Fang

Lliges Quan truquen de matinada, de Salvador Vendrell, i experimentes una vegada m¨¦s la mortificadora sensaci¨® que en els conflictes socials i pol¨ªtics sempre acaben triomfant els m¨¦s c¨ªnics, els m¨¦s cruels, els m¨¦s injustos. Vendrell escriu sobre la desfeta dels anarquistes dels anys trenta, que anhelaven sanejar el m¨®n, i, paral¡¤lelament, sobre els joves de la seua pr¨°pia generaci¨®, que agitaven els carrers i les universitats durant els anys setanta, perseguits pels grisos, il¡¤lusionats per protagonitzar la transici¨® del putrefacte sainet franquista a una democr¨¤cia europeista, moderna. Una evoluci¨® que ha esdevingut coitus interruptus, nova incursi¨® en territori casp¨®s, amb m¨¦s maquillatge, per¨° tamb¨¦ corromput. Tanmateix, al costat de la frustraci¨® que els processos hist¨°rics infligeixen als qui lluiten per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i, de retop, als lectors que simpatitzem amb aquests ideals, hi ha la frustraci¨® ¡ªm¨¦s callada, potser m¨¦s profunda¡ª que un sent quan comprova, reiteradament al llarg de la hist¨°ria, que les poques oportunitats de governar, de manar i decidir, que han tingut els propagadors d¡¯aquests bell¨ªssims ideals, han sigut barroerament desaprofitades. Quina revoluci¨® no ha acabat en desastre? Qu¨¨ en fou, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, a les mans de Robespierre i de la seua guillotina? No sembla humor negre, dir que en la R¨²ssia postrevolucion¨¤ria hi manava el poble? I, tornant al relat de Vendrell, quina llibertat i quina fraternitat hi havia a casa nostra mentre els anarquistes campaven pel carrer, calaven foc a esgl¨¦sies i arxius i afusellaven capellans? ?s cert que, quan se n¡¯havia abusat tant, quan s¡¯havia sigut tan injust amb una gent ¡ªamb les classes baixes, majorit¨¤riament, i, molt a pesar seu, analfabetes¡ª, era molt dif¨ªcil que, si aquesta gent agafava un dia la paella pel m¨¤nec, poguera prioritzar el seny i la moderaci¨®. Depenent de la for?a amb qu¨¨ llances una pilota al mur, aquesta et retornar¨¤ amb m¨¦s velocitat o menys. Per¨° precisament de qui ha patit tanta humiliaci¨® i tanta injust¨ªcia un voldria esperar que no humiliara ni f¨®ra injust. ?s aix¨° possible, o estem condemnats a acceptar que l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s inevitablement cruel i venjatiu? ¡°El fang no es neteja amb fang¡±, deia Llu¨ªs Vives, home savi i honest que fou severament humiliat i perseguit pels seus propis ve?ns. Per¨° Vives no tingu¨¦ mai ¡ªni busc¨¤¡ª el poder. I potser ac¨ª hi ha la font del problema: el poder. El poder que desemmascara, que fa sorgir la part m¨¦s fosca de l¡¯individu. Qui no s¡¯ha sentit profundament decebut quan els seus han tingut l¡¯oportunitat d¡¯accedir al poder, a qualsevol poder, per insignificant que siga? Qui no se n¡¯ha sentit tra?t i ha passat vergonya aliena? Tot comen?a amb petites tra?cions als ideals, que de seguida es justifiquen per facilitar la governabilitat, per¨° aquesta aparent digressi¨® va prenent cos i esdev¨¦ cam¨ª principal, mentre els ideals previs s¡¯esfumen. I un dia, quan la situaci¨® s¡¯agreuja i es radicalitza, qui mana troba justificaci¨® per a tot i, capgirant all¨° que quatre dies enrere eren els seus ideals, i que ara considera ingenus o poc pragm¨¤tics, ¨¦s capa? fins i tot d¡¯anar a trucar, de matinada, sense escr¨²pols, a casa d¡¯un altre