L¡¯espectacle gai

Els proppassats dissabte i diumenge van coronar-se les jornades anomenades de l¡¯¡°orgull gai¡±, que van consistir, b¨¤sicament, en dues menes d¡¯activitats. Les unes van ser proposades per organitzacions molt compromeses amb la causa homosexual, els drets vulnerats a molts pa?sos en aquest sentit i la lluita contra la contaminaci¨® de la sida; les altres van ser promogudes per donar llu?ment a un dels aspectes m¨¦s banals de la cultura gai: el culte del cos m¨¦s o menys perfecte, i la passi¨® per la gresca i l¡¯espectacle: fonts, com ¨¦s sabut, de l¡¯evaporaci¨® inevitable de tota activitat racional i dial¨¨ctica.

Els representants del primer grup ¡ªformat per institucions que han fet molt pels drets dels homosexuals, els d¡¯aqu¨ª i els d¡¯arreu, com ara la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, el Casal Lambda o l¡¯Associaci¨® Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya¡ª van proposar una s¨¨rie de trobades i col¡¤loquis, debats i confer¨¨ncies, i una manifestaci¨® de tall universal, en la qual no hi havia m¨¦s aparat que unes quantes pancartes i uns esl¨°gans cridats a mitja veu: tot amb mod¨¨stia i discreci¨®.

Els representants del segon grup ¡ªb¨¤sicament aplegats a l¡¯entorn del que s¡¯ha anomenat Gay Pride (¡°Orgull Gai¡±)¡ª van dedicar-se, en ess¨¨ncia i exist¨¨ncia, a desfilar pels carrers de Barcelona amb un fenomenal aparat que inclo?a perruques, molt de maquillatge, crestes gallin¨¤cies, faldilles multicolors, cal?otets min¨²sculs amb exhibici¨® incontrolada de tots els documents d¡¯identitat, wunderbras que feien molta patxoca ¡ªi, en realitat, confonien radicalment l¡¯orgull del col¡¤lectiu homosexual mascul¨ª amb la tend¨¨ncia a la discreci¨® del col¡¤lectiu l¨¨sbic¡ª, xaranga i ballaruga, confetti, serpentines, espanta-sogres ¡ªles quals, de fet, ja estan m¨¦s que espantades des de fa temps¡ª, tacons d¡¯agulla, vestits amb lluentons, ungles pintades de color rosa ¡ªles de les mans i les dels peus¡ª i totes les meravelles que hom es pugui afigurar: tot m¨¦s vist¨®s que el carnaval de Rio de Janeiro.

La pregunta que ens fem ¨¦s molt simple: per qu¨¨ milers de gais (en especial homes, ho repeteixo) d¡¯arreu del continent s¡¯han donat cita a Barcelona per a una celebraci¨® com aquesta? ?No podrien haver-se quedat a les seves respectives ciutats d¡¯origen per manifestar-se, amb carrosses o sense, en comptes de fer tants quil¨°metres per terra i aire? Qu¨¨ han trobat a Barcelona que els sedueixi tant?

La resposta ¨¦s senzilla: hi han trobat el Gaixample ¡ªocasi¨® per a les lux¨²ries m¨¦s desenfrenades, tamb¨¦ leg¨ªtimes i felices, tot s¡¯ha de dir¡ª i una ciutat que, als darrers anys, s¡¯ha convertit en la plataforma per a l¡¯explosi¨® de les extravag¨¤ncies m¨¦s ins¨°lites: admirar la Sagrada Fam¨ªlia, celebrar (el mateix cap de setmana) una demostraci¨® d¡¯habilitats completament absurdes damunt d¡¯una taula de skate, una bicicleta o una moto (res a veure amb la dignitat de les vict¨°ries de Marc M¨¤rquez, per exemple) o baixar d¡¯un vaixell-creuer per passar un parell d¡¯hores fent compres igualment sup¨¨rflues al passeig de Gr¨¤cia.

Dues coses se sumen doncs a l¡¯hora de fer un diagn¨°stic d¡¯aquestes jornades d¡¯exaltaci¨® homosexual: el narcisisme extrem dels participants en les caravanes exhibicionistes, i el narcisisme igualment soberg i irreflexiu (sempre ho ¨¦s) d¡¯una ciutat que ha perdut la identitat de vila menestral que l¡¯havia fet gran, la cortesia, la civilitat que la caracteritzava i, en suma, el desig d¡¯aixoplugar una ciutadania de patent. D¡¯una ciutat com la que ¨¦s ara Barcelona, ¨¦s dif¨ªcil estar-ne orgull¨®s. Quant als gais, costa entendre que es pugui estar orgull¨®s d¡¯una tend¨¨ncia amorosa i sexual que ¨¦s tan normal ¡ªi aqu¨ª tan protegida per les lleis¡ª com la tend¨¨ncia heterosexual.

?