Noms que no troben carrer

A la posteritat li agrada el marbre. Cada cop que una gran figura de les arts, la pol¨ªtica o la ci¨¨ncia traspassa, reneix el debat sobre com retre-li homenatge en forma de placa en el saturad¨ªssim tra?at urb¨¤. El cas de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, mort fa tres mesos, ha estat l¡¯en¨¨sima demostraci¨® que Barcelona, amb un nomencl¨¤tor que s¡¯eleva a 4.500 noms, t¨¦ un problema d¡¯espai. Per ara l¡¯Ajuntament li concedir¨¤ a t¨ªtol p¨°stum la Medalla d¡¯Or al M¨¨rit Cultural, per¨° encara no ha decidit quin lloc de la ciutat recordar¨¤ Gabo.

El tinent d¡¯alcalde Jaume Ciurana, responsable de Cultura i president de la Pon¨¨ncia del Nomencl¨¤tor, confirma ¡°la idea de col¡¤locar alguna placa commemorativa a Sarri¨¤¡±, probablement a l¡¯entorn del carrer Caponata, on va viure durant sis anys. La nova Biblioteca de Sant Mart¨ª, restaurada i modernitzada, tamb¨¦ dur¨¤ el nom de l¡¯escriptor, per¨° en canvi el proc¨¦s per ingressar a l¡¯¨ªndex oficial de carrers ¨¦s una mica m¨¦s llarg. Per batejar un espai urb¨¤ en mem¨°ria d¡¯un personatge la normativa municipal exigeix que hagin passat un m¨ªnim de cinc anys des de la seva mort, amb dues excepcions egr¨¨gies: els caps d¡¯Estat i els propietaris de la Medalla d¡¯Or de la Ciutat.

Garc¨ªa M¨¢rquez, doncs, no sortir¨¤ als GPS de Barcelona fins com a m¨ªnim el 2019. En teoria, fer propostes de nous candidats ¨¦s a l¡¯abast de tothom (interessats: nomenclator@bcn.cat): grups pol¨ªtics, Ajuntament, ve?ns, entitats p¨²bliques o privades, mitjans de comunicaci¨® i particulars. A partir d¡¯aqu¨ª, la Pon¨¨ncia estudia la idea, l¡¯aprova i l¡¯envia al districte corresponent, que ¨¦s qui t¨¦ de facto l¡¯¨²ltima paraula a l¡¯hora de nominar. Per¨° fins i tot en el cas dels noms que prosperen, la compet¨¨ncia ¨¦s dilatada i el terreny, escass¨ªssim. ¡°Hi ha pocs espais ¡ªsubratlla Jes¨²s Portavella, arquitecte i investigador que ha compilat les m¨¦s de 500 p¨¤gines del Diccionari Nomencl¨¤tor de Barcelona¡ª, totes les propostes s¡¯ho mereixen i no es pot col¡¤locar un nom important en un lloc poc significatiu¡±. L¡¯ecosistema urban¨ªstic, per¨°, ¨¦s ric en exemples contraris.

Els jardins de la cultura. Quan acabi tenint un lloc, Garc¨ªa M¨¢rquez no ser¨¤ l¡¯¨²nic Nobel de Literatura present al nomencl¨¤tor de Barcelona, per¨° no precisament perqu¨¨ n¡¯abundin. Nom¨¦s cinc autors amb la m¨¤xima distinci¨® de les lletres hi s¨®n representats. L¡¯occit¨¤ Frederic Mistral ¨¦s el m¨¦s afortunat, amb tota una avinguda que porta el seu cognom des del 1930. L¡¯espanyol Jacinto Benavente t¨¦ un carrer a Sant Gervasi i Juan Ram¨®n Jim¨¦nez comparteix barri a Roquetes amb noms com Lorca, Machado i Hern¨¢ndez (en canvi, la seva dona, Zen¨°bia Camprub¨ª, viu allunyada, al districte de Sant Mart¨ª). La pla?a Pablo Neruda, amb poc aspecte de pla?a i amagada a la Diagonal amb el carrer Marina, il¡¤lustra la dificultat de trobar una ubicaci¨® pertinent per a tothom, com ho fa el desangelat i poc urbanitzat carrer de Merc¨¨ Rodoreda, a Sarri¨¤-Sant Gervasi. Portavella insisteix que ¨¦s ¡°molt dif¨ªcil distribuir adequadament els noms, i quan no hi ha m¨¦s remei s¡¯acaben assignant espais menors, encara que no sigui el m¨¦s just¡±. Guillem-Jordi Graells, president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana, ¨¦s del mateix parer: ¡°No hi ha prou espais per honorar figures i s¡¯han hagut d¡¯inventar places i solars, per aix¨° ¨¦s tan dif¨ªcil tenir un nomencl¨¤tor racional i equilibrat¡±. El cinqu¨¨ premi Nobel amb adre?a a Barcelona ¨¦s Winston Churchill, amb uns jardins a la zona de les Tres Torres que s¨®n un bon exemple d¡¯una tend¨¨ncia habitual a l¡¯hora de resoldre l¡¯abs¨¨ncia de carrers. Per¨° no tothom t¨¦ tanta sort com William Shakespeare, amb uns jardins ben dignes a Pedralbes, o Salvador Espriu, nom oficial dels famosos Jardinets de Gr¨¤cia que des d¡¯ahir mateix ja t¨¦ placa on va viure. El poeta Jaime Gil de Biedma, autor del vers ¡°dejar huella quer¨ªa¡±, compta amb uns jardins m¨¦s aviat rec¨°ndits a Sant Mart¨ª, a tocar de la ronda Litoral i molt a prop dels jardins d¡¯un altre company de viatge: Carlos Barral. I qui passegi per sobre de la Meridiana potser ensopegar¨¤ amb els jardins de Virginia Woolf, camuflats per l¡¯espessor del tr¨¤nsit.

