Pulsions en un moviment permanent

Rafa Gomar ¨¦s un dels pocs narradors valencians que practica amb assidu?tat el relat breu. Ha conreat el dietari en Donato, 2, 27, una novel¡¤la, Andr¨°mines i la novel¡¤la juvenil amb En blanc i negre i Rin, per¨° on ha mostrat i mostra el seu talent narratiu ¨¦s en l¡¯exercici del conte. De fet, tot i que potser fora de Val¨¨ncia no siga massa conegut, ara per ara, ¨¦s un dels contistes amb m¨¦s personalitat, i ben definida, no nom¨¦s al Pa¨ªs Valenci¨¤, sin¨® tamb¨¦ en el panorama del conte en catal¨¤. La singularitat del g¨¨nere propicia una hist¨°ria de daltabaixos, amb moments exuberants i moments de sequera. Ara sembla, de nou, un moment en qu¨¨ sorgeixen noves sensibilitats. Siga com es vulga, el g¨¨nere ofereix una n¨°mina d¡¯autors i d¡¯obres de gran valor. Com ben b¨¦ saben vost¨¦s, tenim uns noms indiscutibles: Quim Monz¨®, Sergi P¨¤mies i Jaume Cabr¨¦, per posar-ne uns pocs exemples. Entre els que els segueixen tamb¨¦ hi ha noms de pes, com ara Vicen? Pag¨¨s, Pere Guix¨¤ o Josep Maria Argem¨ª, Francesc Ser¨¦s o Ramon Erra, i entre els mes recents cal consignar Pere Baguny¨¤, Bel Olied, Tina Vall¨¨s o Yannick Garcia. El valenci¨¤ Rafa Gomar, per formaci¨® i afinitats, es podria trobar entre els primers, per¨° la seua renovaci¨® constant, sempre des de la unitat d¡¯una mirada personal, i la provatura de formes i perspectives in¨¨dites i l¡¯atenci¨® al present crec que mostra similitud amb les veus m¨¦s joves.

De bon comen?ament, Rafa Gomar esgrimeix les armes d¡¯un dominador del relat breu: amb bon pols i un to fresc juga amb distintes veus i es mostra for?a flexible amb el registre col¡¤loquial. Amb aquests recursos, i d¡¯altres, exhibeix una bona esgrima per a gestionar amb intel¡¤lig¨¨ncia la concisi¨®, l¡¯economia, la intensitat i saber apuntar les coses no dites i el control del lla? de la circularitat i del final a fi d¡¯atrapar o sorprendre el lector.

El cinqu¨¦ llibre de relats de Rafa Gomar ¨¦s B¨¦, perdona¡¯m, per¨° estan esperant-me i, com el t¨ªtol pot suggerir, les vint hist¨°ries s¡¯emmarquen en el territori de la quotidianitat, de l¡¯aparent quotidianitat. Els contes abandonen el costat fant¨¤stic que encara tenia un protagonisme important en Exercicis respiratoris. Ac¨ª ja no trobarem salmons o morts vius. Que a l¡¯autor li interesse enfocar el m¨®n actual no vol dir que se¡¯l puga qualificar de realista. El punt de partida poden ser escenes recognoscibles, comportament o actituds corrents, per¨° l¡¯autor prefereix girar la realitat o foradar-la en algun punt per enforcar les coses des d¡¯una perspectiva diferent i veure, entre altres aspectes, el que puguen tenir de banal, absurd, convencional o delirant. En tot cas, a banda de les situacions, l¡¯autor ha tingut molta cura de cisellar la psicologia dels personatges, siga en els perfils de car¨¤cters m¨¦s o menys convencionals o protot¨ªpics o en la seua singularitat.

B¨¦, perdona¡¯m, per¨° estan esperant-me s¡¯estructura en dues parts ben diferenciades. En la primera, Aquest crepuscle permanent, les situacions parteixen de la idea del pas del temps, de la degradaci¨® de les experi¨¨ncies, de les relacions, on corre un rerefons amb una forta c¨¤rrega existencial, amb personatges abocats a l¡¯autodegradaci¨®, dominats per les in¨¨rcies (?Tremolors?, i els dos relats d¡¯?A la vora del cam¨ª?), mentre que altres gestionen malament el seu frac¨¤s i la seua r¨¤bia i es conformen d¡¯anar tirant i amb petites rauxes ( ?V¨¦s amb compte, el de davant ha frenat?). En alguns relats el capritx del dest¨ª ¨¦s tan potent que aconsegueix que ?l¡¯abaltiment de viure sense cap complicitat, immersa de manera persistent en una fofa i absurda tibantor¡± esclate i el protagonista perseguisca l¡¯aire, encara que siga revivint els espais del temps de la infantesa (?Hotel?); en d¡¯altres, els personatges miren de sortir-se¡¯n amb una m¨ªnima dignitat, encara que la situaci¨® no siga clara del tot, com pot passar en ?Marina?, un relat que gestiona el recurs del carrusel o l¡¯encadenament de petites histories, les que veu o li conten en el transcurs de temps que transcorre en el trajecte que va de la casa de la protagonista a la perruqueria. Tota una filigrana t¨¨cnica, com ho ¨¦s tamb¨¦ el conte seg¨¹ent, ?Cada dia, cada nit?, en qu¨¨ a partir de la frase del t¨ªtol se succeeixen tot un seguit de personatges per bastir una mosaic d¡¯individus i problem¨¤tiques diverses d¡¯una considerable pot¨¨ncia dram¨¤tica.

En la segona part, Pulsions, els personatges actuen moguts per una for?a interna, de vegades volguda o acceptada, en qu¨¨ els personatges es rebel¡¤len davant de situacions abusives i fan gestos de vitalitat, de voluntat, de refor?ar la seua identitat o independ¨¨ncia, o per rampellades que no sempre controlen. En algun cas, un inici carregat de dubtes esdev¨¦ una experi¨¨ncia embolcalladora, d¡¯excitaci¨® carnal i vital, on troba la ?veritat despr¨¦s de l¡¯alegria.?

Amb B¨¦, perdona¡¯m, per¨° estant esperant-me, Rafa Gomar ha bastit un m¨®n menut de situacions, perspectives i personatges que tracten de mirar i reflexionar sobre els estils de la vida que ens envolta i els mecanismes amb qu¨¨ s¨®n elaborats i elaborem, per¨° ficcionats d¡¯una manera gens mec¨¤nica, sempre atent a introduir elements nous i armats amb recursos i punts de mira diversos que ajuden a aprofundir l¡¯univers que el narrador basteix. I en l¡¯¨¤mbit del conte, els mons de Rafa Gomar hi tenen un espai ben guanyat.