Primavera silenciosa

En el pla de Vistabella, el blat no ha quallat i l¡¯han segat per, almenys, salvar la palla. ?s una conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s d¡¯aquests mesos d¡¯intensa sequera: ¡°en tot l¡¯any ha plogut 30 o 40 litres¡±, em diu un llaurador, ¡°i aixina no hi ha res a fer¡±. I m¡¯ho explica mentre prepara un camp per plantar-hi ¡°pataques¡±. ¡°Qu¨¨ haig de fer?¡±, afegeix resignat, ¡°tinc la llavor a casa i l¡¯haig d¡¯utilitzar. Esperem que ploga una mica¡±. Els ramaders porten aigua amb cisternes a les basses per als ramats, i els prats estan m¨¦s secs que mai. Ins¨°litament agostats. Enguany no hi ha hagut primavera: no hi ha hagut ¡°floraci¨®¡±, no s¡¯ha produ?t aquell espectacular i sempre majestu¨®s renaixement de la natura. Els prats no s¨®n curulls de flors i d¡¯herbatge, com acostumaven a estar-ho en aquestes dates, sin¨® segats a ras i secs com una pedra. Hem passat de l¡¯hivern a l¡¯estiu, sense cap variaci¨®. Les papallones revolen sense tindre molt b¨¦ on parar-se, i un grupet de cards, crescut en un marge, provoca una acumulaci¨® ins¨°lita d¡¯insectes, una mica adelerats i desesperats. Les fonts estan seques, i a l¡¯Alfor¨ª cau un filet d¡¯aigua: la seua bassa est¨¤ buida i les hortes que en bevien tenen poques esperances de passar l¡¯estiu. Poca verdura hi podran cultivar. Diuen que la font de l¡¯Alfor¨ª mai no ha deixat de rajar aigua, per¨° enguany podria ser que no acabara l¡¯estiu. Els masovers del pla de Vistabella hauran de comprar per primera vegada en la seua vida aigua embotellada. All¨¤ on pregunte, tots em diuen el mateix, com de dif¨ªcil s¡¯est¨¤ posant tot. Alguns em parlen del canvi clim¨¤tic, i ¨¦s ben possible que aquesta sequera siga l¡¯inici d¡¯una alteraci¨® important del nostre clima. I em sobta la resignaci¨® amb qu¨¨ admeten l¡¯evid¨¨ncia del drama. Els cient¨ªfics han alertat la poblaci¨® des de fa temps, intentant canviar els h¨¤bits de vida de la gent, esfor?ant-se per crear un model m¨¦s sostenible i ecol¨°gicament alternatiu. Per¨° amb ¨¨xit i ress¨° escassos, i no sols entre la ciutadania, sin¨® fins i tot entre les classes intel¡¤lectuals, creadores d¡¯opini¨® en l¡¯esfera p¨²blica, per a les quals la ci¨¨ncia cada vegada ¨¦s m¨¦s llunyana dels seus interessos. L¡¯any 1962, Rachel Carson va escriure un llibre titulat Primavera silenciosa (Silent spring), alertant del perill de l¡¯¨²s indiscriminat del DDT i que, si es continuava aix¨ª, tot all¨° produiria l¡¯extinci¨® dels ocells i, en un futur, una ¡°primavera silenciosa¡±. Veient els prats sense vida de Penyagolosa, he recordat aquest llibre de Carson i el seu valent crit d¡¯alarma, que li va costar la persecuci¨® per part de les multinacionals qu¨ªmiques i uns quants anys de patiments intensos. A hores d¡¯ara trobe a faltar un al¡¤legat aix¨ª, i m¨¦s a les nostres terres, que si les prediccions es confirmen seran les que m¨¦s patiran el canvi clim¨¤tic. Perqu¨¨, en molts sentits, la primavera silenciosa de Rachel Carson ja ¨¦s ac¨ª. I ning¨² no d¨®na el crit d¡¯alarma.