¡°L¡¯infaust ¡®Operaci¨®n Triunfo¡¯ canvi¨¤ l¡¯ofici, l¡¯expectativa del p¨²blic i el caixet¡±

La nit de Cap d¡¯Any de 1974, un grup d¡¯habituals del vell Zeleste de Barcelona es van ajuntar per animar la vetllada a cop de bailongo festiu. Havia nascut l¡¯Orquestra Plateria (ning¨² anomenava encara Argenteria el carrer en qu¨¨ es trobava el local) i el que va ser una broma es va convertir en una aut¨¨ntica revoluci¨® que va posar a ballar tots els progres del pa¨ªs. A punt de complir-se els 40 anys dels fets, Manel Joseph, l¨ªder de la formaci¨®, ha decidit posar punt final a una aventura tan longeva. La banda ha iniciat la seva gira de comiat, que trobar¨¤ el punt ¨¤lgid a les Festes de la Merc¨¨, quan tornaran a la pla?a de Catalunya, que ja ¨¦s una mica seva.

¡°M¡¯agradaria cantar aquella can?¨® d¡¯H¨¦ctor Laboe: ¡®Todo tiene su final, nada dura para siempre¡¯¡±, entona amb serietat un Manel Joseph (Barcelona, 1948) ocult darrere les ulleres de sol. ¡°No vull retirar-me plorant, donar sensaci¨® de derrota. Simplement el nostre moment ha passat i s¡¯ha d¡¯acceptar. Fa molts anys que ten¨ªem assumit que aix¨° s¡¯acabaria un dia¡±.

Pregunta. Un comiat, el de vost¨¨s, inevitable?

Resposta. Com a orquestra fa alguns anys que estem immersos en aquesta crisi que, a m¨¦s de real, ¨¦s tamb¨¦ una immensa coartada per pagar menys en tots els ¨¤mbits, i en la m¨²sica encara m¨¦s. I aquest rotllo de l¡¯IVA ha estat la puntada definitiva. Fins al 2006 vam aguantar molt b¨¦, despr¨¦s va ser una caiguda en picat. En els ¨²ltims dos anys no hav¨ªem tingut feina i ja ten¨ªem coll avall deixar-ho, i llavors ens van oferir una gira per celebrar els 40 anys. Aix¨ª que vam proposar que fos la gira de comiat. Pensant en The Band, l¡¯he anomenat The Last Mambo.

P. Despr¨¦s de 40 anys ning¨² s¡¯atreviria a parlar de derrota, per¨°... hi ha tristesa?

R. Abans de la feina hi ha la vida mateixa, per¨° tampoc te¡¯n pots anar content, i m¨¦s perqu¨¨ aquests ¨²ltims anys l¡¯orquestra ha petat com mai, amb uns m¨²sics com mai no els havia tingut, potent¨ªssims. El que em sap greu ¨¦s haver fracassat en l¡¯aspecte en qu¨¨ va fracassar tota la nostra generaci¨®: pens¨¤vem que tot canviaria molt i ha anat canviant, s¨ª, per¨° de vegades cap a pitjor. El 1974 ven¨ªem d¡¯una ¨¨poca grisa, tots amb el llibre vermell de Mao a la m¨¤, i en morir Franco va ser com una explosi¨® en tots els ¨¤mbits. En l¡¯aspecte l¨²dic ¡ªparaula que odio per¨° que ens situa¡ª, tamb¨¦ va ser una revoluci¨®.

P. En el seu cas, una revoluci¨® de la m¨²sica de ball, considerada antiquada, feta per la part m¨¦s progressiva (per utilitzar el terme de l¡¯¨¨poca) del moment, la que envoltava Zeleste.

