Recomanem

Poesia

Des que el 2003 publicara Pas insomne, el degoteig de versos no s¡¯ha aturat; al contrari, ha continuat de manera regular i sostinguda: des d¡¯Els haikus de Ciutat Vella fins a Incert moviment. Un poeta experimentat, doncs. En aquest cas, es presenta amb Metralla esparsa davall del bra?, un poemari que va guanyar l¡¯¨²ltim Premi de Poesia Ibn Jafadja d¡¯Alzira, ara fa uns quants mesos. Cinc parts i una obra, amb versos de resson¨¤ncies cl¨¤ssiques, en qu¨¨ les paraules deixen a una banda la musicalitat i es fan feixugues, dures: ¡°?s m¨¦s: damunt que m¡¯he de morir, / vols que m¡¯estripe el viure?¡±. Un poemari divers, en qu¨¨ cap el mot pensat, l¡¯an¨¨cdota, i fins i tot un crit de gol.

Revista

Con¨¦ixer el pa¨ªs ¨¦s con¨¦ixer les seues comarques. Fa temps que la revista degana en valenci¨¤, Sa¨®, dedica cada cert temps un dels seus monogr¨¤fics mensuals a una comarca valenciana. Aix¨ª ha estat en el seu ¨²ltim n¨²mero, que se submergeix en la Canal de Navarr¨¦s. L¡¯an¨¤lisi ¨¦s total, des de l¡¯estructura social fins a la cultura, passant pel verd que inunda les seues muntanyes. El n¨²mero inclou tamb¨¦, entre d¡¯altres, una entrevista molt recomanable a un Antoni Mir¨® que afirma, tossut i categ¨°ric, que ¡°si hem arribat fins ac¨ª, continuarem¡±. Finalment, com cada mes, la revista repassa una actualitat sempre convulsa.

Assaig

L¡¯¨²ltim llibre del catedr¨¤tic Josep Gifreu no podria arribar en un millor moment. ?s a dir, en un moment m¨¦s cr¨ªtic ¨Cen tots els sentits del mot¨C per a la llengua catalana pel que fa a la seua situaci¨® als mitjans de comunicaci¨®. I ¨¦s que sense mitjans no hi ha superviv¨¨ncia. Editada pels serveis de publicaci¨® de quatre de les universitats del domini ling¨¹¨ªstic, El catal¨¤ a l¡¯espai de comunicaci¨®. El proc¨¦s de normalitzaci¨® de la llengua als ¡®media¡¯ (1976-2013), ofereix una panor¨¤mica immillorable del viatge del catal¨¤ als mitjans durant aquestes ¨²ltimes d¨¨cades: fets, fracassos, encerts, entrebancs. I tamb¨¦, ¨¦s clar, reptes futurs per a una llengua que es juga la seua posteritat.