¡°Sense l¡¯acci¨® dels ve?ns durant els setanta, Barcelona seria diferent¡±

Marc Andreu (Barcelona, 1973) ¨¦s periodista i historiador i un bon coneixedor del moviment ve?nal de la ciutat. Aquesta barreja li ha perm¨¨s elaborar la tesi doctoral Moviment ve?nal i transici¨® a Barcelona: la FAVB 1972-1986, que ha obtingut el cum laude i que repassa el paper que van tenir els ve?ns organitzats de Barcelona durant la Transici¨®, un moment clau per al futur de la ciutat.

Pregunta. Quina ¨¦s l¡¯aportaci¨® m¨¦s important que han fet els ve?ns a Barcelona?

Resposta. La lluita del moviment ve?nal de Barcelona va ser clau en la construcci¨® de la ciutat democr¨¤tica, en el benent¨¨s que va aconseguir forjar una hegemonia cultural i pol¨ªtica durant els anys setanta que va fer que la ciutat es planteg¨¦s amb unes claus for?a d¡¯esquerres. Despr¨¦s s¡¯aniria descafe?nant, per¨° va aconseguir marcar els inicis del model Barcelona en una clau molt avan?ada. I aix¨° va condicionar molt l¡¯acci¨® dels primers governs democr¨¤tics. Sense l¡¯acci¨® al carrer del moviment ve?nal durant els anys setanta, la ciutat no seria com la coneixem.

P. Van aconseguir fer dimitir un alcalde i pr¨¤cticament li van redactar el programa al seu successor...

R. De fet, en van fer dimitir dos: primer el senyor Porcioles, a qui van cessar despr¨¦s que els ve?ns de Nou Barris i el Carmel li ocupessin el ple l¡¯any 1973. Amb Franco encara viu, les autoritats es van adonar que tenien un problema i van cessar Porcioles! I despr¨¦s, el 1976 van aconseguir el cessament de l¡¯alcalde Joaquim Viola. La part oposada al moviment ve?nal tamb¨¦ va aconseguir el cessament d¡¯Enric Mas¨®, perqu¨¨ considerava que anava massa enll¨¤. La Transici¨® va acabar sent una reforma, no una ruptura, per¨° a Barcelona s¨ª que hi va haver ruptura. I despr¨¦s, a Jos¨¦ Mar¨ªa Soc¨ªas li van imposar el programa del moviment associatiu.

¡°L¡¯esquerra tenia un

P. La FAVB neix el 1972 com a associaci¨® de comerciants, per¨° ve?ns amb idees d¡¯esquerres n¡¯aconsegueixen el control. Com s¡¯ho van fer?

R. El moviment ve?nal ja existia, i prov¨¦ sobretot dels centres socials, sovint lligats a les parr¨°quies, i de les primeres associacions de ve?ns. El 1972 es va crear la FAVB com a associaci¨® bombillaire (de comerciants). En certa manera hi havia una voluntat dels comerciants d¡¯organitzar-se, i a les autoritats ja els anava b¨¦ per intentar curtcircuitar aquesta pedra a la sabata que estava apareixent en alguns barris, sobretot obrers. I els ve?ns, organitzats de manera clandestina, van comen?ar a entrar a la FAVB. En pocs mesos, tot i que eren menys gent, la federaci¨® ja era seva perqu¨¨ treballaven m¨¦s que els altres.

P. Quin paper va tenir la FAVB quan els alcaldes van anar descafe?nant el seu projecte?

R. No ¨¦s del tot cert, com s¡¯ha dit sovint, que la constituci¨® de l¡¯Ajuntament buid¨¦s les associacions de ve?ns, almenys a Barcelona. Hi va haver gent, com ara Carles Prieto, que tot i tenir opcions d¡¯anar en llistes amb el PSUC es van quedar a la FAVB i van mantenir la persiana oberta i un esperit cr¨ªtic. La FAVB no ha perdut mai el seu sentit cr¨ªtic, fos qui fos qui estigu¨¦s al govern.

P. Si no hagu¨¦s mantingut aquest esperit cr¨ªtic, tindria la for?a que t¨¦ ara?

R. ?s evident que no, i ho expliquen els dirigents ve?nals. El poder, en aquest cas el municipal, acaba respectant m¨¦s les associacions que li canten les veritats i el xiulen durant els pregons de Festa Major, perqu¨¨ a la vegada sap que tenen capacitat d¡¯interlocuci¨® amb els barris quan hi ha problemes. Es pot anar a l¡¯extrem de Can Vies: l¡¯alcalde ha anat a la FAVB i al Centre Social de Sants perqu¨¨ li traguessin les castanyes del foc, perqu¨¨ sap que poden gestionar conflictes.

P. A la tesi destaca la import¨¤ncia estatal i internacional de l¡¯associacionisme ve?nal de Barcelona...

R. De moviments ve?nals n¡¯hi ha a moltes ciutats, per¨° s¨ª que durant els anys setanta era un referent. Durant la Transici¨®, la FAVB va liderar, des de l¡¯ombra a vegades, la coordinaci¨® del moviment ve?nal estatal. El dia abans de la mort de Franco, a Madrid van denegar la legalitzaci¨® de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Madrid, i ells s¡¯emparaven que aqu¨ª ja existia. Mentrestant, a Barcelona, dos dies despr¨¦s de la mort de Franco, Mart¨ªn Villa es va reunir amb la FAVB per copsar la temperatura de la ciutat en un moment clau. A Barcelona la FAVB no nom¨¦s era legal, sin¨® que se li reconeixia capacitat d¡¯interlocuci¨® amb el governador civil.

P. A la seva tesi sost¨¦ que amb la derrota de la socialdemocr¨¤cia el 2011 es posa fi al consens urb¨¤ forjat durant la Transici¨®...

R. De fet fa temps que s¡¯ha trencat. Josep Ramoneda ja ho va dir en el context del F¨°rum 2004, i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n ho situava abans i tot. El 1992 van canviar moltes coses: la ciutat es va deixar de construir pensant en els barris per obeir unes altres claus... Sigui com sigui, es considera que, com a m¨ªnim des del 2004, el consens s¡¯ha trencat. Per¨° el trencament pol¨ªticament s¡¯acaba expressant el 2011, quan els socialistes, que havien governat des del 1979, perden les eleccions. El model Barcelona, que t¨¦ molt a veure amb l¡¯empenta que li d¨®na el moviment ve?nal, se¡¯l capgira. La ciutat passa de ser model a ser marca.

P. Quins riscos comporta aquesta situaci¨®?

R. Si es trenca el consens, el primer risc ¨¦s que la ciutat vagi a la deriva. I una ciutat sense projecte queda en mans del m¨¦s fort, que ara per ara ¨¦s el capital, el turisme descontrolat, els comerciants de la Diagonal i el passeig de Gr¨¤cia, que imposen que si a l¡¯Ajuntament hi ha pocs diners, es destinin all¨¤ i no als barris... I despr¨¦s el risc que creixin les desigualtats com estan creixent i es generin conflictes socials greus.

P. Can Vies ¨¦s el reflex del trencament del consens?

R. ?s el reflex del consens trencat i tamb¨¦ del desconeixement de la ciutat que t¨¦ qui actualment dirigeix la ciutat. Mentre governava, l¡¯esquerra tenia un cert coneixement de la Barcelona popular dels setanta. Tenia antenes. Ara es nota molt que qui mana no t¨¦ aquestes antenes.

?