La bellesa del no-res

La bellesa no sembla d'entrada que sigui cap prioritat en l'art actual. El joc conceptual, cerebral, ir¨°nic i, fins i tot, provocatiu ha suplantat un concepte que havia estat b¨¤sic, encara que no pas ¨²nic, durant segles i segles. D'altra banda, molts artistes moderns que l'han pret¨¨s assolir en tota la seva esplendor han caigut en la carrincloneria pompier , ja des del mateix informalisme i les figuracions posteriors, i captar-la sense caure en el rid¨ªcul no ¨¦s cosa f¨¤cil. I ¨¦s que la bellesa ¨¦s un concepte que canvia malgrat l'anhel que t¨¦ de ser impassible i eterna. Podem trobar ara molt bell un quadre cubista, tot i que a l'¨¨poca que es va fer molta gent l'hauria pogut considerar horror¨®s i aberrant, malgrat el seu sentit impl¨ªcit d'ordre, formal i crom¨¤tic. ?s innegable que hi ha qui, en l'acte creatiu, busca una harmonia entre el contingut i l'est¨¨tica i, quan s'assoleix plenament, sense caure en el rid¨ªcul, el resultat pot arribar a ser espl¨¨ndid.

Tant Ignasi Aball¨ª (Barcelona, 1958) com Alberto Peral (Santurtzi, Biscaia, 1966) no defugen aquesta harmonia malgrat inscriure's en la contemporane?tat m¨¦s estricta i utilitzar tota mena de suports, m¨¦s enll¨¤ de quedar-se en una sola disciplina. L'un i l'altre parlen de la percepci¨® del buit, del joc de la representaci¨® i la teatralitat, del proc¨¦s de s¨ªntesi entre la figuraci¨® i l'abstracci¨®, de la forma depurada i de la realitat d'imitaci¨® que acaba sent l'obra d'art, i tots dos ho fan, tamb¨¦, amb una certa dosi d'ironia i eleg¨¤ncia.

Aball¨ª ha partit en dos l'espai de la Galeria Estrany-De la Mota per crear dos ¨¤mbits oposats, un de clar i l'altre fosc. Tot plegat acaba sent una gran instal¡¤laci¨® dedicada al blanc i al negre, a la llum i a l'ombra, a l'horror del full o la tela en blanc, i tamb¨¦ a la solitud i el pas del temps. En tots dos ¨¤mbits ens obliga a una contemplaci¨® pausada i silenciosa un cop superat el ref¨²s inicial de la mateixa buidor que s'hi exposa. En un i l'altre tamb¨¦ la llum ¨¦s protagonista, la llum que no il¡¤lumina res o, m¨¦s ben dit, no il¡¤lumina res m¨¦s que la mateixa paret blanca de la galeria, fotografiada per a l'ocasi¨®, en un joc de reflexos; o la d'un tub fluorescent vell que fa pampallugues i es projecta a la paret i, a partir d'ella, il¡¤lumina el muntac¨¤rregues que presideix l'espai industrial de l'exposici¨®. La refer¨¨ncia al M¨¤levitx suprematista, i per extensi¨® a l'Ad Reinhardt monocrom, ¨¦s inevitable en moltes d'aquestes obres. D'altra banda, els v¨ªdeos muts amb individus parlant sols al carrer o en un bar, o el d'una n¨°ria parada amb gent a dins sense esverar-se, generen una atmosfera d'absoluta incomunicaci¨®, i el del rellotge de sorra buidant-se passa a ser una radiografia del temps que passa i mor in¨²tilment.

Peral fa m¨¦s de 20 anys que est¨¤ instal¡¤lat a Barcelona; la primera exposici¨® seva va ser a l'Espai 10 de la Fundaci¨® Mir¨® el 1992. Des del 2009 impulsa la iniciativa Halfhouse, un lloc de trobada per a l'intercanvi i la comunicaci¨® art¨ªstica entre creadors novells i consolidats, comissaris i te¨°rics. Ell s'ha centrat, de sempre, en l'estudi de la forma depurada, l'oval, l'esfera, el quadrat, el triangle... com a imatges sint¨¨tiques, primig¨¨nies i simb¨°liques. L'escultura i la representaci¨® del volum s¨®n els seus objectius principals. A la galeria +R, Peral presenta una s¨¨rie d'escultures de petit format molt refinades, algunes tallades en obsidiana, una pedra semipreciosa, que ens remeten a Brancusi, un dels autors recurrents en la seva producci¨®. Un tros d'alabastre sense polir damunt un torn/peanya d'escultor tamb¨¦ parla del vertigen al full en blanc, l'abisme del creador abans de comen?ar l'obra. Paral¡¤lelament, inclou un conjunt de fotografies d'espais an¨°nims en les quals ha tallat i aixecat una part de la imatge, doblegant-la sobre si mateixa per crear un efecte tridimensional que l'altera de manera absoluta, com un mirall desdoblat que deixa veure el que hi ha al darrere: la paret plana i el buit, despullant l'aparent realitat per crear, amb molt pocs mitjans, una icona del tot al¡¤lucinada.