Vides de fil¨°sofs

Sembla clar que Francesc Guardans, n¨¦t de Francesc Camb¨®, est¨¤ tan disposat com el seu pare a continuar l¡¯obra del seu avi i a no pl¨¤nyer-hi tenacitat ni recursos: gr¨¤cies a aquestes tres generacions tenim, a Catalunya, una col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins, i de literatura paleocristiana, com no la tenen en castell¨¤ i presenten pocs pa?sos ¡ªels Estats Units, Anglaterra, Fran?a i Alemanya especialment. Fidels a les seves entregues semestrals, ara ens arriba el primer volum d¡¯una edici¨® formidable de les Vides, de Di¨°genes Laerci. La introducci¨® ja seria un bon llibre per ella mateixa, i la traducci¨®, l¡¯aparat cr¨ªtic i els comentaris estan a l¡¯altura de les millors edicions que coneix¨ªem: poso com a refer¨¨ncia la de Goulet-Caz¨¦, enormement lloada entre els hel¡¤lenistes. Potser l¡¯aparat d¡¯aquesta edici¨® francesa ¨¦s m¨¦s ric que el de la nostra catalana, per¨° la introducci¨® de l¡¯edici¨® d¡¯avui ¡ªDi¨°genes Laerci, Vides i doctrines dels fil¨°sofs m¨¦s il¡¤lustres, Introducci¨® general, not¨ªcies preliminars, text revisat, traducci¨® i notes de Sergi Grau, Barcelona (Fundaci¨® Bernat Metge, 2014)¡ª, ¨¦s, com s¡¯ha dit, extraordin¨¤ria. L¡¯¨²nic avantatge de l¡¯edici¨® francesa ¨¦s que ¨¦s completa, ¨¦s a dir, inclou des de la vida de Tales (encara que la cronologia del llibre de Laerci ¨¦s capritxosa i err¨¤tica) fins a la vida d¡¯Epicur, al llibre des¨¨ i ¨²ltim de l¡¯obra.

Laerci, que potser va viure entre el 150 i el 250 dC, ¨¦s d¡¯aquells autors de la historiografia i la filologia antiga ¡ª?com Macrobi, com Aulus Gel¡¤li?¡ª que van ser menystinguts per una llarga tradici¨® d¡¯estudiosos i escoliastes, per¨° que almenys dos quasi contemporanis nostres van saber preuar, bo i encetant una tradici¨® cr¨ªtica que, al capdavall, ha sabut oferir a Laerci tot el valor, que no ¨¦s esc¨¤s, de la seva obra trobada (potser abans havia escrit a la manera dels poetes, com es despr¨¨n de la inclusi¨® en el seu llibre d¡¯epigrames i versos solts relatius a cada autor, quasi sempre de collita pr¨°pia): Montaigne i Nietzsche ¡ªdeixo una citaci¨® de Victor Hugo a Les Mis¨¦rables en el lloc de l¡¯an¨¨cdota.

L¡¯obra ¨¦s un poti-poti molt mal ordenat, d¡¯estil literari m¨¦s que discutible, carregat d¡¯errors a causa de la diversitat de les fonts consultades per Laerci, per¨° que posseeix aquesta enorme virtut que Josep Pla hauria preuat per damunt de qualsevol hel¡¤lenista catal¨¤ de l¡¯¨¨poca: ens ennova dels costums i creences dels fil¨°sofs estudiats ¡ªl¡¯obra no arriba als llatins ni al cristianisme per mer respecte diferencial a les autoritats gregues i hel¡¤len¨ªstiques¡ª, per¨° no es preocupa gaire de fer all¨° que els erudits del XIX i XX han fet amb els fil¨°sofs de qualsevol ¨¨poca, almenys des de Hegel: analitzar-ne el pensament, la seva evoluci¨® i les seves fites, comparant-les amb els seus predecessors i anotant la seva posteritat, per¨° sense entrar en all¨° que sempre s¡¯agraeix en una biografia: les menudeses, les an¨¨cdotes. Laerci no se n¡¯est¨¤: per ell sabem, encara que ja ho sab¨ªem per Jeroni de Rodes, que Tales de Milet, preveient una anyada d¡¯olives de gran abundor, va arrendar per poc preu totes les tafones que va poder i, l¡¯any seg¨¹ent, ¡°apleg¨¤ un munt de diners¡±. Tamb¨¦ sabem per ell, encara que tamb¨¦ ho sab¨ªem pel Timeu de Plat¨®, que un dia una dona el va treure a passejar. Tales mirava el cel, entotsolat, i va caure en un clot, cosa que provoc¨¤ aquestes s¨¤vies i materialistes paraules de l¡¯acompanyant: ¡°No ets capa? de saber el que tens a tocar dels peus, i et penses que podr¨¤s esbrinar el que hi ha al cel?¡±. S¨®n llocs comuns de la hist¨°ria de la filosofia que s¡¯han oblidat menys que moltes de les teories i la doxologia dels grans pensadors, com encara ho demostra la Hist¨°ria de la filosofia de Bertrand Russell, que, com a bon angl¨¨s, no fa escarafalls davant de cap an¨¨cdota sucosa.

Si l¡¯obra continua bon train, estic segur que disposarem d¡¯alguna cosa m¨¦s que castellers peregrins, fires de cargols i devoradors de calces i cal?ots, que sembla el nostre dest¨ª cultural ultranacionalista. Endavant les atxes, amics de la Bernat Metge! No defalliu! ?nim, Ra¨¹l Garrigasait; for?a, Montserrat Ros, Noem¨ª Moncunill i tot l¡¯estol del consell de redacci¨®, que treballeu en el deixant esponer¨®s de Joan Estelrich (amb reserves), de Carles Riba i Miquel Dol?!