Pur segle XIX

Tot i que se¡¯ns ha repetit que el resultat d¡¯aquestes eleccions europees ser¨¤ decisiu per a la consolidaci¨® democr¨¤tica i fins i tot per a l¡¯operativitat de la Uni¨® Europea, el que la campanya electoral que hem viscut ha tornat a posar de manifest ¨¦s la incapacitat ¨Ctant dels pol¨ªtics, com dels mitjans, com, probablement, dels mateixos electors- d¡¯entendre aquesta mena de comicis de cap altra manera que no siga la local. Europa ser¨¤ el que haja de ser ¨Ci alabat siga D¨¦u-, perqu¨¨ el que sembla importar-nos de veres ¨¦s si el candidat del PP ser¨¤ m¨¦s votat o no que la del PSOE, i, a Catalunya, si ser¨¤ Esquerra Republicana, en comptes de CiU, qui s¡¯endur¨¤ el gat a l¡¯aigua o quina ser¨¤ la pujada del molt autoconven?ut i displicent candidat de Ciutadans. Tot, d¡¯altra banda, esguitat d¡¯an¨¨cdotes d¡¯estricte consum intern, com la monumental esvarada masclista de l¡¯incomparable Ca?ete, personatge d¡¯una superioritat intel¡¤lectual tan cridanera que fa b¨¦ d¡¯esfor?ar-se per no ser abusiu. L¡¯an¨¨cdota, sens dubte, no ¨¦s m¨¦s que un reflex, per¨° diu m¨¦s de la mentalitat profunda del personal que governa aquest pa¨ªs que mil monografies sociol¨°giques. Pareix una vinyeta extreta de la Vetusta de Clar¨ªn. S¨®n gent del segle XIX assessorada per ag¨¨ncies de marketing postmodernes i, ¨¦s clar, els curtcircuits resultants s¨®n memorables.

Aquests dies, a Catalunya, el que ha fet c¨®rrer m¨¦s tinta i ha disparat m¨¦s alarmes ¨¦s un altre anunci pol¨ªtic que tampoc t¨¦ res a veure ¨Calmenys directament- amb les eleccions europees. Em referesc al decret, que el govern de l¡¯Estat t¨¦ previst firmar aquest mateix divendres, que regular¨¤ l¡¯espai radioel¨¨ctric i que reduir¨¤ els canals multiplex disponibles per les televisions p¨²bliques, que passaran de dos a un. Com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aix¨°, segons el portaveu del govern catal¨¤, Francesc Homs, TV3 haur¨¤ de renunciar a algun dels canals que ara t¨¦ en funcionament i tamb¨¦ a l¡¯alta definici¨®, amb la p¨¨rdua de competivitat que aix¨° comportar¨¤ en l¡¯immediat futur. A m¨¦s, caldr¨¤ oblidar-se definitivament de rebre possibles emissions futures del Pa¨ªs Valenci¨¤ i de les Balears.

