A prop¨°sit del c¨°mic i l¡¯ensenyament de la hist¨°ria

Aquesta setmana tindran lloc les III Jornades de C¨°mic de Val¨¨ncia. Seran una bona mostra d¡¯all¨° que es fa en c¨°mic en una ciutat que hi ha fet aportacions molt destacades en el passat i que t¨¦ una gran tradici¨® en el m¨®n del c¨°mic i l¡¯art seq¨¹encial. Per¨° no tot ¨¦s nost¨¤lgia, sin¨® que l¡¯actualitat del c¨°mic valenci¨¤ ¨¦s puixant, com ho demostra la qualitat dels treballs dels dibuixants i els guionistes valencians actuals.

No s¨®n aquestes lletres un reconeixement, encara que tamb¨¦, al c¨°mic valenci¨¤, el que miren de fer, sobretot, ¨¦s recon¨¦ixer la tasca did¨¤ctica que el c¨°mic pot tindre a l¡¯escola o a l¡¯institut i, m¨¦s concretament, la seua excel¡¤lent funci¨® per a l¡¯ensenyament i l¡¯aprenentatge de les ci¨¨ncies socials i humanes, de la hist¨°ria.

Com tots saben, el tebeo ha estat durant molt de temps la "b¨¨stia negra " dels docents. Se l¡¯ha acusat de senzill, d¡¯ingenu¡­ La seua qualitat ha estat criticada per la literatura: la pobresa del text, l¡¯abund¨¤ncia d¡¯onomatopeies, la viol¨¨ncia, la visi¨® maniquea del m¨®n, el mite de l¡¯heroi o el culte al superhome¡­ Per¨° afortunadament ha anat canviant aquesta actitud, hi ha una nova generaci¨® de professors que ja no s¡¯avergonyeixen d¡¯admetre que lligen c¨°mics. Perqu¨¨ si la m¨²sica i la literatura contempor¨¤nies van entrar a l¡¯escola, per qu¨¨ no ho haurien de fer els c¨°mics?

?s cert que pot haver-hi dificultats a l¡¯hora de conciliar la fidelitat als fets hist¨°rics, sense idealitzar-los, de crear un c¨°mic cient¨ªfic que fa?a la hist¨°ria comprensible a l¡¯alumnat, un c¨°mic educatiu i, que siga tamb¨¦, entretingut; aspecte cient¨ªfic que necessita del descobriment de la narraci¨® hist¨°rica i la recerca constant d¡¯un ambient aut¨¨ntic. En l¡¯actualitat encara hi ha una bretxa entre l¡¯escola com a instituci¨® i la seua pr¨°pia representaci¨® del coneixement digne de ser ensenyat, en una societat en la qual els vectors de socialitzaci¨® del coneixement s¡¯han multiplicat: l¡¯alumne, un estudiant, no solament apr¨¦n amb els seus mestres, sin¨® que tamb¨¦ veu la televisi¨®, el cinema, escolta la r¨¤dio, usa programes inform¨¤tics, Internet¡­

La dificultat m¨¦s gran a l¡¯hora d¡¯utilitzar els c¨°mics en hist¨°ria i geografia pot raure en el fet que els alumnes no dominen els codis. Per¨° la seua incre?ble familiaritat encoratja els joves en classe, encara que no el vegen a primera vista com un tipus de recreaci¨®, atesa la for?a que transmet i el contrast que hi ha entre la dimensi¨® l¨²dica del c¨°mic i la seua capacitat per a emmagatzemar els aspectes socioculturals de la civilitzaci¨®.

Encuriosir ¨¦s un pas previ a qualsevol an¨¤lisi hist¨°rica i els resultats obtinguts ens porten a perseverar: els alumnes hi estan m¨¦s atents, desenvolupen un nivell m¨¦s alt d¡¯activitat i una aprehensi¨® millor, sobretot en els que tenen m¨¦s dificultats d¡¯aprenentatge. L¡¯ensenyament de la hist¨°ria en l¡¯ensenyament b¨¤sic ¨¦s part de la formaci¨® dels futurs ciutadans. Coneixent la seua hist¨°ria passada, personal i universal se¡¯ls dota de l¡¯esperit cr¨ªtic de l¡¯escolta i el raonament, algunes de les qualitats que es requereixen en el ciutad¨¤ actual. Aquestes habilitats importants per a l¡¯estudiant l¡¯ajuden a construir una imatge del seu pa¨ªs i les seues relacions amb el m¨®n, mem¨°ria col¡¤lectiva en qu¨¨ s¡¯arrela el sentiment de pertinen?a a una comunitat.

