El Llapis escriu un altre cop

De totes les intervencions art¨ªstiques que entretenen l'espai p¨²blic barcelon¨ª, l'(anti)monument a Salvador Espriu -inaugurat el passat mes gener als Jardinets de Gr¨¤cia- ¨¦s, probablement, el m¨¦s inadvertit malgrat la seva (terrible paraula) eleg¨¤ncia formal. L'escultura consisteix en una empremta allargada de 26 metres, que ¨¦s la silueta en negatiu del ve¨ª obelisc de la vict¨°ria ven?ut sobre la gespa. La seva negror casern¨¤ria potencia el desencant, un buit que fa pensar en el no-res d'un present pol¨ªtic mancat d'utilitat, fossilitzat i buidat. Solc, creada per l'artista Frederic Amat, ¨¦s l'ombra d'un dubte, o m¨¦s ben dit, una gran paperera que no t¨¦ ni cont¨¦ res, potser una ganyota de desgrat, una burilla o el recipient de pl¨¤stic llan?at per algun transe¨¹nt despistat.

Per¨° conv¨¦ recordar la hist¨°ria del lloc on aquest sarc¨°fag casual sembla enterrar la gl¨°ria i, al mateix temps, la seva inutilitat, perqu¨¨ ¨¦s llavors que el tal¨²s i el seu llapis introdueixen el rotund signe de la laceraci¨® entre l'individu i la realitat. Situat a la intersecci¨® entre el passeig de Gr¨¤cia i la Diagonal, l'obelisc va n¨¦ixer com un s¨ªmbol de la confian?a en el progr¨¦s, l'intent de construir una societat oberta a noves classes i destinada a ser guiada per aquestes. Projectat sota la monarquia d'Alfons XIII i inaugurat durant la Segona Rep¨²blica, el 1936, l'obra estava dedicada a l'intel¡¤lectual, federalista i fil¨°sof proudhoni¨¤ Francesc Pi i Margall, segon president de la Primera Rep¨²blica Espanyola. Blanc predilecte de pintades i pasquins, el conjunt monumental va ser sacsejat per les onades de la hist¨°ria. Desfigurat pel franquisme, amb el temps van desfilar al seu voltant altres escultures victorioses, i es van penjar i remoure plaques. I va resistir a la polvoritzaci¨® postmoderna. El 1981, l'Ajuntament va prendre la decisi¨® de dedicar aquest s¨ªmbol fara¨°nic -i la pla?a on es troba- al Rei d'Espanya, en agra?ment "pel seu paper salvador davant l'intent de cop d'Estat", tot just quatre dies abans. I nom¨¦s fa dos anys, el govern municipal de CiU, que encara no era independentista, va rebutjar (!) el canvi de nom de la pla?a de Joan Carles I (sense que es conegui cap barcelon¨ª que l'hagi anomenat aix¨ª en anys, i s¨ª en canvi pla?a del Llapis); els ecosocialistes apostaven per pla?a del Cinc d'Oros, mentre que ERC la volia rebatejar com la pla?a de la Rep¨²blica. Avui ¨¦s l'¨²nica obra d'aquestes caracter¨ªstiques a Espanya que ret tribut tant a un president republic¨¤ com a un monarca.

Doncs b¨¦, hi ha un lloc privilegiat des del qual poder contemplar en tota la seva dimensi¨® les contradiccions de l'escultura-homenatge a Espriu, que, en aquests dies de claudicacions i comiats hipocondr¨ªacs, resulta fins i tot admonit¨°ria. Es tracta de la terrassa-bar de l'hotel Casa Fuster, que ocupa l'edifici modernista dissenyat per Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner el 1910, per enc¨¤rrec de l'advocat mallorqu¨ª Mari¨¤ Fuster i Fuster. El 2004, el palauet es va restaurar totalment per convertir-se en l'¨²nic Cinc Estrelles Gran Luxe Monument. Mentrestant, la casa va viure no menys vicissituds que el fam¨®s llapis dels jardinets: l'Alemanya de Hitler va fixar-hi el seu consolat i la It¨¤lia de Mussolini va instal¡¤lar l'Institut Itali¨¤ a la planta principal. Tamb¨¦ va ser seu central de les joventuts del POUM, la CNT i la FAI; m¨¦s tard, de la Falange i del Auxilio Social. Durant els seixanta, l'empresa Enher, que l'acabava de comprar, la va voler enderrocar per fer-hi un modern bloc d'oficines. La revista Destino i el Diario de Barcelona , al costat d'un grup de joves arquitectes comandats per Oriol Bohigas, van fer mans i m¨¤nigues en la defensa de l'immoble. A la quarta planta de la Casa Fuster va passar bona part de la seva vida el poeta de La pell de brau .

La terrassa-bar de Casa Fuster ¨¦s avui un mirador privilegiat que arriba al Tibidabo, Montju?c i fins al Montseny. Des d'all¨¤, la vista del mon¨°lit caigut porta a pensar en el panorama erm d'un pa¨ªs. Perqu¨¨, per Espriu, la terra ampla d'Espanya era la tomba de l'espai i el record de la sang, una ferida negra, la terra d'Occident, on va arribar per instal¡¤lar el poble jueu de la di¨¤spora, en el seu Golah. A la cantonada oriental de la pell de brau viu un petit poble, estranger i arrelat, adolorit, que enyora una gl¨°ria llunyana, fidel i tra?dor a si mateix, conscient de la seva just¨ªcia i dels seus pecats: el poble catal¨¤. A l'(anti)monument a Espriu, la hist¨°ria gira sobre el seu eix en el segle XX per enfrontar-se al XXI.