Una pregunta

Diada de Sant Jordi. Passeig de Gr¨¤cia, Barcelona. Al costat d¡¯altres escriptors, sec a les taules d¡¯una prestigiosa llibreria a fi de signar exemplars de la meua ¨²ltima novel¡¤la. Una dona ja gran se m¡¯acosta i em demana, amb exquisida educaci¨® i un punt de timidesa, si puc dedicar-li un llibre. ¡°I tant!¡±, faig, ¡°per aix¨° s¨®c ac¨ª¡±. La petici¨® es produeix en un instant en qu¨¨ els altres escriptors estan ociosos, sense feina, esperant que alg¨² se¡¯ls acoste. Hauria preferit que els col¡¤legues estigueren ocupats i no sotjant-me. Supose que ens passa a tots mentre som all¨¤, sense signar: ens sentim rid¨ªculs. M¨¦s que no per vanitat, o per fer caixa, voldr¨ªem signar tothora per no haver de sentir-nos rid¨ªculs, all¨¤ quiets com maniquins dins d¡¯un aparador contemplat per les multituds que hi circulen. Desenfunde el retolador negre, em prepare per fer la dedicat¨°ria, que, en el meu cas, ¨¦s m¨¦s un dibuix que no un text. La dona em posa al davant el volum, i aleshores m¡¯adone que aquell llibre, l¡¯exemplar que ella vol que li dedique, no l¡¯he escrit jo. ¡°Senyora¡±, faig, ¡°per mi no hi ha inconvenient. Li¡¯l puc dedicar, si vol. Per¨° no preferiria que ho fera l¡¯autor?¡±. I ella, ¨¦s clar, s¡¯estranya que jo no en siga l¡¯autor. L¡¯autor ¨¦s un dels meus col¡¤legues de taula, el m¨¦s allunyat. Li l¡¯assenyale discretament, ella es disculpa i se¡¯n va a buscar-lo. I jo, de nou, a fer de maniqu¨ª, amb el regust de constatar que el vertader autor d¡¯aquell llibre deu tindre una vintena d¡¯anys m¨¦s que jo.

Fira del Llibre de Val¨¨ncia. Primer de maig, vesprada. Al barrac¨® d¡¯una prestigiosa llibreria de la capital sec, amb quatre o cinc col¡¤legues, intentant signar alguna cosa. Una de les llibreteres em conta que, al mat¨ª, un individu havia vingut amb un llibre meu a les mans i havia demanat, a un dels escriptors que hi havia al barrac¨®, que li¡¯l dedicara. L¡¯escriptor ¡ªque ¨°bviament no era jo¡ª va dir que no era l¡¯autor d¡¯aquell llibre. Sembla ser que el client no qued¨¤ satisfet, i que segu¨ª exigint-li que estampara una dedicat¨°ria al llibre. L¡¯escriptor potser es va sentir temptat de satisfer-lo, per¨°, potser per la pres¨¨ncia de les llibreteres, o per una q¨¹esti¨® d¡¯¨¨tica, es neg¨¤ a signar i l¡¯empla?¨¤ a tornar de vesprada, quan el vertader autor del llibre ¡ªjo¡ª havia de ser-hi. El client no vingu¨¦. Aquell mateix dia, a boca de nit, mentre tornava amb tren cap al poble, una ve?na em salud¨¤ efusivament i em don¨¤ l¡¯enhorabona per l¡¯exposici¨® d¡¯obres meues que havia vist, feia unes hores, en una de les sales de la Universitat de Val¨¨ncia. Com que ella anava en grup, amb presses, i buscaven seient, i davant l¡¯efusi¨® dels seus elogis, a penes vaig poder balbucejar alguna cosa que ni degu¨¦ sentir. Nom¨¦s havia intentat dir-li que jo no tenia, actualment, cap exposici¨® de pintures a Val¨¨ncia, que, des de fa una d¨¨cada, la meua obra nom¨¦s es pot veure al meu taller, i que devia haver-se conf¨®s. Quan la ve?na ja havia desaparegut, vaig recordar que, a la Universitat, hi havia una exposici¨® d¡¯un pintor que t¨¦ el mateix nom de pila que jo i un cognom no molt diferent. Tant ¨¦s!, pens¨ª. L¡¯an¨¨cdota del tren se sum¨¤ a la de la Fira del Llibre i a la de Sant Jordi, i tot junt em submerg¨ª en un oce¨¤ d¡¯incertesa que, quan vaig entrar a casa i, fatigat, vaig mirar-me a l¡¯espill, provoc¨¤ que em fera a mi mateix, i en veu alta, una pregunta breu, infinita: Qui s¨®c?