Guia per a la meca del pop rock

Va comen?ar com un festival de clubs fins que el 2001 va saltar al Poble Espanyol, on va cr¨¦ixer fins a necessitar el F¨°rum. All¨¤ s¡¯ha convertit en un festival de refer¨¨ncia mundial. ?s el Primavera Sound, una idea senzilla i arriscada: donar satisfacci¨® a uns consumidors de m¨²sica generalment menyspreats per la ind¨²stria quan encara existia. Ella ha caigut, el Primavera ¨¦s cada any m¨¦s fort.

Sense ¨¤nim d¡¯exhaustivitat, aquests s¨®n alguns dels grups m¨¦s destacats entre el bo i millor d¡¯aquest hipermercat musical en directe. Ser¨¤ els propers tres dies en 180.000 metres quadrats, repartits en 12 escenaris, pels quals desfilaran m¨¦s de 200 bandes. Aquestes oferiran 228 concerts que generaran unes 200.000 visites al recinte. Tot aix¨° costa 9,7 milions d¡¯euros (un 15% m¨¦s que l¡¯any passat), una xifra que, segons l¡¯organitzaci¨®, comporta un impacte econ¨°mic a Barcelona igual al de una cursa de F¨®rmula 1.

LLEGENDES

Poden ser amb maj¨²scules o b¨¦ de butxaca, per¨° tots els estils musicals tenen cert culte a la personalitat i la generen. Aquest ¨¦s l¡¯apartat que cap festival no oblida, una forma de reivindicar la mem¨°ria, m¨¦s encara quan bona part del p¨²blic del festival t¨¦ com a horitz¨® la quarantena.

Pixies. Nom de llibre, banda indispensable per entendre el posterior grunge i l¡¯escena dels anys noranta. Pixies van tenir una primera carrera curta entre 1989 i 1993, per despr¨¦s tornar com ho fan els grans grups: amb gires de retrobament i fins i tot un documental. No cal buscar Kim Deal: va deixar la banda. Tenen nou disc, Indie Cindy. (Divendres. Escenari Heineken, 22.50 hores).

Dr John. ?s una llegenda amb maj¨²scules, fill dels pantans i de la humida Louisiana, plena tant de malsons i m¨¤gia negra com de vida i celebraci¨®. Dr John ¨¦s Nova Orleans, part de la seva hist¨°ria musical i, per tant, autor de blues, rock, jazz, zydeco i boogie. Com la mateixa ciutat, ¨¦s barreja. (Divendres. Escenari Rayban, 20.40 hores).

Televisi¨®n. No cal repassar llistes per recon¨¨ixer que Marquee Moon ¨¦s un disc extraordinari. Les seves guitarres nervioses encreuades, les seves melodies i la tensi¨® que respira al seu rock ja formen part de la hist¨°ria. Aquest disc, de 1977, ser¨¤ interpretat per la banda liderada per Tom Verlaine. (Dissabte. Escenari Sony, 19.30 hores).

Neutral Milk Hotel. En l¡¯imaginari del festival aquest grup ¨¦s la llegenda perfecta: van editar dos discos desapercebuts i es van desfer, tot deixant una influ¨¨ncia remarcable entre els grups posteriors de folk i psicod¨¨lia camperola. Banda dels anys noranta (d¨¨cada tot¨¨mica per al festival), ¨¦s remarcable el seu segon treball, In the aeroplane over the sea. (Dijous. ATP. 21.40 hores).

Slint i Slowdive. Dues llegendes de butxaca. Els primers van ser influents com a font del posterior postrock amb el seu slowcore, un so lent i tens. Els segons van ser paladins del shoegaze (mirar-se els peus), actitud definit¨°ria del primer indie. Com a referents que s¨®n, continuen explicant el seu catecisme. (Divendres. Escenari Sony, 21.40 hores; i Escenari ATP, 23.55 hores).

POPULARS

The Arcade Fire. Un no pot dir avui que no li agraden els grans festivals massificats fins que no hagi vist aquesta banda canadenca davant d¡¯una multitud fidel. ?s, realment, tot un espectacle. Presenten nou i variat disc, Reflektor. (Dijous. Escenari Sony, 00.30 hores).

