El triomf de la peresa

Un concurs d¡¯arquitectura per a una promoci¨® d¡¯habitatges del Patronat Municipal de l¡¯Habitatge ha estat fallat fa poques setmanes. El solar es troba a la cantonada de Consell de Cent amb Comte Borrell i pertany a un conjunt d¡¯espais que han resultat del repartiment del solar inicial de les Germanetes. L¡¯inter¨¨s del solar, i de fet el que motiva aquestes l¨ªnies, ¨¦s que ocupa un xamfr¨¤. Per una banda, resulta un tema quasi banal, tractant-se de l¡¯Eixample, i per l¡¯altra ¨¦s excepcional, tractant-se d¡¯arquitectura i especialment d¡¯habitatges. El cas ¨¦s que es d¨®na la circumst¨¤ncia que a l¡¯altre costat del carrer Borrell es troba un conegut edifici exponent de l¡¯arquitectura moderna dels primers seixanta: l¡¯edifici Mediterrani, obra d¡¯Antoni Bonet Castellana. ?s conegut per la seva soluci¨® del xamfr¨¤, que consisteix precisament a no resoldre¡¯l. De fet, l¡¯edifici Mediterrani ¨¦s un d¡¯aquests casos estranys en qu¨¨ sembla m¨¦s aviat que es tracti d¡¯una soluci¨® per a tota l¡¯illa de cases que no pas per a un fragment. Si s¡¯extrapol¨¦s la seva soluci¨® a la resta de l¡¯illa ens trobar¨ªem amb una doble corona de blocs lligats per les escales i separats per patis, sense cap dels quatre xamfrans i amb els caracter¨ªstics porxos de pilars amb tornapuntes.

Probablement aquesta ha estat la ra¨® per la qual el jurat del Patronat ha triat una soluci¨® de no-xamfr¨¤ i ha descartat altres que s¨ª que provaven de resoldre¡¯l. Per¨° el que resultava modern i leg¨ªtim d¡¯explorar fa 50 anys potser ara s¡¯ha tornat m¨¦s complex. Ja hem parlat d¡¯aquest problema en altres ocasions, per¨° torna a ser oport¨² insistir-hi per algunes raons. Una ¨¦s perqu¨¨ no podem deixar de pensar que la dificultat en fer qualsevol cosa ¨¦s sistem¨¤ticament resolta per la via de la simplicitat, i aquesta dificultat, a l¡¯Eixample, la representa sens cap dubte el xamfr¨¤. El triomf de la peresa, una precisi¨® d¡¯Ignacio Paricio en la seva darrera classe com a professor a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona aquest passat dimarts, pren aqu¨ª tot el sentit. ?s interessant observar que, en les solucions de la planta de distribuci¨® de les propostes no guanyadores que abordaven la dificultat del xamfr¨¤, es feia visible certa semblan?a amb el Casal de Sant Jordi del carrer Pau Claris amb Casp, exactament en la mateixa posici¨® relativa. Una soluci¨® que introdueix una galeria al costat del carrer per accedir als apartaments, els quals, d¡¯aquesta manera, queden en la bona orientaci¨® del migdia. La soluci¨® enginyosa permet, per¨°, practicar una altra virtut no menys important, i ¨¦s que al costat del carrer apareixen finestres, les quals representen la millor contribuci¨® a la ciutat. A l¡¯extrem oposat, en les propostes antixamfr¨¤, aquests espais estan dominats per testers cecs o per les torres de les escales, com a la proposta guanyadora.

Penso que, m¨¦s enll¨¤ de la suposada efic¨¤cia pr¨¤ctica de les solucions premiades, caldria una reflexi¨® sobre el valor d¡¯aquestes solucions en el conjunt de l¡¯Eixample. En aquest sentit, ¨¦s bo recordar que el promotor ¨¦s el Patronat Municipal, i la seva responsabilitat en cercar solucions per als habitatges en xamfr¨¤ no ¨¦s poca. El seu paper podria ser el d¡¯animar a buscar, per mitj¨¤ de concursos, solucions per a aquests peculiars solars de l¡¯Eixample que fessin compatibles la seva caracter¨ªstica geometria amb els programes d¡¯habitatges de superf¨ªcie redu?da, un cas en certa manera per explorar. Al contrari, fent una exploraci¨® dels concursos en els quals el xamfr¨¤ ha estat present, el Patronat, a trav¨¦s de l¡¯¨°rgan que els ha jutjat, ha triat sempre solucions que el rebenten, donant a entendre que aquest no t¨¦ una geometria compatible amb els habitatges actuals.

Potser no en s¨®n conscients, per¨° qualsevol publicaci¨® que examin¨¦s la producci¨® d¡¯aquest organisme municipal en aquests solars permetria treure algunes conclusions interessants sobre la poca afinitat amb un element singular de Barcelona. Reduir el problema fent que el xamfr¨¤ prengui la geometria dels trams lineals de les illes podria revisar-se. Els xamfrans s¨®n sens dubte el cor de l¡¯inter¨¨s de l¡¯Eixample, m¨¦s que no pas les illes. Expressen el seu aspecte m¨¦s genu¨ª precisament per la seva dificultat intr¨ªnseca. ?s alli?onador veure com el govern de la ciutat tracta aquestes singulars cru?lles, i ho ¨¦s perqu¨¨ no sembla saber qu¨¨ fer-hi exactament, m¨¦s enll¨¤ de ser el lloc on han acabat els contenidors de residus i els espais de maniobra. Potser el proper concurs del Patronat en un solar aix¨ª hauria de tenir en compte aquest problema com cal, ¨¦s a dir, com un interessant¨ªssim cas d¡¯estudi, i buscar un jurat sensible a aquest inter¨¨s. Quan estudiava ens r¨¨iem de l¡¯arquitectura dels xamfrans de Nu?ez i Navarro, per¨° veient el panorama actual, potser podr¨ªem revisar-la per si podem aprendre¡¯n alguna cosa.

?