Com escrivia, amb m¨¦s ra¨® que un sant, Sebasti¨¤ Alzamora en una columna de dimarts passat, si tantes ganes tenen de reordenar l¡¯espai audiovisual hisp¨¤nic, podrien suprimir un grapat de canals dedicats a la teletenda i el tarot, que n¡¯hi ha m¨¦s que de sobra, en comptes de jivaritzar les ja prou maltractades televisions p¨²bliques, que s¨®n les ¨²niques que haurien de tindre l¡¯obligaci¨® constitutiva de servir els ciutadans. Per¨° no ¨¦s el cas. El fet ¨¦s que el PP sempre ha demostrat una profunda animadversi¨® contra les televisions p¨²bliques, i en especial contra les auton¨°miques, fins i tot quan les controlen ells, com els valencians sabem molt b¨¦, per¨° molt m¨¦s encara quan no ho fan. Entre els motius d¡¯aquesta mania, n¡¯hi ha d¡¯essencials. La seua idea d¡¯Espanya ¨¦s d¡¯una coher¨¨ncia tan monol¨ªtica que definir-la com a centralista o jacobina encara ¨¦s dir-ne massa poc. Qui mana ¨Cque s¨®n ells- ¨¦s qui t¨¦ dret a parlar, i la resta ¨¦s confusi¨® i algaravia de taifes. Les televions auton¨°miques s¨®n instruments ¨²tils en un tipus d¡¯estat ¨Cdescentralitzat de veres- que est¨¤ a les ant¨ªpodes del que ells propugnen. Per¨° tamb¨¦ hi ha motius hist¨°rics. El PP no oblidar¨¤ f¨¤cilment que les televisions auton¨°miques que ells no controlaven van ser les que posaren en evid¨¨ncia m¨¦s de pressa el discurs oficial sobre l¡¯atemptat d¡¯Atocha, que reiterava ad nauseam la llavors molt servicial Televisi¨®n Espa?ola d¡¯Urdazi. El contrast va ser massa sagnant. I ¨¦s possible que no haver pogut callar les televisions ind¨°cils els costara llavors unes eleccions. No volen que els torne a passar.

El fet ¨¦s que TV3 t¨¦ ¨¨xit: ¨¦s la televisi¨® m¨¦s vista a Catalunya amb difer¨¨ncia

Pel que sembla, el PP ha anat covant amb el temps un rancor particularment acrimoni¨®s contra la televisi¨® auton¨°mica catalana, TV3. A aquestes al?ades, ja descompta que no la governar¨¤ mai, i la troba massa desafecta. L¡¯acusa de parcialitat informativa i de propagar amb excessiva efic¨¤cia la nociva ideologia del nacionalisme local. Ara b¨¦, si les televisions foren tan eficaces a l¡¯hora de configurar l¡¯opini¨® p¨²blica, amb la quantitat de cadenes que hi ha i amb les tend¨¨ncies predominants en elles, caldria esperar que la majoria dels ciutadans de Catalunya tingueren la visi¨® del m¨®n d¡¯un tertuli¨¤ de Telecinco. ?s una hip¨°tesi que voldria descartar. Per un altre costat, ¨¦s probable que TV3 no siga un model perfecte d¡¯imparcialitat, perqu¨¨ tant entre els que la fan com entre els que la veuen predomina una manera de pensar que queda molt lluny de l¡¯abusiva superioritat intel¡¤lectual que honora el PP espanyol. Amb tot, a pesar de les tensions ¨Ci les obsessions- que el debat sobiranista est¨¤ fent aflorar, encara ¨¦s una televisi¨® m¨¦s oberta, m¨¦s contradict¨°ria i per aix¨° m¨¦s decent que cap de les que gestiona el PP a colp de decret. Cert que ser m¨¦s decent que aix¨° tampoc ¨¦s tan dif¨ªcil.

El fet ¨¦s que TV3 t¨¦ ¨¨xit: ¨¦s la televisi¨® m¨¦s vista a Catalunya amb difer¨¨ncia. T¨¦ p¨²blic i t¨¦ publicitat, i ha aconseguit digerir unes retallades pressupost¨¤ries greus sense p¨¨rdues apreciables ni de qualitat ni d¡¯audi¨¨ncia. TV3 ¨¦s una empresa p¨²blica que reuneix tots els ingredients que els actuals governants de l¡¯estat troben intolerables. Funciona b¨¦, t¨¦ futur, no poden controlar-la i la senten hostil. Si no poden ofegar-la econ¨°micament, almenys li tallaran les ales per decret. Vist aix¨ª, es podria dir que el que els passa amb TV3 ¨¦s una mica el que els passa amb Catalunya: ¨¦s una constant pedra en la sabata que, com les senyores respondones, els irrita i els obliga a mostrar-se tal com s¨®n en realitat. Pur segle XIX. A callar, doncs.