Hist¨°ria reenfocada

"Est¨¢ claro que en toda investigaci¨®n hist¨®rica la selecci¨®n y ordenaci¨®n de los datos es funci¨®n de la perspectiva o punto de vista adoptado por el historiador¡±. ?s el ponent de la Constituci¨® Miguel Herrero de Mi?¨®n qui ho diu al pr¨°leg de La cuesti¨®n catalana (Cr¨ªtica), que els historiadors Carme Molinero i Pere Ys¨¤s acaben de publicar. El llibre aporta precisi¨® en l¡¯an¨¤lisi d¡¯un per¨ªode, el de la Transici¨® a Catalunya, de revisitaci¨® obligada. Per¨°, tal com fa Josep Fontana amb l¡¯obra que publicar¨¤ a l¡¯octubre, La formaci¨® d¡¯una identitat. Una hist¨°ria de Catalunya (Eumo), o amb el llibre en qu¨¨ treballa amb col¡¤legues espanyols ¡°sobre el problema de les Espanyes i la seva manipulaci¨®¡±, queda clar que la hist¨°ria i la historiografia s¨®n clau a l¡¯hora de construir discursos, legitimitats pol¨ªtiques i qualsevol consens social o nacional. ?s el que Gramsci en deia ¡°hegemonia cultural¡±. I avui, a Catalunya i a Espanya, el consens de la Transici¨® ha saltat pels aires. I, com en la pol¨ªtica, tot queda tamb¨¦ obert pel que fa al discurs hist¨°ric.

1. Rafael Casanova? i els herois caiguts

El sobiranisme que avui es mesura de nou al carrer i reclama fer-ho a les urnes se sent convocat per la Hist¨°ria. Aix¨ª resa el lema oficial d¡¯un Tricentenari que dirigeixen dos periodistes sense t¨ªtol d¡¯historiador ¡ªMiquel Cal?ada i Toni Soler¡ª per a un govern on hi ha molts historiadors: Ferran Mascarell, Santi Vila, Ramon Espadaler... i el soci Oriol Junqueras. El cas ¨¦s que l¡¯independentisme a l¡¯al?a no ha desaprofitat el camp de batalla memorial que suposen els darrers 300 anys. S¡¯han impulsat seleccions de dades i fets hist¨°rics en llibres, novel¡¤les, documentals, exposicions, congressos o discursos per reenquadrar o reenfocar el passat en funci¨® del nou paradigma independentista. No sempre es fa des del rigor acad¨¨mic, per¨° no vol dir que es reescrigui la hist¨°ria. Simplement s¡¯adapta a favor de la nova hegemonia cultural. O en contra, per combatre-la. Vet aqu¨ª la censura de la diplom¨¤cia espanyola a la presentaci¨® a Utrecht de la novel¡¤la d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol Victus (La Campana).

Hi ha de tot. Per descomptat, aportacions acad¨¨miques: el pol¨¨mic congr¨¦s Espanya contra Catalunya que va obrir Fontana el desembre passat ¡ªi que ara t¨¦ defensa en la Cr¨°nica negra d¡¯un simposi d¡¯hist¨°ria (Base), de Jaume Sobrequ¨¦s¡ª ¨¦s replicat a 1714. Catalu?a en la Espa?a del siglo XVIII (C¨¢tedra), on Antonio Morales coordina autors com Ricardo Garc¨ªa C¨¢rcel i Francesc de Carreras. Per¨° predomina l¡¯edici¨® de reculls sobiranistes. ?s el cas de 300 anys de lluita. 1714-2014 (Albert¨ª), dels editors Elisenda Albert¨ª i R¨°mul Brotons; 50 moments imprescindibles de la Hist¨°ria de Catalunya (Columna), del periodista Jaume Clotet; i la reedici¨® (despr¨¦s de 150.000 exemplars venuts) d¡¯Hist¨°ria de Catalunya (mod¨¨stia a part) (Columna), de Toni Soler. Precisament qui enfoca la hist¨°ria a l¡¯estil Pol¨°nia coincideix amb Herrero de Mi?¨®n quan conclou: ¡°Els fets hist¨°rics s¨®n irrebatibles, per¨° agafats en conjunt poden donar peu a interpretacions oposades¡±. Quadern posa el focus en 11 episodis o personatges de Catalunya des del 1714 que s¨®n significatius en l¡¯elaboraci¨® del discurs hist¨°ric.

