Reflexos de la mar innumerable

Es podria dir sense exageraci¨® que Barcelona ¨¦s una ciutat rescatada pel turisme de les m¨¦s erosives conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una crisi que no s¡¯acaba mai. Aquesta pres¨¨ncia massiva de gent vinguda qui sap d¡¯on que passeja, pren refrescos barats o poc cal¨°rics i de vegades compra alguna cosa, ¨¦s constatable tots els dies de l¡¯any, per¨° s¡¯imposa amb molta m¨¦s evid¨¨ncia ara, quan la convoquen els dies assolellats i ociosos de l¡¯estiu. Com la policia urbana i el comer? local, tamb¨¦ l¡¯oferta cultural intenta ajustar-se a la situaci¨® i fa treballosos equilibris entre l¡¯exig¨¹itat cada volta m¨¦s escanyolida del pressupost i el desig d¡¯atraure almenys alguna porci¨® d¡¯aquesta allau humana. Predominen els festivals musicals variats i les exposicions dedicades a noms segurs i accessibles.

Entre els pintors, el valenci¨¤ Joaquim Sorolla ¨¦s ara ben oport¨². Per aix¨°, no pot estranyar que el CaixaForum de Barcelona li haja dedicat una exposici¨® monogr¨¤fica, centrada en la part de la seua obra m¨¦s coneguda per tothom, amb el t¨ªtol de El color del mar. ?s obvi que Sorolla sempre ha gaudit del favor entusiasta del gran p¨²blic i que les seues exposicions atrauen multituds. En canvi, en els ¨¤mbits cultes, la consideraci¨® del seu valor sol ser m¨¦s reticent. I aix¨° ve de lluny. Ja els intel¡¤lectuals del 98, obsessionats amb l¡¯amargor d¡¯Espanya, veien de mal ull l¡¯exuber¨¤ncia colorista, la llum irrefragable i la joia de viure l¡¯instant que acaricia la superf¨ªcie de molts dels seus quadres, quan no els amera fins al fons. El mateix Ortega y Gasset era hereu d¡¯aquest desdeny. Ell s¡¯estimava m¨¦s l¡¯histrionisme ferrugin¨®s de Zuloaga, amb la pose un p¨¨l nietzscheana del gran pintor basc enamorat de Toledo. Aquella gent creia saber en qu¨¨ consistia l¡¯¨¤nima castellana ¨Cuna barreja d¡¯altivesa eixuta i de fervor ocult, tot lleument delirant-, i, en tot cas, aix¨°, f¨®ra el que f¨®ra, no transpirava gens en l¡¯obra dels pintors llevantins, i en Sorolla menys que en ning¨². Desdenyaven aix¨ª, per incompatibilitat racial ¨Cho pose en els seus termes, tot i que s¨®n rid¨ªculs, com ho solen ser els prejudicis dogm¨¤tics- qui probablement era el principal modernitzador de la pintura espanyola del final del segle XIX, i nom¨¦s cal mirar b¨¦ els seus retrats de l¡¯¨¨poca ¨Cel d¡¯Unamuno, el de Beruete i sobretot el vital¨ªssim de P¨¦rez Gald¨®s- per a estar-ne certs que ho era.

Per descomptat, Sorolla tenia m¨¦s d¡¯artes¨¤ diligent que d¡¯innovador auda?; seguia aplicadament el cam¨ª tra?at per la tradici¨® que s¡¯estimava, acatava els gustos dels clients que li pagaven els quadres ¨Cmolt b¨¦, per cert- i no es va deixar seduir gaire per l¡¯esclat avantguardita dels seus ¨²ltims anys. Cal dir tamb¨¦ que havia nascut el 1863 i que cap pintor important de la seua generaci¨® ho va fer, en un territori est¨¨ticament perif¨¨ric com l¡¯hisp¨¤nic. D¡¯altra banda, era un artista molt competent, que explorava amb inusual coher¨¨ncia ¨Cquan els enc¨¤rrecs milionaris no li ho destorbaven- el territori que s¡¯havia marcat com a propi i que avan?ava amb aquella obcecaci¨® que sol distingir els grans artistes cap a uns objectius complesos i ben definits. En el seu cas, el problema de la transposici¨® pict¨°rica de la llum i el color d¡¯un m¨®n essencialment m¨°bil, canviant. La seua lluita era aquesta: el que l¡¯ull hum¨¤ pot percebre en la inquietud perp¨¨tua de la mar, la m¨¤ humana no ho pot reproduir en una tela, i els pigments amb qu¨¨ treballa no s¨®n m¨¦s que toscos simulacres de la reverberaci¨® inesgotablement llampant de la natura. Nom¨¦s s¡¯hi poden fer aproximacions. En el fons de l¡¯art de Sorolla hi ha una mena de franciscanisme de la llum, i no pot estranyar que Ass¨ªs f¨®ra un dels llocs que s¡¯estimava m¨¦s del m¨®n. Que s¡¯hi acostara amb una depuraci¨® cada volta m¨¦s exigent de la seua paleta diu molt del rigor amb qu¨¨ assum¨ª aquest repte.

