Cadires buides

Quanta gent hi havia, a l¡¯acte? Dinou, vint-i-tres, trenta-vuit ¨¤nimes, contestem. La cosa est¨¤ tan negra que ja comptem els individus. I ¨¦s que el p¨²blic, el p¨²blic de veres ¡ªno la fam¨ªlia, no els amics, no els alumnes, que hi van perqu¨¨ una pistola els apunta la templa¡ª, el p¨²blic de veres, dic, ¨¦s esc¨¤s, esquiu, imprevisible. El p¨²blic se¡¯n fot, dels nostres actes. Tant fa que siguen gratis. No ¨¦s aquest, el problema. Al p¨²blic li agrada all¨° que ¨¦s gratis: no para de veure pel¡¤l¨ªcules i de llegir llibres pirates, per¨° al p¨²blic se li¡¯n fot les nostres presentacions de llibres, els nostres concerts, les nostres confer¨¨ncies o m¨ªtings. Passa, de nosaltres. I nosaltres, que sovint el menyspreem tot i formar-ne part, el desitgem amb ¨¤nsia. Un acte p¨²blic sense p¨²blic ¨¦s un frac¨¤s, una cat¨¤strofe. Els m¨²sics cl¨¤ssics o els contemporanis, els poetes o els assagistes, els qui fan cinema o teatre d¡¯autor, miren les cues que es fan per veure un sainet, una sessi¨® de playback, un partit de futbol, i, amb r¨¤bia, es pregunten: I el meu p¨²blic? On ¨¦s? No me¡¯n meresc jo un, tamb¨¦?... Hi veig dues opcions. La primera ¨¦s crear un ofici nou: l¡¯ofici de p¨²blic. Ara que, per desgr¨¤cia, tanta gent s¡¯ha quedat sense feina, podr¨ªem muntar empreses que, a un preu m¨°dic, proporcionen p¨²blic als esdeveniments. ¡°Quantes unitats vol?¡±, caldria preguntar a l¡¯organitzador de l¡¯acte. Vint, per exemple, si ¨¦s un recital po¨¨tic. Cinquanta, si ¨¦s un concert. Etc¨¨tera. Per a ser p¨²blic no cal massa formaci¨®, n¡¯hi ha prou de no badallar ni adormir-se mentre dura l¡¯acte i de saber aplaudir quan toca. Un germen del que dic ja ho s¨®n els p¨²blics que omplin plat¨®s de televisi¨® o que fan de fons mentre actua un pol¨ªtic. No invente res, ho s¨¦; nom¨¦s intente sumar. Vet ac¨ª la primera opci¨®. I la segona? La segona ¨¦s imitar el p¨²blic, copiar la seua actitud: si ell ens ignora, ignorem-lo. No ¨¦s el nombre d¡¯assistents, all¨° que fa bo un acte. Cap multitud no em convencer¨¤ de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia d¡¯alguns bunyols suposadament art¨ªstics, ni de la superioritat de l¡¯esport sobre les creacions intel¡¤lectuals. Vivim l¡¯¨¨poca Decathlon A la gent li ha pegat per c¨®rrer, i per fer-ho amb una indument¨¤ria altament qualificada. Els qui encara fem esport amb samarretes de cot¨® velles i sense puls¨°metre ni auriculars som uns f¨°ssils. Mana el p¨²blic. ?s qui marca tend¨¨ncia. Un autor sense p¨²blic est¨¤ totalment indefens, fins i tot davant del seu editor, que, el pobre, tamb¨¦ ha de fer quadrar n¨²meros. Un pol¨ªtic sense p¨²blic esdev¨¦ absurd. Ara fa set anys, vaig viure una experi¨¨ncia reveladora. Vaig viatjar a Barcelona per presentar un llibre meu. Euromed, hotel, etc¨¨tera. Com que no s¨®c un geni parlant en p¨²blic, vaig haver de preparar-me el discurs a consci¨¨ncia. Doncs b¨¦: no hi assist¨ª ning¨², a l¡¯acte. Ning¨². Ni qui havia de presentar-me, ni tampoc la responsable de l¡¯organitzaci¨®. Ning¨². Nom¨¦s jo i ¡ªpobre, quin paperet¡ª un xicot a qui li havien carregat el mort d¡¯atendre¡¯m. Un centenar de cadires buides davant meu m¡¯acusaven, amb el seu despietat silenci, de ser un fracassat. Una experi¨¨ncia important. Des d¡¯aleshores, tots els actes en qu¨¨ he participat m¡¯han semblat multitudinaris. Tan ro¨ª era el meu llibre? No ho s¨¦. S¨®c incapa? de valorar les coses que faig. De tan a prop que les tinc, les veig borroses. En tot cas, en portem vuit, d¡¯edicions, i uns quants premis. Al capdavall s¡¯ha fet, ves per on, un p¨²blic. Un p¨²blic nombr¨®s. Molt m¨¦s del que podria cabre en cent sales com aquella.