Que ¡°al Fossar de les Moreres no s¡¯hi enterra cap tra?dor¡± ho dictaminen els versos de Frederic Soler, Pitarra, que el 1882 van guanyar els Jocs Florals. El 1886, el Centre Catal¨¤ de Pitarra va instaurar la celebraci¨® de l¡¯Onze de Setembre al voltant dels herois del 1714 i, singularment, del conseller en cap Rafael Casanova (1660-1743), a qui l¡¯Ajuntament de Barcelona va erigir el monument el 1888. Pere Anguera a L¡¯Onze de Setembre (Abadia de Montserrat), i Robert Surroca a L¡¯Onze de Setembre a trav¨¦s de la hist¨°ria (Base), han estudiat l¡¯evoluci¨® de la Diada. M¨¦s enll¨¤ de pol¨¨miques per l¡¯ofrena a Casanova o els actes al Fossar (feu independentista des de 1977), la discussi¨® hist¨°rica rau en el manteniment d¡¯un mite rom¨¤ntic refor?at pel nou Born Centre Cultural. I ¨¦s que ni Casanova va caure el 1714 (es va fer passar per mort) amb l¡¯¨¨pica que Antoni Estruch va pintar el 1909, ni la zona zero de l¡¯11-S catal¨¤ ha estat reconsagrada fins fa poc. Aprofitant els estudis d¡¯Albert Garcia Espuche sobre el barri de la Ribera i el dest¨ª final del mercat del Born, s¡¯ha erigit un memorial que va m¨¦s enll¨¤ del monument al soldat desconegut fixat en la dignificaci¨® del Fossar de les Moreres del 1989 (amb peveter del 2001).

L¡¯arque¨°leg Roger Molinas, autor de Patrimonicidi (El Llum), argumenta que, m¨¦s enll¨¤ de la tradici¨® oral, citada per Albert Balcells a Llocs de mem¨°ria dels catalans (Proa), no hi ha proves que la fossa parroquial de Santa Maria del Mar ¡ªossera des d¡¯¨¨poca romana¡ª fos el dest¨ª principal dels entre 5.000 i 7.000 morts del setge borb¨°nic. I S¨¢nchez Pi?ol reivindica a Victus l¡¯heroisme del militar galaicoasturi¨¤ Antoni de Villarroel (1656-1726) i de les classes populars en la defensa de Barcelona. Casanova cau del pedestal en ser presentat com el cap dels ¡°pendons vermells¡± i d¡¯uns ¡°ministres de la Generalitat que eren d¡¯all¨° m¨¦s pen¨®s¡±. Si Villarroel va morir a la pres¨® i un altre heroi del 1714, el general Moragues, decapitat, Casanova els va sobreviure a la seva casa pairal de Sant Boi: rehabilitat com a advocat i amb els seus b¨¦ns restitu?ts pels mateixos Borbons a qui havia combatut.

2.El general Prim, amb caixa i faixa

A red¨®s del bicentenari de Joan Prim (1814-1870), el catal¨¤ m¨¦s influent del segle XIX ha estat exhumat. D¡¯entrada, per aclarir el seu assassinat a Madrid el dia que s¡¯entronitzava Amadeu I de Savoia: va ser tirotejat i apunyalat, segons Las muertes de Prim (T¨¦bar Flores), de la forense Mar¨ªa del Mar Robledo i el crimin¨°leg Ioannis Koutsourais. Per¨° l¡¯exhumaci¨® del fill de Reus amb est¨¤tua a la Ciutadella serveix, sobretot, per exal?ar aspectes d¡¯una figura que Borja de Riquer veu objecte de ¡°culte, manipulacions i equ¨ªvocs¡± (L¡¯Aven?, n¨²m. 404). Mentre TV-3 i TVE produeixen el biopic Prim, l¡¯assassinat del carrer del Turco, el periodista Arnau C¨°nsol reivindica amb El general Prim (La Mansarda) el patriotisme ¡°d¡¯un l¨ªder gener¨®s i just, amb el grau de duresa i brutalitat necess¨¤ries¡±. I el contraposa a la figura del seu rival Baldomero Espartero, estigmatitzat per predicar amb l¡¯exemple que calia bombardejar Barcelona cada 50 anys.

