En el mirall de Pla

Barcelona, 6 maig 1966

Senyor Josep Pla

Palafrugell

Estimat amic:

He acabat El quadern gris. ?s un llibre de primera i, a m¨¦s, indispensable. Vull dir que pels que ¡ªcom jo, per exemple¡ª escriuen llibres closos, amb principi i final, un llibre aix¨ª nom¨¦s esdev¨¦ important quan es tracta de la biografia; per¨° per v¨®s, que heu escrit sempre ¡ª¨¦s a dir, sempre m¨¦s, a partir d¡¯aquest llibre¡ª una mena de mem¨°ries inacabables, El quadern gris feia una falta absoluta. ?s la primera de les pedres que formen l¡¯arc de la vostra obra: la que toca al pilar que l¡¯aguanta, i inicia la corba que despr¨¦s heu arrodonit d¡¯una manera ¡ª¨¦s el meu parer¡ª excepcionalment perfecta. I, sense aquest llibre, no era possible d¡¯entendre ben b¨¦, dir¨ªem, la forma de l¡¯arc; no era possible de prendre unes mides per a tenir la visi¨® exacta de la vostra obra. Ara sabem on som. ?s la impressi¨® principal que el llibre m¡¯ha produ?t. Vull dir que no em feia cap falta per admirar Els pagesos, o les narracions de mar, etc., per¨° me¡¯n feia per a fer-me c¨¤rrec del que heu escrit vist com un conjunt. Crec que potser caldr¨¤, amb el temps, veure-ho aix¨ª: com un conjunt; tota l¡¯obra com una mena de super-quaderns. Els Essais de Montaigne tamb¨¦ s¨®n fets de peces menudes, i encara que s¨®n m¨¦s sistematitzades ¡ªm¨¦s artificiosament sistematitzades¡ª no deixen d¡¯¨¦sser tamb¨¦ una mena de vast quadern. (Per mi, no pas tan bo ni tan important com aquest super-quadern vostre, i ja em perdonareu; no ¨¦s la primera vegada que us ho dic).

M¡¯ha agradat trobar-hi un bon pr¨°leg, un estudi llarg, com el de Joan Fuster. ?Per qu¨¨ no hi ha bons estudis sobre la vostra obra? (Jo hauria de callar, perqu¨¨ em declaro culpable de no haver-ne publicat cap: fa anys ¡ªquan ens vam con¨¨ixer¡ª em van limitar el tema a ¡°la figura i el paisatge¡± en la vostra obra¡ª i no en vaig quedar gaire content; despr¨¦s he anat acumulant notes per fer-lo, per¨° reconec que per ara no l¡¯he fet. Potser em feia falta el Quadern...) En tot cas, el meu nebot Xavier Serrahima, que ara ¨¦s lector a Liverpool, hi ha donat uns cursets: sobre Maragall, i ¡ªsempre em demana ajut¡ª li vaig facilitar el llibret que ja coneixeu; sobre Espriu, i he trobat elements; i sobre v¨®s, per¨° aqu¨ª s¨ª que no sabia qu¨¨ donar-li, i li vaig haver d¡¯escriure una carta de dotze planes sobre idees i notes meves; i sort que, a darrera hora, vaig con¨¨ixer l¡¯exist¨¨ncia del pr¨°leg d¡¯en Fuster, i en Teixidor em va facilitar un joc de galerades que, enviades per avi¨® amb una nota complement¨¤ria meva, li han resolt el problema.

Hi vaig posar una nota complement¨¤ria perqu¨¨ crec que hi fa falta. Tot el que escriu en Fuster ¨¦s prodigiosament intel¡¤ligent i l¨²cid i magn¨ªficament dit, i el pr¨°leg que us dedica no ¨¦s pas cap excepci¨® i, en uns certs moments, ¨¦s de les coses millors que li he llegit. Per¨° no ho diu tot. Ni tampoc no pret¨¦n dir-ho, ¨¦s clar. Potser encara no ¨¦s possible. El que vull dir, jo, ¨¦s que hi manquen, em sembla, dos o tres aspectes essencials. Un d¡¯ells ¨¦s el que potser podr¨ªem anomenar la posici¨® d¡¯humilitat davant de la realitat, que permet l¡¯emoci¨®, i fins les ll¨¤grimes ¡ªels personatges d¡¯Homer es feien un tip de plorar¡ª i que, encara que de vegades les amaguen amb un giravolt, o us en defenseu amb un exabrupte, sovint contribueixen a la magn¨ªfica simpatia que hi ha en la vostra obra. (?s clar que en Fuster no ¨¦s l¡¯home per parlar d¡¯aix¨°... perqu¨¨ li passa el mateix!).

