Una biblioteca a Sant Gervasi

Quatre cossos irregulars clavats al terreny aprofitant el desnivell, que contenen escales, sala d¡¯actes i les sales de lectura. Aquest ¨¦s l¡¯aspecte de la nova biblioteca de Sant Gervasi Joan Maragall, al carrer Sant Gervasi de Cassoles. Una volumetria a mig cam¨ª entre una fortificaci¨® i un jard¨ª. La l¨°gica de la distribuci¨® arrenca de la disposici¨® dels quatre cossos de l¡¯edifici, com els quatre dits plegats i separats d¡¯una m¨¤. Entre els cossos expressament separats, apareixen accessos i patis de llum que arriben fins a la planta soterrada, que donen al conjunt llum i una cosa molt important: separen les diferents sales de lectura, f¨ªsicament per¨° no visualment, i resulta del tot un encert poder veure les altres sales a trav¨¦s dels finestrals dels patis.

A l¡¯interior, dos materials, m¨¦s aviat dos colors o dues textures: el sostre, el paviment, les prestatgeries i el mobiliari b¨¤sic s¨®n de color blanc, i els murs de color terr¨®s, revestits amb peces de termoargila col¡¤locades a la vista, un material pobre que contrasta amb la resta per les estries i el color. En tot l¡¯edifici hi ha una voluntat rotunda de certa fortalesa quasi contr¨¤ria a la mania contempor¨¤nia per la fragilitat i la lleugeresa. Aquesta rotunditat s¡¯expressa mitjan?ant els gruixos d¡¯una manera molt eloq¨¹ent. Per exemple, les prestatgeries estan encastades als murs de termoargila, no estan col¡¤locades sobre els murs, sin¨® dins. Aquest ¨¦s el vell recurs del n¨ªnxol en l¡¯arquitectura romana, la que sense ser-ne conscient va inventar l¡¯espai arquitect¨°nic. El n¨ªnxol tensa l¡¯espai al qual pertany, el fa ressonar i prendre consci¨¨ncia de la seva intencionalitat. Aqu¨ª els murs, amb els n¨ªnxols blancs dels llibres, s¨®n un encert. De la mateixa manera que s¨®n un encert els petits espais que separen les sales dels extrems dels cossos de la part comuna vertebral de la biblioteca. Aquests espais, no gaire m¨¦s grans que una habitaci¨® i d¡¯una altura dom¨¨stica, contenen el gruix dels llibres i un hi pot entrar i tamb¨¦ sortir-ne per dues portes que, com que no estan enfrontades, accentuen la idea de tractar-se d¡¯espais per estar-s¡¯hi i no pas per passar-hi. En aquesta, com en d¡¯altres noves biblioteques publiques, el mobiliari que les completa (butaques i llums) confereix una atmosfera i una escala semblant a una casa, allunyada de les antigues biblioteques del XIX. L¡¯interior tan sols t¨¦ una nota dissonant, els r¨¨tols, que s¨®n barroers i vulgaritzen l¡¯espai.

Aquesta compacta, lluminosa i rica impressi¨® espacial de l¡¯interior contrasta amb la seva fesomia exterior especialment des del carrer Sant Gervasi de Cassoles. ?s un vell problema, el de la no-coincid¨¨ncia entre la planta de distribuci¨® i la percepci¨® de l¡¯espai. Per¨° en aquest cas el vell desacord pren un significat concret en observar els desajustos entre la percepci¨® de l¡¯interior i la percepci¨® urbana; fins i tot la finor amb qu¨¨ les finestres estan col¡¤locades des de l¡¯interior es torna estranya i encarcarada des de fora, especialment la de la cantonada amb Bisbe Sivilla. Per l¡¯exterior l¡¯edifici sembla prendre la seva ra¨® de ser a partir d¡¯una reinterpretaci¨® de l¡¯antic mur de la finca, alt¨ªssim, cec, rug¨®s i lleugerament peraltat per aguantar el jard¨ª que contenia. Bisbe Sivilla era un d¡¯aquests rars carrers amb un mur a un costat enlloc d¡¯una fa?ana, una rara avis del paisatge urb¨¤. Els murs cecs de la nova biblioteca prenen alguna cosa d¡¯aquells, per¨° en trenquen la continu?tat, tot infringint-los entrades similars a la dels baluards militars. L¡¯espai urb¨¤ del tram del carrer Sant Gervasi queda al meu entendre afectat per aquests volums, i resulta almenys curi¨®s que, tot volent millorar els murs, no s¡¯aconsegueixi avui aquella bona mala qualitat dels vells murs de contenci¨®, i la perfecci¨® de les superf¨ªcies noves i dels seus acabats no es poden comparar amb aquells, fets sense tanta intencionalitat; eren la imperfecci¨® perfecta. La geometria dels nous murs, tant de la seva tra?a com del seu perfil, ¨¦s desequilibrant; el fet que un dels volums estigui desplomat cap al carrer sembla un senyal de la moda dels temps que l¡¯edifici no necessitava, i no l¡¯ajuda gaire. L¡¯espai p¨²blic que es conforma t¨¦ massa c¨¤rrega d¡¯intencions i el resultat ¨¦s que, quan veiem que el mateix criteri que fa disposar els bancs p¨²blics de manera que sembli casual l¡¯emprem tamb¨¦ per desendre?ar els volums de l¡¯edifici, percebem immediatament que alguna cosa sobra. Tan sols amb la meitat de les habilitats desplegades a l¡¯interior s¡¯hauria arribat a un resultat molt millor de la seva fesomia exterior.