Per¨° Prim no va ser un sant, com va deixar clar Pere Anguera a Biograf¨ªa de un conspirador (Edhasa). De Prim ¨¦s la sent¨¨ncia ¡°o faixa o caixa¡± quan, el 1843, va bombardejar Barcelona per reprimir la revolta de la Jam¨¤ncia. La faixa de general se la va guanyar com a governador de Puerto Rico, a les guerres de Crimea, el Marroc, M¨¨xic i als proleg¨°mens de la de Cuba. La caixa de mort la va encarregar a terminis exercint com un dels espadones que intrigaven a l¡¯Espanya d¡¯Isabel II. El van amortallar quan, presidint el Govern de la Revoluci¨® de 1868, va jugar una carta mon¨¤rquica constitucional no volguda ni pel republicanisme ni pels seus rivals liberals.

3. L¡¯ignot federalisme de Pi i Margall

Des de l¡¯agost, l¡¯activista ve?nal Joan Maria Soler fa c¨®rrer per YouTube el seu curtmetratge animat El sof¨¢, que defensa la Confederaci¨® dels Pobles Lliures de la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Enmig d¡¯una posada en escena na?f, apel¡¤la a diversos referents hist¨°rics: Francesc Pi i Margall (1824-1901) precedeix Te¨®filo Braga, Joan Maragall, Miguel de Unamuno, Alfonso Castelao, Joaquim Maurin, Natalia Correia, Jos¨¦ Saramago i Francesc Maci¨¤, que el 14 d¡¯abril de 1931 va proclamar ¡°la Rep¨²blica catalana com a Estat integrat de la Federaci¨® Ib¨¨rica¡±. Les prop de 2.000 visualitzacions d¡¯El sof¨¢ no faran la compet¨¨ncia a L¡¯endem¨¤, d¡¯Isona Passola, per¨° s¨ª que interroguen sobre la poca difusi¨® dels ideals i la figura de Pi i Margall, que el 1873 va succeir el tamb¨¦ catal¨¤ Estanislau Figueras com a ef¨ªmer president de la Primera Rep¨²blica Espanyola. Probablement ¨¦s m¨¦s conegut el seu coetani Laure¨¤ Figuerola (1816-1903), el ministre de Prim que va instaurar la pesseta com a moneda oficial.

El desembre del 2013, al seu testament intel¡¤lectual Trilogia federal: tres cartes d¡¯un federalista catal¨¤, el polit¨°leg Miquel Caminal explicava que ni el Pi i Margall de Las nacionalidades (1876), ni el Valent¨ª Almirall de les Bases para la Constituci¨®n Federal de la Naci¨®n Espa?ola y para la del Estado Catalu?a (1868) i Lo catalanisme (1886), van assolir mai el ress¨° que es mereixien. Deia Caminal: ¡°L¡¯oblit persistent de les idees pol¨ªtiques d¡¯Aza?a, com de Pi i Margall i Almirall, la seva solitud, no s¨®n casualitat; formen part d¡¯aquesta Espanya autista amb la seva pr¨°pia hist¨°ria, obstinada a cometre i repetir els mateixos errors del passat¡±.