De vegades s¡¯imposa la just¨ªcia hist¨°rica: Joan Maria Soler, vicepresident de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns i Ve?nes de Barcelona (FAVB), es declara ¡°molt content¡± per la inauguraci¨® ara fa un any de la pla?a Josep Maria Huertas Claveria, en el terreny de l¡¯antiga Can Felipa, ¡°una reivindicaci¨® ve?nal des del 2009¡± per recordar el gran periodista i autor, amb Jaume Fabre, de la ¡°summa theologica dels barris¡± de Barcelona. De fet, des de la FAVB, Soler reclama per als ve?ns ¡°el dret de decidir el nom del lloc on viuen, perqu¨¨ ¨¦s una manera de fer-se seu el barri i de crear comunitat¡±.

Un dels problemes, com recorda Portavella, rau en el ¡°trasbals que suposa per a tothom canviar el nom d¡¯un carrer¡±, sumat als costos t¨¨cnics i administratius de tot el proc¨¦s. Actualment Sancho de ?vila ¨¦s un dels casos en vies de transformaci¨®. Una ¡°pol¨¨mica doble¡±, segons Jaume Ciurana, ¡°perqu¨¨ ¨¦s el nom d¡¯un carrer i tamb¨¦ d¡¯un tanatori, i pel curr¨ªculum del personatge¡±, militar castell¨¤ que al XVI va participar en el saqueig d¡¯Anvers. La proposta, ¡°ja molt avan?ada¡±, ¨¦s que a curt termini el carrer passi a dir-se Miquel Mart¨ª i Pol ¡°per fer-lo coincidir amb els jardins del mateix nom que es van inaugurar el 2013 pel des¨¨ aniversari de la seva mort¡±. D¡¯aquesta manera quedar¨¤ descartada la iniciativa ve?nal, nascuda el 2010, de rebatejar Sancho de ?vila amb el nom del cooperant Vicen? Ferrer. Una altra incorporaci¨® imminent al nomencl¨¤tor ¨¦s la de Pepe Rubianes ¡ªdefensada des de la seva mort el 2009 per l¡¯aleshores alcalde Jordi Hereu¡ª, que finalment ser¨¤ una de les places sorgides de la reforma del nou Paral¡¤lel.

Lluny de la ci¨¨ncia exacta, la distribuci¨® de noms i de refer¨¨ncies culturals al llarg d¡¯una ciutat que s¡¯ha anat expandint ofereix resultats singulars. Ning¨² no sap del cert, per exemple, qu¨¨ ho fa que el barri de Montbau sigui el que concentra m¨¦s denominacions art¨ªstiques per metre quadrat, amb carrers disposats en paral¡¤lel que homenatgen el Ritme, la Dansa, la Can?¨®, la Pantomima, la L¨ªrica, les Muses, la M¨ªmica i el llargu¨ªssim carrer de l¡¯Harmonia. M¨¦s a l¡¯oest, on la ciutat s¡¯enfila per damunt de Vallvidrera, una iniciativa ve?nal va convertir la barriada del Rectoret en un veritable festival oper¨ªstic, amb carrers que porten el nom de La Traviata, Parsifal, Lohengrin i Madame Butterfly. En el cas dels compositors, per¨°, nom¨¦s Verdi (carrer) i Wagner (pla?a) tenen representaci¨® a Barcelona. Puccini s¡¯haur¨¤ d¡¯esperar. Si obrim el focus geogr¨¤fic i contemplem el conjunt de Catalunya, la cultura reflectida en les adreces t¨¦ nom i accent patris.

