¡®Villette¡¯, de Bront?

Esgotada l¡¯edici¨® que va presentar l¡¯any 2005, Alba Editorial reimprimeix una de les millors novel¡¤les de Charlotte Bront?: Villette, traducci¨® de Marta Sal¨ªs (Barcelona, Alba Minus, 2014). Bons especialistes de la novel¡¤la anglesa del segle XIX han arribat a considerar que aquesta novel¡¤la, publicada originalment l¡¯any 1853 (Carlota moriria al cap de dos anys) ¨¦s m¨¦s bona que Cims borrascosos, per a la qual les adaptacions al cinema han resultat un al?aprem immillorable. Aix¨ª van dir-m¡¯ho Nora Catelli, angl¨°fona i angl¨°fila, i D. Sam Abrams, nord-americ¨¤, tot ell consistint en una rara mescla de judaisme i protestantisme, cosa que t¨¦ la seva import¨¤ncia en la nostra novel¡¤la d¡¯avui.

Villette ¡ªque, de fet, ¨¦s Brussel¡¤les¡ª ¨¦s el lloc on va a raure l¡¯anglesa Lucy Snowe ¡ªque ¨¦s qui narra la hist¨°ria en primera persona¡ª per convertir-se en mainadera, i despr¨¦s professora d¡¯angl¨¨s, segons l¡¯experi¨¨ncia que la Bront? mateixa havia tingut entre 1842 i 1844 a la mateixa ciutat, on va enamorar-se arravatadament del professor Constantin Heger: aix¨° figura en totes les biografies de les Bront?, germanes dotades per a la literatura com no n¡¯hi ha hagut de semblants: vegeu, per exemple, la recent edici¨® d¡¯una novel¡¤la de la germana petita, Anne, ¨¦s a dir La inquilina de Wildfell Hall, tamb¨¦ a Alba (Barcelona, 2014).

Arribada de nou a la ciutat i enamorada Lucy del doctor John Graham a causa d¡¯una trobada fortu?ta, h¨¤bilment la novel¡¤la l¡¯agermanar¨¤ amb un altre dels protagonistes de l¡¯obra, una barreja de viatger (se¡¯n va a l¡¯?ndia), professor i comediant. No diguem res m¨¦s. De rerefons hi ha la sempre present senyora Beck, mestressa de la instituci¨® per a noies on ensenyar¨¤ i viur¨¤ Lucy, que ¨¦s una dona a mig cam¨ª (altra vegada!) de la moralitat i la immoralitat. Aix¨ª arribem al punt de deb¨° important d¡¯aquesta obra.

Lucy, la protagonista, ¨¦s una noia protestant que no sembla fer cap seriosa distinci¨® entre les derives anglicana, evangelista, luterana o calvinista de la Reforma: all¨° que fonamenta la seva fe i el seu comportament de cada dia ¨¦s la B¨ªblia i la seva formaci¨®, que, al llarg de la novel¡¤la, topar¨¤ cada cop amb m¨¦s viol¨¨ncia ¡ªespecialment al cap¨ªtol 36¡ª amb les convencions i les formes de vida exhibides pel catolicisme belga. Podria ser una beata, per¨° no ¨¦s el cas: coneix la passi¨® amorosa, ensuma la revenja, presagia la mala sort de casadora frustrada. Els altres, en canvi, en especial un sacerdot que apareix al cap¨ªtol esmentat, s¨®n la viva estampa d¡¯all¨° que els anglesos sempre n¡¯han dit ¡°un papista¡± (que ¨¦s d¡¯on ve l¡¯expressi¨® ¡°ser m¨¦s papista que el Papa¡±), ¨¦s a dir, persones addictes a la fe de Roma, costi el que costi, encara que la moral d¡¯una persona, o de Roma i tot, entri en les m¨¦s flagrants contradiccions amb el llenguatge evang¨¨lic o el de l¡¯Antic Testament. Lucy no s¡¯est¨¤ de discutir amb aquell capell¨¤ i, en un moment donat, li engega: ¡°¡®Per¨°, ?vost¨¨ creu de deb¨° en la B¨ªblia? ?Accepta la Revelaci¨®? ?On s¨®n els l¨ªmits de l¡¯insensat i imprudent atreviment del seu pa¨ªs i de la seva secta?¡¯ El pare Silas va deixar anar obscures insinuacions. A cop de persuasi¨®, vaig aconseguir que m¡¯expliqu¨¦s m¨¦s a la menuda aquestes insinuacions: eren fr¨ªvoles cal¨²mnies jesu¨ªtiques¡±. Roma i el Papat queden retratats, i el catolicisme hi ¨¦s considerat tan hip¨°crita i manifasser com ho havia considerat Luter. Lucy, sense que en faci bandera, es converteix, al llarg del llibre, en la imatge viva de la persona per a qui les aparences, el barroquisme, l¡¯encens i la cera verge importen un carall, i molt un comportament decor¨®s, sense mauleria.

Aquesta sinceritat moral, que sembla kantiana i tot, ¨¦s al meu entendre la clau de la novel¡¤la. Per sota dels esdeveniments m¨¦s vistosos, per sobre de les aliances i desavinences amoroses m¨¦s objectives, aflora sempre la personalitat d¡¯una noia senzilla a qui la fama importa molt menys que l¡¯honor, la gl¨°ria gens al costat de la consist¨¨ncia ¨¨tica.

?