4. El tancament de caixes... i d¡¯anarquistes

Des que Pasqual Maragall va signar el 2010 un manifest pro-Estatut que instava a ¡°un tancament de caixes per part del poble catal¨¤¡± com el de 1899 en defensa del concert econ¨°mic, en cercles sobiranistes ha sigut recurrent aquesta idea d¡¯insubmissi¨® fiscal. Les noves s¨ªntesis divulgatives de Clotet i Albert¨ª-Brotons hi dediquen cap¨ªtols espec¨ªfics. I, com ja va fixar Josep Termes a Hist¨°ria del catalanisme fins al 1923 (P¨°rtic), inscriuen en la g¨¨nesi del catalanisme ¡ªque va del Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892) a la Solidaritat Catalana (1906)¡ª tamb¨¦ la vaga fiscal de 1899, que, ¡°malgrat acabar en derrota, fou en realitat una vict¨°ria¡±. Centrada a Barcelona, durant tres mesos va liderar la protesta la Lliga de Defensa Industrial i Comercial abans de claudicar per la repressi¨® estatal i les p¨¨rdues econ¨°miques.

En canvi, ni Clotet, ni Albert¨ª-Brotons, ni Soler ¡ªper¨° s¨ª Termes a Hist¨°ries de la Catalunya treballadora (Emp¨²ries)¡ª recullen el Proc¨¦s de Montju?c contra l¡¯anarquisme catal¨¤ que, entre 1896 i 1898, va trasbalsar Barcelona i va tenir eco a Europa. L¡¯agitaci¨® social exemplificada en les bombes del Liceu (1893) i Corpus (1896) va acabar amb la detenci¨® indiscriminada de m¨¦s de 400 persones, tancades a Montju?c. La pressi¨® social i internacional no va evitar cinc execucions, per¨° s¨ª la deportaci¨® africana de la majoria dels condemnats, expatriats a la Gran Bretanya i, el 1901, indultats. El 1902 una vaga general va deixar clar que, com la q¨¹esti¨® nacional el 1899, la q¨¹esti¨® social estava irresolta. Clar presagi de la Setmana Tr¨¤gica de 1909.

5. El llegat? de Francesc Camb¨®

¡°Rep¨²blica o Monarquia? Catalunya! Aix¨° deia Camb¨® i aix¨° diem nosaltres¡±. Van ser les paraules de Josep Antoni Duran i Lleida per justificar l¡¯abstenci¨® de CiU a la llei d¡¯abdicaci¨® de Joan Carles I. El cinisme d¡¯aquest comod¨ª esgrimit pel catalanisme conservador ¡ªi replicat per Niceto Alcal¨¢ Zamora en retreure al l¨ªder de la Lliga Regionalista voler ser ¡°alhora el Bol¨ªvar de Catalunya i el Bismarck d¡¯Espanya¡±¡ª no s¡¯ent¨¦n sense precisar que Camb¨® el va fer servir, el desembre de 1918, en retirar-se els diputats catalans de les Corts en un moment d¡¯agitaci¨® social i reivindicaci¨® d¡¯un primer Estatut d¡¯Autonomia fallit. At¨¨s que Camb¨® (1876-1947) ja havia estat ministre d¡¯Alfons XIII el 1918 (de Foment) i ho seria el 1921 (de Finances), diu Termes que aquell estirabot va ser ¡°una forma de barrar el pas als republicans i un intent de fer oblidar la col¡¤laboraci¨® de la Lliga amb el Govern central¡±. Despr¨¦s Camb¨® la faria m¨¦s grossa avalant les dictadures de Primo de Rivera i Franco, a qui va finan?ar com a mal menor (i benefici major) de la burgesia catalana.

Malgrat que Agust¨ª Colomines i Aurora Madaula signen P¨¤tria i progr¨¦s. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924 (Comanegra), el fet que l¡¯any del seu centenari (eclipsat pel Tricentenari) el referent de cert nacionalisme encara sigui Camb¨® i no el pare de la primera instituci¨® moderna d¡¯autogovern, Enric Prat de la Riba (1870-1917), deu voler dir alguna cosa. Quina? Potser a Artur Mas, que en la investidura del 2010 es va reclamar ¡°hereu¡± de Prat de la Riba i Francesc Maci¨¤, a hores d¡¯ara ja el guanya Maci¨¤. Si no se li imposa Camb¨®.

