Sense ci¨¨ncia no hi ha cultura

L¡¯any 1956, l¡¯escriptor i qu¨ªmic Charles Percy Snow va encunyar l¡¯expressi¨® ¡°les dues cultures¡± (¡°The two cultures¡±) per a referir-se a la dist¨¤ncia que hi havia entre els seus companys cient¨ªfics i els seus amics escriptors. Deia que era com la dist¨¤ncia entre un avi i un n¨¦t: un abisme d¡¯incomprensi¨®, si no d¡¯alguna cosa pitjor. De tot all¨° ja han passat molts anys, per¨° aquesta realitat entre els dos mons (el cient¨ªfic i l¡¯human¨ªstic) es mant¨¦ m¨¦s o menys com denunciava Snow: els cient¨ªfics lligen poca literatura (en general, s¨®n ¨¤grafs) i als escriptors els interessa ben poc la ci¨¨ncia. D¡¯aquesta manera, els articles cient¨ªfics, generalment escrits en angl¨¦s, estan desprove?ts de qualsevol estil literari: es presenten com un informe, al m¨¦s neutre i as¨¨ptic possible. S¡¯hi eviten els adjectius i els usos persuasius de l¡¯idioma; ¨¦s com una mena d¡¯atestat que deixa const¨¤ncia notarial d¡¯una descoberta. D¡¯altra banda, els escriptors segueixen poc o gens l¡¯actualitat cient¨ªfica, que cada vegada troben m¨¦s i m¨¦s incomprensible. Molts mitjans de comunicaci¨®, amb l¡¯arribada de la crisi econ¨°mica, van eliminar els col¡¤laboradors que tractaven temes de ci¨¨ncia, que es va convertir en residual en el diari (i sovint fent servir exclusivament els continguts d¡¯ag¨¨ncies). Per tant, ¨¦s possible que, fins i tot, l¡¯escletxa que denunciava Snow a la darreria dels anys cinquanta siga a hores d¡¯ara molt m¨¦s gran i dram¨¤tica. ?s cert que hi ha l¡¯Internet, els blogs, els facebooks, per¨° quants escriptors els fan servir per a informar-se sobre ci¨¨ncia? Quants escriptors estan m¨¦s o menys al dia de les not¨ªcies cient¨ªfiques? I quants cient¨ªfics segueixen les novetats liter¨¤ries i s¨®n capa?os d¡¯opinar amb fonament sobre alguna obra d¡¯import¨¤ncia publicada recentment? La realitat ¨¦s molt decebedora. S¡¯haurien d¡¯articular m¨¦s llocs de trobada, facilitar el debat entre cient¨ªfics i literats, promoure l¡¯intercanvi d¡¯idees, la col¡¤laboraci¨® interdisciplin¨¤ria i els projectes transversals. Sovint la percepci¨® de la naturalesa humana que els escriptors mostren en les seues novel¡¤les ¨¦s del tot decimon¨°nica, per no dir empeltada d¡¯una psicoan¨¤lisi barroera i periclitada (si b¨¦ ¨¦s notori que Sigmund Freud fou un frau cient¨ªfic colossal). Al mateix temps, als cient¨ªfics que es posen a escriure un text assag¨ªstic o narratiu els falta amb massa freq¨¹¨¨ncia una ¡°voluntat d¡¯estil¡±: confonen la divulgaci¨® de les seues idees amb un paper molt m¨¦s llarg, i fan un text enervat i insuls, sense gens de gr¨¤cia creativa. Per¨° ¨¦s clar que hi ha excepcions, i un bon exemple n¡¯¨¦s el recull de contes ¡°Cient¨ªfics lletraferits¡±, que avui presentarem a les 19 h, al Palau de Cerver¨® de Val¨¨ncia. L¡¯investigador Salvador Macip ens parlar¨¤ de les vint-i-dos narracions arreplegades, que tenen la sorprenent caracter¨ªstica que han estat creades per escriptors amb una formaci¨® cient¨ªfica. El resultat ¨¦s plet¨°ric, i mostra una riquesa tem¨¤tica i estil¨ªstica molt suggeridora i brillant. Seria bo fer en un futur un experiment a l¡¯inrev¨¦s i proposar als nostres escriptors que escrigueren un relat amb contingut cient¨ªfic, i veure quina imatge de la ci¨¨ncia projecten en les seues creacions. Siga com siga, cal animar m¨¦s que mai els nostres creadors a endinsar-se en el m¨®n cient¨ªfic contemporani. I sobretot cal insistir, encara!, que sense ci¨¨ncia no hi ha cultura.