R. Quan sortim el 1974 la nostra feina semblava una cosa nova, encara que era antiga. F¨¨iem una relectura de la m¨²sica que havien ballat els nostres pares i la que hav¨ªem ballat nosaltres als guateques, dels Teen Tops o Los S¨ªrex a Mach¨ªn. Una broma d¡¯una sola nit es va convertir en un estil. Ho present¨¤vem d¡¯una altra manera i vam connectar amb la modernitat, l¡¯ona Zeleste, el Diana, El Rollo Enmascarado... El boca-orella ens va ampliar el mercat i Pedro Navaja ens va donar a con¨¨ixer a tot Espanya. El p¨²blic se sentia identificat amb nosaltres perqu¨¨ vest¨ªem igual, fum¨¤vem i bev¨ªem a l¡¯escenari... coses pol¨ªticament incorrectes. Tot va canviar quan va apar¨¨ixer el pol¨ªticament correcte. I tamb¨¦ per coses com la infausta aparici¨® d¡¯Operaci¨®n Triunfo, que va canviar la forma de veure l¡¯ofici i les expectatives del p¨²blic, i, a m¨¦s, va disparar d¡¯una forma brutal els caixets, els preus per a unes quantes persones, deixant les altres sense res.

P. Les institucions es van oblidar tamb¨¦ de vost¨¨s?

¡°Fem m¨²sica antillana;

R. A l¡¯Ajuntament de Barcelona sempre hem trobat suport, hem actuat en moltes Festes de la Merc¨¨ i ens acomiadarem amb una altra Merc¨¨. Per¨° som un grup que fa m¨²sica antillana majorit¨¤riament en castell¨¤, i aix¨° no sembla interessar a la Generalitat. Si hagu¨¦ssim fet balls de bastons o castellers ens hauria anat millor i haur¨ªem aconseguit alguna subvenci¨®. De totes maneres, crec que l¡¯art no ha d¡¯estar subvencionat. L¡¯artista les ha passat putes des de les coves d¡¯Altamira: la condici¨® d¡¯artista va lligada a buscar-se la vida. A m¨¦s, fer ballar no es veu com una cosa cultural. ?s com les crispetes o el cot¨® de sucre: entreteniment banal. Poca gent es para a mirar els arranjaments que toquem o com els toquem. El que interessa ¨¦s la xerinola. Per mi, en canvi, el ball ¨¦s el centre de la cultura del poble. La cultura del carrer ¨¦s la que m¨¦s m¡¯interessa, per¨° sempre m¡¯he sentit fora dels ¨¤mbits culturals.

P. I, aparentment, tamb¨¦ fora de la ind¨²stria discogr¨¤fica, especialment en els ¨²ltims anys.

R. La ind¨²stria discogr¨¤fica ha mort. Ara has de pagar per fer un disc. Nosaltres vam descuidar aquest aspecte i el de la promoci¨®, i ens vam centrar sempre en la m¨²sica.

P. Com veu el paper de les desc¨¤rregues a Internet?

R. Com a creador no sabria qu¨¨ dir, per¨° gaireb¨¦ em posiciono en la llibertat absoluta de tot. Jo he cobrat sempre una mis¨¨ria de drets d¡¯autor. Suposo que al que cobra molts quilos l¡¯afecten molt, per¨° com que els meus xecs s¨®n nom¨¦s de 50 euros m¡¯¨¦s igual, que em descarregui qui vulgui. ?s m¨¦s, com m¨¦s gent em descarregui i vegi i escolti el que faig, per a mi millor. Ja s¨¦ que molts companys se¡¯m tiraran al coll, per¨° ¨¦s el que penso. Quan el negoci entra en el m¨®n de l¡¯art, l¡¯art, si no s¡¯acaba, canvia bastant.

P. Per¨° els artistes han de menjar...

R. M¡¯agrada m¨¦s instigar la voluntat de la gent. Per exemple, aix¨° de la taquilla inversa ¨¦s maco. I els artistes que ho han experimentat acostumen a dir que els va millor que si haguessin posat entrada. Diu molt de l¡¯¨¦sser hum¨¤ que la gent surti i digui: ¡°Aix¨° val una pasta i aquests paios s¡¯ho han currat¡± i es gratin la butxaca perqu¨¨ els ha impressionat el que han vist.

P. Un dels seus primers triomfs va ser en el Canet Rock de 1975, per¨° el cap de setmana passat, en canvi, no van ser en el cartell de la nova edici¨®...

R. No m¡¯agradaria parlar del Canet Rock, la veritat. Solament recordar aquella dita: no et pots banyar mai dues vegades en el mateix riu.

?