El ¡®cas Ballot¡¯

Un dels efectes m¨¦s coneguts de la pres¨¨ncia dels francesos a Catalunya entre 1808-1814 ¨¦s la seva particular pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. Sota el mandat del mariscal Augereau, el catal¨¤ va gaudir d¡¯un grau ins¨°lit de cooficialitat que va conduir a l¡¯edici¨® biling¨¹e franc¨¨s-catal¨¤ del Diario de Barcelona (el 1810, tot i que nom¨¦s durant uns mesos), per b¨¦ que hi ha unanimitat a l¡¯hora de recelar de les aut¨¨ntiques pretensions napole¨°niques, m¨¦s evidents en el tracte dispensat a Fran?a envers la diversitat ling¨¹¨ªstica. Tot i aix¨°, el context va acabar propiciant l¡¯aparici¨® d¡¯una obra singular: el gener de 1815 va veure la llum la que est¨¤ considerada com la primera gram¨¤tica de la llengua catalana, obra de Josep Pau Ballot (Barcelona, 1747-1821), prevere, catedr¨¤tic de ret¨°rica i home que, per edat i formaci¨® teol¨°gica, distava molt de simpatitzar amb els afrancesats. Aix¨ª, la Gramatica y apolog¨ªa de la llengua cathalana apareix com una raresa en la hist¨°ria de la llengua, seguint la l¨ªnia d¡¯alguns apologistes del XVIII per¨° a deshora del que representar¨¤ dues d¨¨cades despr¨¦s la crida rom¨¤ntica de la primera Renaixen?a. Aparentment sol, Ballot no sembla generar cap tend¨¨ncia, ni anticipar la recuperaci¨® de l¡¯idioma, en un moment en qu¨¨ la situaci¨® de subordinaci¨® de la llengua tendeix a acomodar-se a una digl¨°ssia ben assentada entre les elits.

El fil¨°leg Joan Sol¨¤ va aportar dades noves sobre l¡¯origen de l¡¯obra. Ballot va comen?ar a elaborar la gram¨¤tica l¡¯any 1810 per enc¨¤rrec de Pere Pau Husson, impressor d¡¯origen napolit¨¤ obertament afrancesat, fundador i director fins al mateix 1810 del Diario de Barcelona i condemnat per la Reial Audi¨¨ncia un cop marxats els francesos el 1814 ¡°por haber continuado en esta ciudad el oficio de impresor del Diario hasta ¨²ltimos de agosto de 1810, haber jurado fidelidad y obediencia al intruso y sido individuo de la guardia c¨ªvica¡±. Segons l¡¯anunci publicat al mateix Diario de Barcelona el 5 de mar? de 1813, l¡¯obra es publicaria en fascicles, ¡°y se entregar¨¢ cada pliego ¨¢ los subscriptores, as¨ª que vayan saliendo de la prensa¡±. D¡¯aquesta manera, el primer plec va tenir com a peu d¡¯impremta el mateix Husson i data de 1813; ¨¦s a dir, un patrocinador afrancesat en ¨¨poca d¡¯ocupaci¨® napole¨°nica. Tot apunta, no obstant aix¨°, que la publicaci¨® s¡¯interromp¨¦, i de fet, del plec inicial se¡¯n conserven molt pocs exemplars (Sol¨¤ va aportar el seu com a prova documental). Finalment, l¡¯edici¨® definitiva de la gram¨¤tica va substituir el plec inicial i va esborrar qualsevol al¡¤lusi¨® a patrocinis anteriors, a trav¨¦s d¡¯un nou impressor com va ser la Junta de Comer? de Barcelona, en la qual, com explica l¡¯estudiosa Mila Segarra, Ballot feia de corrector de textos.

Ni Ballot ni Husson, per¨°, eren novells en el debat de la llengua. Al cap d¡¯un any de la seva fundaci¨®, i sota la direcci¨® del napolit¨¤, el Diario de Barcelona ja publicava poesia en catal¨¤, i uns anys despr¨¦s, entre juliol i novembre de 1796, va acollir un debat sobre ortografia en el qual Ballot va destacar per una preco? modernitat, en defensar el cat¨¤l¨¤ com a idioma (ni dialecte ni patois) i vindicar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una Acad¨¨mia que endrec¨¦s la llengua com calia, quan faltaven m¨¦s de cent anys perqu¨¨ arrib¨¦s l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (i cal dir que a la Renaixen?a Rubi¨® i Ors ja es conformava amb la restauraci¨® de la medievalitzant Acad¨¨mia del Gay Saber). L¡¯inter¨¨s d¡¯ambd¨®s per la llengua, previ a l¡¯ocupaci¨®, no ¨¦s doncs oportunista. Potser l¡¯empatia ling¨¹¨ªstica dels francesos no era sin¨® un esquer per seduir els catalans, per¨° devem a Ballot i als seus contactes amb la modernitat haver fornit el catal¨¤ d¡¯una obra que representa una baula crucial en la hist¨°ria de la llengua (ser¨¤ refer¨¨ncia obligada d¡¯alguns textos fundacionals de la Renaixen?a) i que mostra que no tot estava perdut durant la mal dita Decad¨¨ncia. Encara n¡¯hi havia que no havien renunciat a dignificar l¡¯idioma.