En el r¨¤nquing de les denominacions de vials urbans m¨¦s posades, segons l¡¯Institut Cartogr¨¤fic de Catalunya, el primer artista que figura ¨¦s Pau Casals, en el n¨²mero 9, amb 237 carrers (o places o jardins) a tot el pa¨ªs, un m¨¦s que Jacint Verdaguer, que en t¨¦ 236. Molt per sota queden Pompeu Fabra (166), Joan Maragall (163) i Jaume Balmes (153). I quin ¨¦s, de llarg, el nom m¨¦s usual a Catalunya? El carrer Major, amb 735 aparicions.

La supl¨¨ncia sine die. Abans d¡¯al?ar la veu contra les abs¨¨ncies flagrants del nomencl¨¤tor, conv¨¦ recordar que hi ha m¨¦s de 200 noms aprovats per la Pon¨¨ncia a l¡¯espera de tenir assignat un espai a la via p¨²blica. En aquesta llista de suplents sense data de debut hi ha des de top¨°nims com ?sia, el Tibet, Luxemburg, X¨¤tiva i Sant Petersburg, fins a personalitats d¡¯¨¤mbits diversos: Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, Carlemany, Ernesto Che Guevara, Graham Greene (proposat per Pasqual Maragall), Heribert Barrera, Joan Pau II (que t¨¦ en ¡°possible reserva¡± una rotonda a les Corts), Vicente Aleixandre (un altre literat amb premi Nobel), Voltaire, Borges, Cort¨¢zar, els cantants Freddie Mercury i Carles Sabater i el professor i director teatral Ricard Salvat, entre molts altres antrop¨°nims que cohabiten a la recambra amb propostes tan variades com La Barretina, Shoah, V¨ªctimes del Terrorisme, Pesseta i Homilies d¡¯Organy¨¤. Noms sense empla?ament definitiu que, en el futur, estan cridats a designar places, carrers i jardins sempre que l¡¯espai ho permeti. ¡°La Pon¨¨ncia ¡ªmatisa Ciurana¡ª no es limita a donar el s¨ª o el no a un carrer determinat, sin¨® que suggereix altres f¨®rmules de reconeixement, plaques, cicles, monuments honor¨ªfics, per tal d¡¯homenatjar els candidats¡±. Aix¨° en part explica que el nom de Floquet de Neu, que va ser objecte d¡¯una iniciativa popular per fer-li un forat al nomencl¨¤tor, no hagi prosperat com a denominaci¨® oficial, per¨° en canvi s¡¯estigui estudiant ¡°amb el Zoo de Barcelona la possibilitat de trobar-li algun tipus de recordan?a¡±. El cas de Dal¨ª, una de les mancances m¨¦s destacades, apunta a un dels barris amb m¨¦s oferta d¡¯allotjament nominal en el futur: ¡°Segurament s¡¯ubicar¨¤ en algun lloc de la nova urbanitzaci¨® de la Sagrera¡±, explica Ciurana, que parla d¡¯aquesta zona com ¡°la gran reserva d¡¯espais lliures per urbanitzar i generar carrers¡±. Una altra possibilitat que recull la Pon¨¨ncia ¨¦s que els carrers de la Zona Franca que ara porten n¨²meros siguin substitu?ts per noms; un d¡¯aquests vials, per exemple, ja est¨¤ pensat per a Antoni Ruiz Villalba, treballador de la Seat assassinat per la policia franquista durant una vaga el 1971.

Un dels errors hist¨°rics que la Pon¨¨ncia treballa per reduir ¨¦s la desproporci¨® entre noms masculins i femenins. Les dones representen ¨²nicament un 14% del nomencl¨¤tor, d¡¯aqu¨ª que, des de tots els ¨¤mbits, es procuri fomentar-ne la pres¨¨ncia quan es puguin crear nous espais. En la reserva hi ha al voltant d¡¯un centenar de noms femenins aprovats, m¨¦s o menys la meitat del total. Entre altres personalitats figuren la pianista i pedagoga Maria Canals, l¡¯escriptora Gertrude Stein, l¡¯aviadora Amelia Earhart, la pintora Llu?sa Vidal, Dolores Ib¨¢rruri Pasionaria, les Dones de Ravensbr¨¹ck (que s¡¯ubicaran al parc de Cervantes) i noms tan lligats a la hist¨°ria de la ciutat com Dolors Vega i Massana, coneguda per tots els ramblers de l¡¯¨¨poca com La Monyos.