The National. Banda de rock molt respectada que ha crescut de mica en mica. Prova de la seva intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s el retrat que en fa el documental Mistaken for strangers. Presenten nou disc, Trouble Will Find Me. (Divendres. Escenari Sony, 00.20 hores).

Nine Inch Nails i Queens of Stone Age. Dues bandes per marcar m¨²scul i rock, per cert bastant present en aquesta edici¨®. Els primers s¨®n adeptes al rock industrial, mentre que els segons fan all¨° anomenat stoner rock, amb arrels al rock dels setanta i la psicod¨¨lia. (Avui. Escenari Heineken, 23 hores. Dissabte. Escenari Sony, 00.30 h).

AIRES ALIENS

Un festival que vol cr¨¦ixer no pot viure dels gustos tradicionals dels seus seguidors m¨¦s militants, que a mesura que es fan grans van evolucionant. I ¨¦s que si un no s¡¯obre el cap anant en bicicleta, el m¨¦s normal ¨¦s que el pas del temps l¡¯hi obri.

Caetano Veloso. ?s tant elegant, canta tan b¨¦, t¨¦ tant de carisma a sobre de l¡¯escenari i ha barrejat de manera tan pulcra la m¨²sica popular del Brasil amb altres m¨²siques, que Caetano Veloso sembla perfecte. La seva inclusi¨® al Primavera ofereix un tast de tropicalisme apte per a les masses. (Dissabte. Escenari Rayban, 20.25 hores).

Sun Ra Arkestra. El jazz escalabrant no ¨¦s una m¨²sica complaent, tot i que al festival es programi a L¡¯Auditori. La m¨ªtica formaci¨®, ara liderada pel saxofonista Marshall Allen, proposar¨¤ una sacsejada a base de jazz d¡¯avantguarda i orgull negre. (Dijous. Escenari Rockdelux, 20.45 hores).

HIP-HOP I NEGRITUDS

El hip-hop ha estat un estil que, de no formar part de l¡¯univers est¨¨tic del festival, ha passat a tenir representants molt interessants, tot mostrant un bon gust inq¨¹estionable.

Kendrick Lamar. El hip-hop m¨¦s proper al funk i el neosoul, amb cors femenins ben setinats, ritmes seductors a tot drap i una veu vers¨¤til que pot acaronar o disparar-se en un esprint. Talent en brut que reuneix la personalitat dels recitadors de l¡¯est i de l¡¯oest, ¨¦s, sens dubte, el nou valor del hip-hop nord-americ¨¤. (Dissabte. Escenari Heineken, 23 hores).

Earl Sweatshirt. L¡¯altre costat del hip-hop recent. En el so d¡¯aquest jove establert a Los Angeles i membre de l¡¯influent col¡¤lectiu Odd Future impera la foscor i un to general tan inquietant com desassossegant. (Dissabte. Escenari Pitchfork, 21.25 hores).

Blood Orange. Artista nou amb to retro que pot recordar Prince i fins i tot Michael Jackson. Aborda tant el funk com el rhythm and blues i el hip-hop; com a productor ha dissenyat el so d¡¯artistes com Sky Ferreira i Solange Knowles. (Dissabte. Escenari Pitchfork, 00 hores).

CAL NO OBLIDAR

La important pres¨¨ncia nacional (Nacho Vegas, S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, Refree, Mishima, Standstil, Joan Colomo, Joana Serrat...). El folk (Caveman, Sharon Van Etten, Johnatan Wilson). L¡¯electr¨°nica (Disclosure, Darkside, SBTRKT, Laurent Garnier, Moderat, The Haxan Cloak, Julio Bashmore). L¡¯¨¨tnica (Antibalas, Julio Amarante i Seun Kuti ¡ªfill de Fela). El pop electr¨°nic (St. Vincent, Future Islands, Glasser, Metronomy, Cut Copy, Conan Mockasin i Cvurches). I un etc¨¨tera inacabable fins a completar els 200 artistes per a tots els gustos. Fins i tot per als amants de les estrelles del cinema en hores baixes que formen grups, com ara Macaulay Culkin i el seu The Pizza Underground.

?