6. L¡¯independentisme de Salvador Segu¨ª

El 2012, el l¨ªder de la CUP, David Fern¨¢ndez, va defensar l¡¯independentisme del l¨ªder de la CNT Salvador Segu¨ª, el Noi del Sucre (1886-1923). La base argumental, difosa per les xarxes i en una pol¨¨mica de Gerardo Pisarello i Jaume Asens a Diagonal (7/12/2012) amb un historiador madrileny de pseud¨°nim Mauricio Basterra, ¨¦s la cita d¡¯un discurs de Segu¨ª a l¡¯Ateneo de Madrid, l¡¯octubre de 1919: ¡°Als treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdr¨ªem res, ans al contrari, hi guanyar¨ªem molt, la independ¨¨ncia de la nostra terra no ens fa por¡±. Basterra acusa de ¡°manipular¡± el passat per ¡°justificar posicions presents¡± i de descontextualitzar el discurs anarcosindicalista, extret del llibre Ap¨°stols i mercaders que Pere Foix, amic de Segu¨ª af¨ª a ERC, va publicar el 1949 a Montevideo.

Sense cap biografia de Segu¨ª per arbitrar la pol¨¨mica m¨¦s enll¨¤ dels apunts de Josep Maria Huertas ¡ªEl Noi del Sucre (Laia)¡ª, l¡¯historiador Xavier Dom¨¨nech d¨®na la ra¨® a Basterra: ¡°El Noi del Sucre ¨¦s un referent per a tothom; per¨° que fos independentista, quan el catalanisme passava aleshores per reconstruir Espanya, no se sustenta¡±. Estirant del fil a Hegemon¨ªas (Akal), Dom¨¨nech veu en Segu¨ª el Gramsci catal¨¤ i sost¨¦ que entre la vaga de La Canadenca de 1919 i el seu assassinat per pistolers patronals es va erigir en ¡°un revolucionari intel¡¤ligent que va propugnar ¨¤mplies aliances pol¨ªtiques i socials¡±. Isidre Molas ja va fer aquesta observaci¨® a Salvador Segu¨ª (Edicions 62), igual que Termes va sentenciar que ¡°l¡¯articulaci¨® entre el catalanisme pol¨ªtic d¡¯esquerra i el m¨®n obrer es va fer de la m¨¤ d¡¯homes¡± com Segu¨ª, Francesc Layret i Llu¨ªs Companys.

7. Miquel Badia i la FAI, a cara o creu

Fa tres anys, Agust¨ª Colomines va agitar una pol¨¨mica sobre la viol¨¨ncia d¡¯una part de l¡¯independentisme en criticar un homenatge a Miquel i Josep Badia i els seus ¡°feixistitzans escamots¡± d¡¯Estat Catal¨¤ (Avui, 30/5/2011). Els va titllar ¡°d¡¯assassins¡±, al nivell dels anarquistes que, el 28 d¡¯abril de 1936, van matar l¡¯anomenat Capit¨¤ collons. Miquel Badia (1906-1936) va estar amb Josep Denc¨¤s al capdavant de l¡¯ordre p¨²blic de la Generalitat republicana, i tots dos es van enemistar amb Llu¨ªs Companys i la FAI mentre flirtejaven amb el feixisme en nom de la independ¨¨ncia. Sobre aquest terreny rellisc¨®s matisen amb rigor Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonz¨¤lez a Contra Companys (PUV) i Ferm¨ª Rubiralta a Miquel Badia (Duxelm). I sobre el mateix terreny han lliscat el dirigent d¡¯ERC Oriol Junqueras, l¡¯eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el director del Born, Quim Torra, que el 2013 van anar a l¡¯homenatge a Badia que apleg¨¤ l¡¯extrema dreta independentista.

