Magris, Europa

Fa aproximadament un any i mig, Claudio Magris es trobava a Madrid, en dies de manifestacions contra el govern especialment intenses i virulentes i escrivia despr¨¦s, en un diari itali¨¤, que trobant-se casualment en una zona ¡°calenta¡± va experimentar un sentiment no de por, sin¨® d¡¯incomoditat, una incomoditat que esdevenia una mena de temor m¨¦s que personal, un malestar. ¡°Precisament,¡± escrivia, ¡°els comprensibles motius que originaven la protesta ¡ªles condicions de vida cada vegada m¨¦s dures per un nombre creixent de persones, les dificultats creixents per afrontar les exig¨¨ncies fonamentals de la poblaci¨® (sanitat, assist¨¨ncia social, pensions, treball)¡ª provocaven una tristesa de plom, desconcertada, i feien sentir f¨ªsicament l¡¯amena?a d¡¯un futur de grisor de vida abatuda i humiliada¡±. Aquest sentiment d¡¯un futur frustrant i opac ¡ªcontinuava Magris, i continue jo¡ª no preocupa directament la gent de la nostra generaci¨®, els que ja som vells o gaireb¨¦, els que podrem passar els anys estirant el present, els que ja hem jugat quasi totes les cartes. Per¨° els que s¡¯obren ara mateix a l¡¯etapa de la vida en qu¨¨ es decideix la qualitat i el sentit de la seua exist¨¨ncia, troben bloquejada aquesta exig¨¨ncia d¡¯obrir-se al futur, de construir-se el propi m¨®n, de fer valer aquell ¡°dret a la felicitat¡± que proclama la constituci¨® dels EUA. I llavors, de rebot, el desconcert i la tristor afecten tamb¨¦ els qui ja som grans, perqu¨¨ ens importen els nostres fills i n¨¦ts, per¨° tamb¨¦, i sobretot, perqu¨¨ no es pot ser feli? rodejat de tristesa, ¡°no ens podem sentir realment vius en un m¨®n apagat¡±. Si es t¨¦ la sensaci¨® que l¡¯Europa unida s¡¯est¨¤ desintegrant i esfilagarsant, afirma Magris, ¨¦s natural que alg¨² que creu en aquesta Europa tinga tamb¨¦ la sensaci¨® de malestar i de depressi¨® d¡¯aquell vespre a Madrid. Per¨° aix¨° no significa rendir-se a la malenconia: no estem al m¨®n per a deixar-nos endur pels nostres estats d¡¯¨¤nim, per la malenconia de les nostres animetes delicades. El malestar i el cansament pessimista s¨®n un mal que cal combatre, i m¨¦s com m¨¦s s¡¯escampen i es difonen. ¡°Amb malestar o sense,¡± conclou Magris, ¡°continuem treballant com puguem per all¨° que considerem just, o almenys un mal menor, amb la tossuda convicci¨® que non prevalebunt¡±. Per tant, afegir¨¦ jo, aplicant la moral d¡¯aquesta hist¨°ria, de moment hi ha un deure m¨ªnim, que ¨¦s anar a votar el dia 25. I qui no ho fa?a, que examine d¡¯on ve l¡¯inc¨°mode malestar (el disagio, el malessere) de la pr¨°pia consci¨¨ncia.