Alberola, el somriure amarg

Unes mans apaguen la flama d¡¯un ciri, la llum se¡¯n va i l¡¯escenari es fon a negre. Va passar dissabte passat al Gran Teatre d¡¯Alzira. La foscor va provocar un aplaudiment total. Una rever¨¨ncia. No era la primera de la nit, per¨° tampoc seria l¡¯¨²ltima per a M¡¯esperar¨¤s?, la darrera obra de Carles Alberola. Una com¨¨dia marca de la casa que fa uns quants mesos va guanyar el Premi Palanca i Roca dels Ciutat d¡¯Alzira. Despr¨¦s de les representacions al teatre Talia de la capital, Alberola tornava a casa, a la seua, a la ciutat que el va veure n¨¤ixer fa cinquanta anys i on sempre ha sigut profeta.

Sempre, des que comen?¨¤ a estudiar a l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic, pels volts de l¡¯any 1983, quan es parlava d¡¯un desert d¡¯autors, fins als aplaudiments d¡¯un p¨²blic dret com a rever¨¨ncia a l¡¯¨²ltima obra d¡¯un dramaturg incombustible. I ¨¦s que ja han passat m¨¦s de trenta anys des que aquell jovenet es decidira pel teatre, i ja en van m¨¦s de trenta, d¡¯espectacles, que han canviat, malgrat tantes coses, l¡¯escena valenciana de les ¨²ltimes d¨¨cades.

Canvis, viv¨¨ncies, ¨¨xits, tamb¨¦ algunes relliscades, per¨°, tot seguit, m¨¦s ¨¨xits. I sobretot, una creixen?a paral¡¤lela al seu teatre. Des d¡¯aquella primerenca Viu com vulgues i els seus passeigs entre el cel i l¡¯infern, fins aquesta M¡¯esperar¨¤s? de derrotes postmodernes. Tot un cam¨ª que ha fet d¡¯Alberola un dels dramaturgs m¨¦s totals que ha donat el Pa¨ªs Valenci¨¤ en el segle xx. No ¨¦s gratu?t, l¡¯adjectiu, i ¨¦s que, siga com a autor, director o actor, ha sabut trobar els que molts altres ignoren: la seua veu.

Un teatre, el seu, que ¨¦s com la mateixa vida: un riure amarg i inevitable de la trag¨¨dia. Di¨¤legs torrencials per a estripar les sublimitats i les desgr¨¤cies que provoquen quotidianament les relacions humanes, amb les ¨¤nsies i els somnis, la realitat i l¡¯anhel, el sexe i l¡¯amor i l¡¯amor i el sexe, les amistats i els odis, les vict¨°ries ¨Cpoques¨C i les derrotes ¨Cmoltes m¨¦s¨C, i la desgr¨¤cia i la ficci¨® indefugible de cada dia que s¡¯al?a en l¡¯univers del cos¨ª valenci¨¤ de Woody Allen, com alg¨² l¡¯anomen¨¤ alguna vegada. Fou Joan Oll¨¦ en un pr¨°leg monumental: ¡°Hi ha qui pren per mestre i guia Beckett i Pinter i assaja de dir-ho tot incitant els silencis a parlar; Alberola s¡¯estima les paraules i sap que una r¨¨plica justa ¨¦s la dist¨¤ncia m¨¦s curta entre un somriure i un calfred¡±. Bravo.

Els noranta van veure el seu esclat. All¨¤ hi havia els primers indicis: O tu o res i Nit i dia, amb Ferran Torrent. I sobretot, potser, la fundaci¨® d¡¯Albena Teatre i l¡¯anomenat Cicle d¡¯Enric Balaguer, amb quatre obres i una consagraci¨®: des del mon¨°leg inoblidable de Curr¨ªculum, fins aquelles preguntes sense resposta aparent de Per qu¨¨ moren els pares?: ¡°Saps qu¨¨ em deia el meu avi: ¡®Xiquet, viu com vulgues per¨° no deixes de respirar¡¯¡±. Mentrestant, Estimada Anuchka i, finalment, Mand¨ªbula afilada i aquella evasi¨® impossible, per¨° inevitable, i Laura que diu feixugament ¡°som el que som i mai serem el que vol¨ªem ser¡±, i Joan que nom¨¦s pot respondre ¡°t¡¯equivoques¡±.