L¡¯altra cara de la moneda ¨¦s el manteniment del t¨°pic perfil murciano i violent de la CNT-FAI. Jos¨¦ Luis Oy¨®n, a La quiebra de la ciudad popular (Serbal), i Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos, a La rereguarda en guerra (L¡¯Aven?), aporten matisos poc divulgats. Oy¨®n admet que ¡°la figura del murciano faista, una representaci¨® gaireb¨¦ racista de certa premsa dels anys trenta, ha estat pietosament ignorada per la historiografia frontpopulista¡±. Per¨° aclareix que no era ¡°l¡¯element for¨¤, socialment irresponsable¡± citat per Jaume Vicens Vives, perqu¨¨ ¡°rarament duia les idees a la maleta¡±; les adquiria a Barcelona, en la mis¨¨ria i d¡¯anarquistes catalans.

Mart¨ªn Ramos desmenteix ¡°la imatge t¨°pica del patruller com un indiviu de la FAI¡±: el 1936, de patrulles de control van tenir-ne tots els partits, i les d¡¯ERC ¡°van ser importants i no nom¨¦s anecd¨°tiques¡±.

8. Samaranch i la cara fosca dels catalans

¡°Joan, ma?ana cuando os levant¨¦is yo ya me habr¨¦ ido y no pienso volver¡±, li va dir Juan Antonio Samaranch a l¡¯escriptor Joan Llarch a la Curullada, un poblet de la Segarra on tots dos estaven destinats el 1938 com a soldats de la 60a Divisi¨® republicana¡±. Aix¨ª comen?ava Josep Maria Huertas un perfil de Samaranch (1920-2010) censurat per una editorial catalana. S¡¯hi explicava que l¡¯art¨ªfex dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992 des de la presid¨¨ncia del COI s¡¯havia passat a les tropes feixistes i que, en morir Franco el 1975, un Samaranch president de la Diputaci¨® de Barcelona i aspirant a l¨ªder de la dreta catalana (fracassaria electoralment el 1977) havia dit: ¡°Soy franquista ciento por ciento¡±. Quan va morir el 2010, Samaranch va tenir uns funerals d¡¯Estat, presidits per Joan Carles i Felip de Borb¨®. Quatre anys despr¨¦s, l¡¯alcalde Xavier Trias ha hagut de recular en la seva idea de dedicar-li un carrer perqu¨¨, tret del PP, tothom s¡¯hi oposa.

Samaranch il¡¤lustra les contradiccions sobre les complicitats catalanes amb un franquisme vencedor d¡¯una Guerra Civil presentada sovint nom¨¦s en clau Espanya contra Catalunya. N¡¯¨¦s un exemple que Francesc Xavier Hern¨¤ndez i Francesc Riart, a Soldats, guerrers i combatents dels Pa?sos Catalans (Dalmau), amaguin en un peu de p¨¤gina el franquista Ter? de Nostra Senyora de Montserrat mentre dediquen p¨¤gines senceres a glossar els republicans catalans a la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. I simptom¨¤tic ¨¦s que siguin petites editorials valencianes o mallorquines les que publiquin treballs sobre la relaci¨® entre la cultura catalana i el franquisme, com La cara fosca de la cultura catalana (Lleonard Muntaner), de Jordi Larios, i Entre el malson i l¡¯oblit (Afers), de Carles Santacana.

9. El mirall trencat de Pujol

L¡¯autoinculpaci¨® de Jordi Pujol per frau fiscal trenca un mite pol¨ªtic que acabava d¡¯entrar en la literatura amb la novel¡¤la de Jordi Mercader sobre els Fets del Palau 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la pres¨® (Columna). Un gran acte al Palau de la M¨²sica, el 19 de maig del 2010, va commemorar el mig segle de la protesta (amb El cant de la senyera) contra Franco i el director de La Vanguardia Luis de Galinsoga, que havia dit: ¡°Todos los catalanes son una mierda¡±. Pujol no hi va ser, per¨° ho va instigar i va pagar amb dos anys i mig de pres¨®. Ho relata el periodista Enric Canals a El consell de guerra a Jordi Pujol (P¨°rtic), refor?at amb el documental de TV-3 Pujol / Catalunya i una edici¨® facs¨ªmil del sumari contra Pujol a c¨¤rrec de la Generalitat. ¡°No farem mai tota la just¨ªcia que caldria envers Jordi Pujol i Marta Ferrusola¡±, va dir el conseller Francesc Homs durant la presentaci¨® del llibre, al costat de Pujol i l¡¯historiador Josep Maria Sol¨¦ i Sabat¨¦, el 17 de juliol, una setmana abans de l¡¯autoinculpaci¨®.