Un altre ¡ªo potser el mateix¡ª d¡¯aquests aspectes ¨¦s el que us permet de valorar un home fins quan el bescanteu o us el carregueu: de valorar qualsevol insignific¨¨ncia en tant que ¨¦s humana. L¡¯altre buit que hi ha en el pr¨°leg ¨¦s que gaireb¨¦ ni tan sols no entra en la valoraci¨®, dir¨ªem, est¨¨tica, o liter¨¤ria. De fet, perqu¨¨ la d¨®na per suposada. Per¨° no ¨¦s una ra¨® suficient per no parlar-ne, sobretot quan hi ha tant a dir, tantes coses magn¨ªfiques a valorar i a precisar, I que consti que no vull pas disminuir el valor del pr¨°leg, que em sembla de primer¨ªssim ordre, com tot el que fa Fuster. Del llibre, si em poso a parlar-ne, us hauran de portar la carta en una camioneta. Aix¨ª i tot, deixeu-me c¨®rrer una mica el risc. I, per comen?ar, dir-vos que hi he trobat un seguit d¡¯aspectes que tinc coneguts en mi mateix, i que, en un altre sentit, em fan m¨¦s comprensible aquella dedicat¨°ria i aquella carta que em vau fer, tretze anys enrera. (...)

?Qui sap quina mena d¡¯home hauria estat, jo, si no hagu¨¦s passat l¡¯adolesc¨¨ncia malalt o malalt¨ªs!... Tant se val: no t¨¦ cap import¨¤ncia. I si ho esmento nom¨¦s ¨¦s perqu¨¨ pot contribuir a fer comprensible ¡ªper a mi, i per als altres¡ª l¡¯home que s¨®c... (fins al punt que som realment alguna cosa que puguem tenir per coherent, fet molt incert i discutible). Potser aix¨° us far¨¤ entendre que, de jove, hagi escrit relativament poc; que els meus primers intents d¡¯escriure de deb¨° no vinguessin fins passada la trentena, i no s¡¯accentuessin fins cap als quaranta. I que el quadern meu on m¡¯he deixat anar ¡ªi que, en llibretes de tamany foli, ¨¦s ara per sobre de la p¨¤gina 4.400¡ª no fos comen?at fins als cinquanta anys. I que sigui ara, passats els seixanta, que publiqui tres llibres de cop i n¡¯estigui escrivint tres o quatre a la vegada...

B¨¦: excuseu-me si us estic parlant de mi quan el tracte era parlar del vostre llibre. El que us volia dir, quan he posat el meu cas com a exemple, ¨¦s la import¨¤ncia dels antecedents per a con¨¨ixer una obra, vista com un conjunt. I, per tant, el valor immens que ha tingut per a mi la lectura d¡¯El quadern gris, i la ra¨® per la qual he dit, i mantinc, que ¨¦s un llibre indispensable, que havia d¡¯encap?alar necess¨¤riament la vostra obra completa i que, si no l¡¯hi hagu¨¦ssiu posat, no sols l¡¯haur¨ªeu deixada incompleta, sin¨® fins una mica falsejada i tot.

Des d¡¯un punt de vista biogr¨¤fic ¡ªde la vida d¡¯escriptor, de la hist¨°ria de la vostra obra i fins de la hist¨°ria liter¨¤ria del pa¨ªs¡ª, el punt clau del llibre ¨¦s la conversa amb Alexandre Plana, que comen?a a la p¨¤gina 817 ¡ªi que, rememorada all¨ª, ¨¦s per¨° anterior en data al comen?ament del Quadern, del qual ¨¦s la causa. B¨¦: almenys la incitaci¨® a escriure¡¯l, ¨¦s all¨ª on la feu visible. Dieu que la poseu molt resumida; sospito que, a m¨¦s, atribu?u a Plana ¡ªa qui jo coneixia for?a¡ª arguments que s¨®n vostres, i que s¨®n conseq¨¹¨¨ncies del que, en l¡¯etapa que va passar entre la conversa i el moment que l¡¯escriv¨ªeu, havia estat suscitat en v¨®s pel fet d¡¯haver posat en pr¨¤ctica l¡¯impuls que ell us va donar. Per¨° aix¨° t¨¦ poca import¨¤ncia. El fet nou ¡ªper la nostra hist¨°ria liter¨¤ria, la de tots, tant com per la vostra¡ª ¨¦s que fos Alexandre Plana el que en aquell moment, com si digu¨¦ssim, va fer tra?ci¨® al noucentisme i va mirar d¡¯encaminar el gran escriptor que entreveia en v¨®s cap al veritable cam¨ª, potser amb l¡¯esperan?a que d¡¯altres tamb¨¦ el seguirien. ?s curi¨®s, perqu¨¨ el que Plana escrivia ¡ªalmenys El mirall imaginari¡ª no anava pel cam¨ª que ell us va recomanar. Potser ell no es veia amb cor de seguir-lo, tot i que ho va intentar poc o molt a A l¡¯ombra de Santa Maria del Mar; potser no se sentia prou fecund, ni amb prou buf. El que jo s¨¦ ¨¦s que en Sagarra feia molt cas dels criteris d¡¯en Plana, i ¨¦s evident que ¡ªencara que fos per uns camins molt diferents¡ª tamb¨¦ en Sagarra va abandonar la l¨ªnia noucentista ortodoxa, en vers i en prosa. En aquest sentit ¨¦s que el que dieu, tot i que per mi ha estat una revelaci¨®, no ha estat del tot una sorpresa. De fet, l¡¯Alexandre Plana passa aix¨ª a tenir, dins el moviment de la literatura del pa¨ªs, un paper de cr¨ªtic clarivident i una influ¨¨ncia fins ara insospitada, que cap futur historiador no podr¨¤ negligir.

