Una biblioteca, un pati, un ball

El visitant, passejant per la vora del riu Bosna, fa pocs anys, contemplava l¡¯edifici cobert de bastides pels treballs de reconstrucci¨®. Ara l¡¯edifici ja torna a ser biblioteca, per¨° els milers de llibres valuosos, els centenars de manuscrits ¨²nics, no tornaran mai a la vida des de les cendres. Els atacants sabien molt b¨¦ qu¨¨ hi havia en aquesta biblioteca: ho sabien, i per aix¨° la van cremar. Al costat mateix, a les vitrines exteriors del museu de la ciutat, hi havia grans fotografies de l¡¯assassinat del kronprinz, l¡¯arxiduc Francesc Ferran, que l¡¯estiu del 1914 va fer esclatar la Gran Guerra: all¨ª, en aquell mateix lloc, i per obra d¡¯un jove estudiant t¨ªsic, Gavrilo Prinzip, partidari fan¨¤tic de la Gran S¨¨rbia. El 1918 li van posar el seu nom al pont proper, com a heroi de la p¨¤tria. La hist¨°ria ¨¦s la que ¨¦s, i no canvia: les interpretacions, s¨ª. Pocs minuts despr¨¦s, el visitant es trobava en un barri de cases petites de pedra i de fusta, d¡¯aire perfectament oriental, i no falses sin¨® antigues i aut¨¨ntiques. All¨° que queda de la vella ciutat turca, capital regional i gran centre de mercadeig, ara s¨®n sobretot botiguetes obertes al comer? cl¨¤ssic d¡¯aquesta mena de barris-basar en qualsevol ciutat del m¨®n ¨¤rab o isl¨¤mic, amb artesania barata que pret¨¦n ser oriental, i amb la quincalla universal vinguda de la Xina. Al centre del barri hi ha la mesquita m¨¦s gran de la ciutat, i al costat la madrassa, on al llarg de quatre o cinc segles els nens han apr¨¦s (i aprenen encara, en la nova escola adjunta) la santa doctrina alcor¨¤nica. Molt prop d¡¯all¨ª, en el pati bell¨ªssim d¡¯un antic hostal de mercaders, ara un lloc de descans, una mena de bar amb butaques molt c¨°modes, dones joves, boniques, modernes, seien separades dels homes, bevent sucs i coca-cola, i cobertes des del cap fins als turmells. La nit anterior, per contra, en una festa de final de curs que se celebrava a l¡¯hotel del visitant, les adolescents de la ciutat mostraven alegrement pitram i cuixa, bevien alcohol i ballaven amb moviments proca?os. Supose que la major part devien ser cat¨°liques croates, vista l¡¯actual composici¨® etnoreligiosa dels barris de Sarajevo. Qui sap si tot plegat era una mostra de la infinita varietat d¡¯Europa, o d¡¯un futur incert despr¨¦s de cent anys de matances.