap l¡¯exist¨¨ncia, si hi ha alg¨² que hi d¨®na l¡¯esquena, com els habitants de Nuoro, a l¡¯illa de Sardenya, llavors ¨¦s feina del novel¡¤lista establir aquest judici.

I aix¨° ¨¦s el que fa Salvatore Satta (Nuoro, 1902 - Roma, 1975), autor descobert cap als anys setanta pel prestigi¨®s editor itali¨¤ Roberto Calasso. Conegut per una minoria, Satta gaireb¨¦ nom¨¦s va escriure textos jur¨ªdics. La precisi¨® d¡¯aquest llenguatge ¨¦s al fons d¡¯una novel¡¤la que evita els accents forts: la s¨¤tira, la ll¨¤grima o l¡¯elegia; l¡¯acci¨® ¨¦s m¨ªnima, i tampoc no hi ha di¨¤leg; l¡¯escriptura, de tra? segur i elegant, magm¨¤tica en el salt d¡¯un tipus a un altre, d¡¯una digressi¨® a una altra, cristal¡¤litza en una ironia t¨¨nue, en un judici mesurat i benigne.

Nuoro, poble de pastors principalment, ¨¦s refractari al progr¨¦s, i sembla susp¨¨s en un instant etern. Satta coneix la responsabilitat de ser el dipositari de la vida d¡¯aquesta gent, i Don Sebastiano, el seu s¨°sia, n¡¯¨¦s el personatge cabdal. La vila gira al voltant d¡¯aquest notari que d¨®na acta solemne de tots els acords. Casat amb Vincenza (dona illetrada i per aix¨° tota amor, ens diu el narrador), t¨¦ set fills, que emprendran l¡¯aventura d¡¯estudiar i marxar del poble. Per¨° a Nuoro s¡¯hi queda el boig Fileddu, sempre ajagut a la pla?a com un llangardaix; el mestre Mossa, pitof i reaccionari; Ludovico, el jove m¨¦s inconformista; el doctor Ganga, per a qui el judici final podria ser gaireb¨¦ una diversi¨® enmig del pas regular dels dies.

Al costat de Nuoro, que t¨¦ 7.501 habitants, ciutats de prov¨ªncies com la Vetusta de Clar¨ªn o el Vilaniu d¡¯Oller semblen un prodigi de contacte amb el m¨®n, i fins i tot el Nuoro que va reflectir Grazia Deledda, nuoresa i premi Nobel el 1926. I ¨¦s que l¡¯isolament del m¨®n rural, i la sons¨°nia que comporta, ¨¦s el que ens brinda aquesta novel¡¤la sense trama evident, la qual abra?a les dues darreres d¨¨cades del segle XIX fins a la Gran Guerra, fet b¨¨l¡¤lic que queda massa lluny de Nuoro perqu¨¨ sigui real. Quan arriba la llum el¨¨ctrica, els nuoresos creen el costum de sortir a la nit al carrer i mirar els fanals del poble m¨¦s proper, on encara no hi ha aquest aven? empipador.

Aqu¨ª tothom ¨¦s un ateu involuntari; la meitat dels homes s¨®n alcoh¨°lics, i maten els dies a les cases o al caf¨¨ o a l¡¯hort. Hi ha molts odis soterrats, per¨° cap no es fa p¨²blic. La vida de les dones no compta gens, per¨° ¨¦s un poble de sang gastada, de manera que no hi ha la v¨ªscera d¡¯altres zones del sud d¡¯It¨¤lia o de la mateixa illa de Sardenya. L¡¯aire fantasmal d¡¯aquest lloc, ple de terra aspra, recorda el Comala, de Rulfo. ¡°Llibre dels morts i per als morts¡±, l¡¯anomena George Steiner, autor del pr¨°leg.

Publicat el 1977, El dia del judici es va traduir al catal¨¤ fa 25 anys. Ara, revisada, la traducci¨® arriba de nou amb la bona prosa de Carme Arenas, gran traductora de l¡¯itali¨¤, i amb el bonus d¡¯un ep¨ªleg de F¨¦lix de Az¨²a per a un llibre on hi ha l¡¯espera d¡¯un miracle, per¨° en qu¨¨ al final nom¨¦s queda el judici, encara que sigui piet¨®s, cosa que ens alleuja. I ens satisf¨¤ liter¨¤riament. El narrador insisteix que ¨¦s una bagatel¡¤la provar de contar la vida dels nuoresos. I el mateix Satta va dir que si, passat un any de morir, a ning¨² li havia vagat de destruir el manuscrit, era apte per donar-se a impremta. Vet-lo aqu¨ª.