Despr¨¦s, en vingueren moltes altres, ¨¦s clar, amb l¡¯alegre Besos com a estendard, que recorregu¨¦ tot el Pa¨ªs Valenci¨¤ i, tamb¨¦, la resta de l¡¯Estat entre aplaudiment i aplaudiment. I la televisi¨®, per descomptat. Molts, de fet, el vam con¨¦ixer all¨¤, entre els esquetxos d¡¯Autoindefinits o Socarrats, programes de riure amable, innocent, que mostraven i demostraven, sense pessimismes, la televisi¨® possible. Aquell temps, per¨°, encara deix¨¤ dues peces, Almenys no ¨¦s Nadal i 13. Poca cosa, i ¨¦s que aquella ¨¨poca fou exhaustiva, de desgast i de pressi¨®, qui sap si el preu inevitable d¡¯un format a hores d¡¯ara ja impossible.

La reaparici¨®. Despr¨¦s de la televisi¨® hi va tornar, perqu¨¨ mai no havia oblidat el teatre. Ni el teatre a ell. Fou el 2010, amb Que tinguem sort, una obra contundent de l¡¯Alberola m¨¦s tragic¨°mic, el que et regala un somriure ple que va decantant-se a poc a poc, molt a poc a poc, fins a esvair-se. Reies. De sobte, ploraves. I ¨¦s que all¨°, al capdavall, era un ad¨¦u a dos companys: Rosa Ribes i Enric Solbes. El 2013 present¨¤ Ficci¨®, un altre mon¨°leg que, com el primerenc Curr¨ªculum, f¨¦u amb Pasqual Alapont. Una ficci¨®, s¨ª, ¡°tan necess¨¤ria per a la nostra vida com l¡¯aire per a respirar¡±, deia amb ra¨® monol¨ªtica.

I de sobte va arribar M¡¯esperar¨¤s?, covat durant anys, des del 2011, en qu¨¨ apareix una primera versi¨®, fins a la que guany¨¤ el Premi Palanca i Roca dels Ciutat d¡¯Alzira, el 2013, que es f¨¦u llibre abans de fer aplaudir el p¨²blic de la seua ciutat. I aix¨° era novetat. De fet, aquesta ¨¦s la primera obra d¡¯Alberola que hem pogut llegir abans de veure representada.

Despr¨¦s de la televisi¨® hi va tornar, perqu¨¨ mai no havia oblidat el teatre

Una obra sense escenes ni pauses ni actes, nom¨¦s un escenari auster i un torrent de paraules. I el riure, sempre. Com a ant¨ªdot de les soledats postmodernes i de tots els fracassos, perqu¨¨ a Alberola, en el fons, no li interessen els triomfadors ni els idealismes, sin¨® els derrotats d¡¯¨¨poques descregudes com la nostra, els ven?uts de la vida: escriptors frustrats, amants preco?ment rebutjats, feli?os aparents, perduts de tots els signes. En aquest cas, l¡¯escollit ¨¦s Rub¨¦n, un professor de filologia anglesa de cinquanta anys, amb la cigarreta a la m¨¤ i la desorientaci¨® a la cara.

All¨¤, a l¡¯escenari, els seus inseparables Alfred Pic¨®, Rebeca Valls i Cristina Garcia. I els riures que omplin el pati de butaques i les fa?anes que cauen i les contradiccions que esclaten i, mentrestant, un homenatge indissimulat a Beautiful girls, la pel¡¤l¨ªcula de Ted Demme i els seus amors impossibles. La representaci¨® que avan?a, entre riures que, per cert, no s¨®n debades, perqu¨¨ amb Alberola el riure mai no ¨¦s innocent, mai no evita la ganyota de dolor, de trag¨¨dia, d¡¯amargor. Fer-ho, ben mirat, seria trair la vida. Potser per aix¨° tot va acabant-se i Rub¨¦n encara t¨¦ la cigarreta a la boca, amb aquell regust de cendra. Ja falta molt, molt poc, perqu¨¨ unes mans apaguen la flama d¡¯un ciri i tot es fonga a negre.

Quan va recollir el premi, ara fa uns quants mesos, en una sala en silenci, Carles Alberola puj¨¤ a l¡¯escenari molt lentament, i digu¨¦ que aquell proc¨¦s d¡¯escriptura l¡¯havia ¡°salvat¡±. El perqu¨¨ va inundar poc despr¨¦s un silenci que no se n¡¯havia anat encara: ¡°Em va fer gaudir de nou de la meua professi¨® i em va confirmar que les paraules, els conflictes dram¨¤tics, ens poden ajudar a entendre el que ens passa i a ser millors persones¡±. I ¨¦s que el teatre d¡¯Alberola ¨¦s, en el fons, aix¨°, una recerca cont¨ªnua. De la felicitat, potser, o almenys del nostre lloc al m¨®n, mentre caiem, perqu¨¨ sempre caiem, i esclaten els riures una mica amargs.