La hist¨°ria es construeix a partir de fonts, base de la reconstrucci¨® del passat, i el c¨°mic es pot utilitzar de diferents maneres: il¡¤lustraci¨® com a punt de partida, com a fonament de l¡¯activitat de l¡¯estudiant o, per qu¨¨ no, com a suport per a una avaluaci¨®. El c¨°mic no ¨¦s un llibre d¡¯hist¨°ria, per¨° pot ser considerat una mena de document interessant per a tractar la hist¨°ria, ja que pot transmetre nocions hist¨°riques. A m¨¦s, el c¨°mic ¨¦s part del plaer de la lectura, d¡¯esbarjo, especialment atractiu per als estudiants. L¡¯autor, quan es basa en dades hist¨°riques per a alimentar la ficci¨® i donar-hi un car¨¤cter realista, el converteix en un document que enlla?a el realisme i la fantasia. La imatge tamb¨¦ hi exerceix un altre paper: permet a l¡¯estudiant visualitzar la hist¨°ria, que ¨¦s important en la nostra societat, on preval la part visual, i serveix per a expressar els detalls que no es mostren en el text. Aquest mitj¨¤ original i entretingut pot abordar la hist¨°ria d¡¯una manera no tradicional. Per¨° el seu paper no s¡¯atura ac¨ª, perqu¨¨ es tracta de la seua confrontaci¨® amb altres documents hist¨°rics que revelen en els estudiants una primera mirada cr¨ªtica. Aix¨°, a la llarga, condueix envers unes habilitats de pensament cr¨ªtic capaces de fer un pas enrere des del c¨°mic per contindre alguns errors hist¨°rics.

El professor, davant d¡¯una audi¨¨ncia sense motivaci¨®, es veu interpel¡¤lat a reconsiderar les seues estrat¨¨gies

El professor, davant d¡¯una audi¨¨ncia sense motivaci¨® ni acumulaci¨® de coneixement enciclop¨¨dic, es veu interpel¡¤lat a reconsiderar les seues estrat¨¨gies: encuriosir ¨¦s una etapa preliminar a qualsevol an¨¤lisi hist¨°rica. Aix¨ª, ja al principi de la meua carrera professional, em va cridar l¡¯atenci¨® la dificultat dels estudiants per a comprendre adequadament les ¡°lli?ons¡± que se suposava que havia d¡¯ensenyar-los, grans dificultats per a restaurar el passat des d¡¯una evid¨¨ncia molt fragmentada: una mirada a una ru?na, en qu¨¨ els alumnes no veien necess¨¤riament l¡¯evid¨¨ncia d¡¯una gran civilitzaci¨®. Aix¨ª que, per qu¨¨ no podia compartir el meu gust pels c¨°mics amb els meus alumnes? En comparaci¨® d¡¯una il¡¤lustraci¨®, usar qualsevol escenari, per a explicar una hist¨°ria a trav¨¦s d¡¯una s¨¨rie d¡¯imatges, trenca el seu car¨¤cter est¨¤tic. Aix¨° ¨¦s important per a uns xavals acostumats a veure hist¨°ries a trav¨¦s de seq¨¹¨¨ncies d¡¯imatges.

Per¨°, atenci¨®, molt important, cal educar els estudiants davant de la manipulaci¨®. ?s intencionat que moltes imatges, desenvolupades per a ensenyar la hist¨°ria, s¨®n m¨¦s afins a la propaganda que a l¡¯objectivitat cient¨ªfica. ?s dif¨ªcil separar el contingut de la forma, amb una especificitat del discurs que es deriva de la mateixa naturalesa del mitj¨¤, la qual cosa obliga a aprendre les diferents t¨¨cniques i convencions utilitzades pels creadors en expressar-se.

¡­I passen per las Naves de la ciutat de Val¨¨ncia, i observen, analitzen i gaudisquen de la magn¨ªfica funci¨® did¨¤ctica de l¡¯obra de Paco Roca, Los surcos del azar, com hi analitza i retrata els esdeveniments tan dram¨¤tics que van tindre lloc des del 28 de mar? de 1939, quatre dies abans del final de la Guerra Civil, quan l¡¯Stanbrook salp¨¤ del port d¡¯Alacant amb quasi tres mil exiliats, fins a l¡¯alliberament de Par¨ªs el 24 d¡¯agost de 1944 per ¡°La Nueve¡±de la Divisi¨® Leclerc.

Vicent Sebastian Fabuel ¨¦s professor d'Hist¨°ria.