Donar forma a Catalunya

Llegir Mentrestant de Maurici Serrahima ratifica que la mem¨°ria no ens evita els errors per¨° permet entendre¡¯ls a posteriori. Serrahima (Barcelona, 1902-1979) ¨¦s a la vegada home p¨²blic i homme de lettres. En la conflu¨¨ncia de les dues filiacions hi ha l¡¯obra memorial¨ªstica d¡¯un apologista de Proust. De l¡¯homme de lettres tenim un breu Maragall o la subtil indagaci¨® de Dotze mestres, un assaig oblidat especialment pels cr¨ªtics literaris no gens interessats per la literatura. L¡¯obra narrativa no despunta amb energia. Mentrestant ¨¦s un assaig de l¡¯home p¨²blic, per¨° dels temps en qu¨¨ l¡¯home p¨²blic nom¨¦s podia callar, si no era addicte al r¨¨gim de Franco.

Val per a tota una anatomia de les guerres civils que Serrahima, democratacristi¨¤ d¡¯Uni¨®, an¨¦s a parar a una txeca acusat de ser el cap de la Falange a Barcelona, de la mateixa manera que Manuel Carrasco Formiguera, tamb¨¦ d¡¯Uni¨®, va morir afusellat pel b¨¤ndol nacional. Prologuista efica? de Mentrestant, Jordi Amat cita una carta de 1954 de Serrahima a Manuel de Pedrolo: ¡°Sabeu el que ¨¦s passar trenta anys mirant de formar criteri sobre moltes coses, i quan un hom arriba a tenir la sensaci¨® que en podr¨¤ parlar ¨²tilment, veure¡¯s privat de totes les ocasions de fer-ho?¡±.

Serrahima creia en una democr¨¤cia cristiana social, de forma molt semblant a Manuel Jim¨¦nez Fern¨¢ndez, l¡¯home de la consci¨¨ncia social de la CEDA, que despr¨¦s de la guerra s¡¯allunya de Gil Robles i t¨¦ una gran influ¨¨ncia sobre l¡¯estudiant Felipe Gonz¨¢lez. Serrahima va ser un mestre per a la generaci¨® de Miramar. En certa manera, acaba sent un democratacristi¨¤ soi disant socialdem¨°crata, senador reial, fidel a les tesis de la revista Esprit, on col¡¤laborava. En ple franquisme discrepa de Juli¨¢n Mar¨ªas sobre Catalunya. Despr¨¦s ambd¨®s serien senadors reials. La pol¨¨mica Mar¨ªas-Serrahima, anys despr¨¦s, t¨¦ molta actualitat. Amb un Mar¨ªas que havia estat al costat de Juli¨¢n Besteiro i Segismundo Casado quan cau Madrid, compartien un diagn¨°stic sever sobre les irresponsabilitats del republicanisme.

El 1943, escriu Mentrestant. El coneixement p¨²blic de l¡¯assaig ¨¦s ¡ªsegons Amat¡ª de 1984. En aquell mentrestant, Serrahima confia en exc¨¦s ¡ªcom Gaziel¡ª en all¨° que la vict¨°ria aliada pot significar per a Catalunya i Espanya. Lleial a la causa republicana, Serrahima no n¡¯ignorava els errors greus. De fet, dins el to conciliador de Mentrestant, la cr¨ªtica m¨¦s punyent ¨¦s contra Esquerra Republicana. Coincideix amb punts de vista de Francesc Camb¨® i, despr¨¦s, de Josep Pla, de qui Serrahima va ser sempre bon lector, defensant-lo dels dogmes resistencialistes. Per¨° Mentrestant ¨¦s sobretot un llibre escrit de cara al futur, una proposta d¡¯acci¨® c¨ªvica despr¨¦s de la gran disc¨°rdia de 1936. Tot i aix¨ª, constata que la Catalunya republicana ¡°es trob¨¤ desgovernada, no ja no governada, que ja hauria estat greu, sin¨® sense govern¡±. Troba una f¨®rmula molt clara: ¡°En pol¨ªtica hi ha molt poques coses que vinguin soles. Sola, nom¨¦s ve l¡¯anarquia¡±. Pr¨¨viament, la Lliga i Esquerra Republicana no saben generar un espai bipartidista. ¡°Perqu¨¨ menys que mai se sabia llavors on an¨¤vem i qu¨¨ vol¨ªem¡±, escriu. Nom¨¦s Prat de la Riba havia vist ¡°quina ¨¦s la figura, la fesomia real de Catalunya¡±. Recorda la desfilada de camises verdes a Montju?c la tardor de 1933, ¡°mal rebuda per bona part de l¡¯opini¨® p¨²blica¡±, i despr¨¦s el ¡°frac¨¤s estrepit¨®s de la revolta del 6 d¡¯octubre de 1934¡±.

L¡¯exili interior o exterior ¨¦s el gran frac¨¤s d¡¯un pa¨ªs. Despr¨¦s d¡¯un breu exili exterior, Serrahima viu el silenci p¨²blic. Entre altres coses, la transici¨® democr¨¤tica seria el final dels exilis. Serrahima postula la reconciliaci¨®, fuig d¡¯un nacionalisme tremendista i defensa la idea d¡¯un excepcionalisme catal¨¤ ¡ªdiguem-ne¡ª soft. Preveu aleshores un futur de catalanitat i autogovern. Volia ser-ne el l¨ªder? L¡¯aspiraci¨® ¨¦s ben leg¨ªtima. Era el possible retorn a la pol¨ªtica gran. De fet, Mentrestant n¡¯¨¦s un pr¨°leg ben preco?. El bess¨® de Mentrestant ¨¦s que Catalunya no ¨¦s un poble constitu?t. I aix¨° ¨¦s la base de tots els fracassos. La q¨¹esti¨® ¨¦s trobar-li una forma pol¨ªtica. Donar forma al pa¨ªs, ¡°saber all¨° que es vol construir¡±. Avui la reflexi¨® encara t¨¦ sentit. Serrahima ho lliga a ¡°la cristal¡¤litzaci¨® del nou concepte d¡¯Espanya, que ha de sortir de nosaltres¡±. I a la vegada, t¨¦ l¡¯esperan?a d¡¯una cristal¡¤litzaci¨® d¡¯Europa, aleshores en estat de flu?desa. Una idea superior que ¨¦s ¡°la de la pluralitat d¡¯Espanya o, si es vol, de la plurinacionalitat¡±. Era la idea d¡¯una Catalunya que pogu¨¦s plantejar el seu plet com m¨¦s pes tingu¨¦s dins Espanya, dins una ¡°soluci¨® jur¨ªdica concordada del nostre plet¡±. Serrahima entrelligava futur i responsabilitat pol¨ªtica.

?