Ens veiem capbussats

En el seu temps, aquesta pintura no solament era exitosa, era moderna. Se la sol comparar, amb ra¨®, amb la del nord-americ¨¤ John S. Sargent, per¨° crec que est¨¤ m¨¦s a prop, en les intencions i en l¡¯atmosfera, de la que practicaven els luministes dels Pa?sos Baixos, d¡¯alguns quadres ¨¤ plein air de Max Liebermann ¨Ci, abans, d¡¯Adolf Menzel- i, sobretot, de la del seu amic, el suec Anders Zorn. La difer¨¨ncia ¨¦s que la llum d¡¯aquests pintors n¨°rdics no podia ser la mateixa que la del mar mediterrani. Els granats encesos, els roses llaminers i els ors lleument ataronjats que esclaten en les teles de Sorolla no sovintegen, precisament, en les platges del B¨¤ltic. De passada, cal dir que aquest podia ser un cam¨ª tan bo com qualsevol altre cap a l¡¯avantguarda m¨¦s radical. Al cap i a la fi, Mondrian comen?¨¤ sent un pintor luminista. Per descomptat, era molt m¨¦s jove i no es va detindre ac¨ª. Igualment, el decorativisme embriac de Klimt acabaria desembocant en l¡¯obra rabiosament trencadora de Schiele.

Sorolla ja era vell quan aquests experiments comen?aren a imposar-se. Amb tot, no era del tot immune a les seues incitacions. En molts dels quadres de maduresa, pintats a Biarritz i Sant Sebasti¨¤, ens acostem a l¡¯univers elegant, d¡¯equilibrada harmonia ef¨ªmera, t¨¨nuement melanc¨°lica, del millor modernisme. En altres, com La sesta, es percep amb claredat l¡¯eco dels fauves. Hi ha algun paisatge esquerp, quasi crispat, on es podrien ata¨¹llar indicis expressionistes, mentre que les teles pintades a Mallorca evoquen fortament Joaquim Mir. En molts quadres, l¡¯aproximaci¨® al tema mar¨ª ¨¦s directa, i ens veiem cabussats en l¡¯aigua on naden les figures, sense horitz¨® ni refer¨¨ncies, envoltats per un univers l¨ªquid de reflexos untuosos, de contrastos vibrants, de pulsacions del color, en uns exercicis de pintura pura molt auda?os en els seus propis termes. En el camp de batalla que ha triat, Sorolla ¨¦s un combatent ambici¨®s i infatigable.

De tot aix¨°, l¡¯exposici¨® del CaixaForum de Barcelona ens en permet veure alguna cosa, per¨° poc. Amb escasses excepcions, els quadres provenen del Museu Sorolla de Madrid, i encara en falten alguns dels m¨¦s exquisits (com el visconti¨¤, subtil¨ªssim Passeig a la vora del mar de 1909, per exemple). La mostra ¨¦s interessant, cont¨¦ algunes obres mestres i permet veure obres poc conegudes, com estudis i apunts de paisatge de petites dimensions, per¨° ¨¦s massa curta, i no deixa fer-se una idea precisa ni de l¡¯enome varietat ni de les millors consecucions de l¡¯art de Sorolla en el tema mar¨ª. Tampoc obri nous camins a la comprensi¨® de la seua obra. I, al capdavall, si es tractava d¡¯oferir una petita mostra dels tresors que s¡¯alberguen en el Museu Sorolla, cal dir que Madrid no est¨¤ tan lluny de Barcelona, i amb l¡¯AVE encara menys. Mai ¨¦s ingrat de veure una exposici¨® d¡¯un pintor s¨°lid, per¨° aquesta decep. ?s el problema de treballar amb pressupostos exigus i amb la vista fixada en el gran p¨²blic. Aix¨° mateix, Sorolla ho feia millor.