Les places de la pol¨ªtica. La depuraci¨® postfranquista de noms i s¨ªmbols lligats al r¨¨gim no va acabar amb la controv¨¨rsia pol¨ªtica que sempre genera la terminologia urbana. La darrera revifalla del debat monarquia-rep¨²blica, arran de la successi¨® reial, convida a revisar la pres¨¨ncia d¡¯uns i altres al nomencl¨¤tor. Gaireb¨¦ una vintena de vies mantenen a Barcelona l¡¯empremta mon¨¤rquica, des del passeig Joan de Borb¨® ¡ªque Ciutat Vella ha aprovat rebatejar com passeig Nacional, el seu nom original des del segle XIX¡ª, l¡¯avinguda de Borb¨®, el carrer Duquessa d¡¯Orleans, el carrer de la Princesa (Elisabet de Borb¨®), l¡¯avinguda de la Reina Maria Cristina, la Gran Via de Carles III, l¡¯avinguda Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries... En canvi, les refer¨¨ncies republicanes s¨®n m¨¦s aviat testimonials, amb homenatges com la pla?a de les Dones del 36 ¡ªnom inaugurat el 2006 coincidint amb el 75¨¨ aniversari de la Rep¨²blica¡ª i el carrer de Pi i Margall, president de la Primera Rep¨²blica Espanyola, mentre que el primer president de la Segona, Alcal¨¢-Zamora, va donar nom entre el 1932 i el 1936 a l¡¯actual pla?a Francesc Maci¨¤. I el nom de Rep¨²blica, aix¨ª, despullat? El passeig de Sant Joan el va portar l¡¯any 1931, per¨° actualment la seva abs¨¨ncia tamb¨¦ ¨¦s motiu de pol¨¨mica per associacions com la Coordinadora d¡¯Entitats i Associacions de Ve?ns de Nou Barris, que fa sis anys que reclamen canviar el nom de la pla?a Llucmajor pel de pla?a de la Rep¨²blica. Pep Ortiz, membre de la FAVB, explica que la Pon¨¨ncia ho va desestimar ¡°pels costos relacionats amb el canvi, per la parada de metro i perqu¨¨ deien que ¨¦s un referent per als navegadors¡±, per¨° no hi estan d¡¯acord i no consideren que els jardins de la Segona Rep¨²blica, inaugurats amb aquest nom davant de la pla?a, siguin una bona alternativa: ¡°La Rep¨²blica es mereix un espai m¨¦s important¡±, defensa Ortiz. A la pla?a Llucmajor viu, de fet, un dels conjunts republicans m¨¦s n¨°mades de Barcelona: el monument a Pi i Margall amb l¡¯escultura de Viladomat, la dona del bra? aixecat que simbolitza la Rep¨²blica i que va ser situada, en la seva inauguraci¨® el 1936, al fam¨®s obelisc del Cinc d¡¯Oros, a Diagonal-passeig de Gr¨¤cia, l¡¯actual pla?a Joan Carles I. ¡°Ning¨² la coneix amb aquest nom¡±, admet Ciurana, que recorda que la nomenclatura borb¨°nica va ser aprovada per l¡¯Ajuntament de l¡¯¨¨poca ¡°nom¨¦s quatre dies despr¨¦s del 23-F¡±.

De la pla?a del Dubte al carrer de Ja-hi-som. Tot i que minorit¨¤ria, hi ha una part del nomencl¨¤tor que ha anat m¨¦s enll¨¤ de l¡¯oficialisme per donar entrada al folklore, la religi¨® i la cultura popular. El carrer del Sospir, a Sant Mart¨ª, evoca el darrer al¨¨ de Jes¨²s a la creu. El de la Mare Eterna, per¨°, ¨¦s m¨¦s modernista que cat¨°lic, perqu¨¨ homenatja a Sant Andreu l¡¯obra hom¨°nima del dramaturg Ignasi Igl¨¦sias, que de fet t¨¦ un altre drama situat al carrer del Foc Follet. El de l¡¯Oblit, a Horta, rememora des del XIX una mancan?a en els pl¨¤nols de la urbanitzaci¨®, quan es van descuidar aquell carrer. En canvi, el de l¡¯Eterna Mem¨°ria, a Camp de l¡¯Arpa, el va demanar la v¨ªdua del terratinent Joan de Peguera (el carrer del costat) per parcel¡¤lar uns camps. A Ciutat Vella la pla?a del Dubte recull, segons Joan Amades, una disputa entre tres terrassans per la propietat d¡¯una font. El passatge de CLIP ¨¦s una anomalia en les adreces de l¡¯Eixample: s¨®n les inicials dels carrers que limiten l¡¯illa: C¨°rsega, Lepant, Ind¨²stria i Padilla. Als ve?ns que hagin tingut problemes d¡¯hipoteca segurament no els entusiasmar¨¤ el passatge de la Caixa d¡¯Estalvis, al Guinard¨®, inaugurat en terrenys d¡¯aquesta entitat amb motiu d¡¯una construcci¨® d¡¯habitatges. I a la drecera de Vallvidrera, muntanya amunt, hi ha un dels espais m¨¦s emf¨¤tics de la ciutat: el carrer de Ja-hi-som, l¡¯exclamaci¨® que tothom proferia despr¨¦s de superar la pujada