De fet, el moment que en parleu, cap a la fi del llibre ¡ªabans, nom¨¦s hi feu refer¨¨ncies passatgeres¡ª, deu correspondre al moment que ja heu vist que Plana tenia ra¨® i que, pel cam¨ª que ell insinuava, us hav¨ªeu trobat v¨®s mateix com a escriptor. Els camins que hav¨ªeu seguit en l¡¯adolesc¨¨ncia, les influ¨¨ncies de l¡¯ambient, el pes del que hav¨ªeu escrit ¡ªencara que no us agrad¨¦s i ho esquinc¨¦ssiu¡ª era normal que produ?ssin una certa inseguretat davant de les p¨¤gines que an¨¤veu acumulant en el Quadern. I no hi ha pas dubte que, en la primera part, encara no us hav¨ªeu trobat del tot. Ho fa visible, entre altres coses, la tend¨¨ncia a la frase curta. (Per cert, que en alguns moments, l¡¯estil d¡¯aquesta primera part em fa pensar en el d¡¯algunes de les vostres cartes actuals, escrites sobre la marxa i sense esfor? literari: crec que el fet ¡ªsi ¨¦s exacte¡ª t¨¦ un valor per a entendre el cam¨ª que heu seguit). Despr¨¦s, per¨°, ja va sortint l¡¯escriptor fet. Diria que, a partir dels dos ter?os del volu ja sou totalment v¨®s mateix, el d¡¯ara, el que port¨¤veu a dintre i la bona orientaci¨® i un esfor? pertina? van fer apar¨¨ixer. Aix¨° no vol dir que tots els encerts siguin en el darrer ter? del llibre ¡ªabans n¡¯hi ha d'evidents, de veritablement valuosos¡ª, perqu¨¨ del que parlo ¨¦s del nivell normal de l¡¯escriptura; en el darrer ter?, els alts i baixos ja gaireb¨¦ desapareixen, i l¡¯escriptor ¨¦s fet, a punt per produir la immensa obra posterior.

I ara, excuseu la llauna. Plego, no pas perqu¨¨ se m¡¯hagin acabat les ganes de parlar del vostre llibre, sin¨® perqu¨¨ tot t¨¦ un l¨ªmit, i perqu¨¨, si em llan?ava a comentar les innombrables p¨¤gines que em suggereixen coses a dir, aquesta carta no s¡¯acabaria mai.

Un bon record al vostre germ¨¤ i una abra?ada.

Maurici Serrahima

No va ser fins a la segona meitat dels seixanta que l¡¯edvocat i escriptor Maurici Serrahima (1902-1979) va poder comen?ar a publicar assaig ¡ªRealitat de Catalunya, El fet de creure, Dotze mestres...¡ª amb regularitat. Havia superat la seixantena i ja no tindria temps per adquirir el prestigi pel qual mai va deixar de sospirar. Per¨° la paradoxa ¨¦s que havia anat constru?nt una obra oculta, molt valuosa, des del comen?ament mateix de la postguerra franquista. El millor Serrahima s¡¯amagava al dietari i a les cartes, com ja va posar de manifest la correspond¨¨ncia creuada amb Manuel de Pedrolo i, sobretot, l¡¯edici¨® monumental de De quan el passat era present.

Mancat d¡¯una tribuna per dir el que pensava, els seus interlocutors rebien cartes interminables en les quals volcava el seu saber. ?s el cas de Josep Pla. El gruix de la correspond¨¨ncia es va iniciar el 1953 despr¨¦s que Serrahima, al costat de Foix, Espriu i Antoni Vilanova, intervingu¨¦s en un homenatge a Pla. Des d¡¯aquell dia, amb devoci¨®, escriuria al Mas Pla sovint. Pla, les poques vegades que ho va fer, va respondre amb desgana. Per¨° les cartes in¨¨dites, transcrites per Josep Poca, rellegides avui, son un dels apropaments cr¨ªtics m¨¦s valuosos a l¡¯obra de l¡¯autor d¡¯El quadern gris. La carta que reprodu?m, precisament sobre l¡¯obra magna de Pla, n¡¯¨¦s un excel¡¤lent exemple.