Per¨° ser¨¤ el rigor historiogr¨¤fic l¡¯element que acabar¨¤ de desmuntar el mite de Pujol. Mentre Paola lo Cascio ja ha estudiat a Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003 (Afers) un pujolisme que va assolir el poder amb l¡¯ajuda d¡¯una patronal aterrida pel triomf de l¡¯esquerra, treballs recents apunten a noves sorpreses. Jordi Amat, amb cartes de Josep Benet, revela que Benet va orquestrar el mite del Palau m¨¦s enll¨¤ de les pintades ¡°Pujol/Catalunya¡± de l¡¯escriptor Xavier Polo. ¡°Necessitem que el cas Jordi sigui conegut als barris i no es quedi entre l¡¯element burg¨¨s¡±, instava Benet. I estudiants comunistes com Jordi Borja i Quim Sempere van fer pintades per la llibertat de Pujol.

Anys despr¨¦s, amb Benet com a company de viatge del PSUC, Manuel Fraga i Rodolfo Mart¨ªn Villa van negociar amb ¡°l¡¯interlocutor privilegiat¡± Pujol precisament per barrar el pas als comunistes en ¨¤mbits com el moviment ve?nal. La figura d¡¯un banquer amb pedigr¨ª antifranquista va servir a la dreta catalana i espanyola per pactar una transici¨® d¡¯ordre i amb previsions d¡¯autogovern a la baixa: fins que les manifestacions de febrer de 1976 (Pujol no hi va anar), les Diades de 1976 i 1977 i la vict¨°ria de PSC-PSOE i el PSUC el 15 juny de 1977 van posar el Govern contra les cordes, Pujol acceptava el Consejo General d¡¯Adolfo Su¨¢rez i renunciava a restablir la Generalitat. ?s a les hemeroteques i en papers del negociador de la UCD Federico Mayor Zaragoza, que Molinero i Ys¨¤s citen a La cuesti¨®n catalana.

10. Xirinacs i la transici¨®, mites enfrontats

A l¡¯agost es va fer el tercer aplec en record de Llu¨ªs Maria Xirinacs (1932-2007) al bosc del Ripoll¨¨s on el sacerdot ¡ªconegut per les plantades de protesta antifranquista a la Model i que el 1977 fou elegit senador independent¡ª es va deixar morir, 30 anys despr¨¦s, en un ¡°acte de sobirania¡±. Aix¨ª ho va deixar escrit en una carta on reiterava les cr¨ªtiques de les seves mem¨°ries La tra?ci¨® dels l¨ªders (Llibres del Segle), que el periodista Francesc-Marc ?lvaro ha evocat arran de la confessi¨® de Pujol (La Vanguardia, 1/9/2014). Per a l¡¯esquerra independentista, que ha recollit 14.060 euros amb micromecenatge per fer un documental, la figura de Xirinacs t¨¦ clars molt clars: en concret, les esmenes a la totalitat que va fer a la Constituci¨® i l¡¯Estatut per no recollir el dret a l¡¯autodeterminaci¨® ni els Pa?sos Catalans. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ obscurs: fracassar el 1980 al capdavant d¡¯un Bloc d¡¯Esquerra d¡¯Alliberament Nacional enfrontat als Nacionalistes d¡¯Esquerra de Jordi Carbonell i haver-se declarat ¡°amic d¡¯ETA¡± el 2002. I conv¨¦ tamb¨¦ explicar que el senador Xirinacs va votar a favor de la Llei d¡¯Amnistia que ara es denuncia com a llei de punt final. O que les seves esmenes constituents de 1978 no defensaven la independ¨¨ncia ¡ªtampoc ho va fer el diputat d¡¯ERC Heribert Barrera¡ª, sin¨® un ¡°Estatut nou adaptat a les circumst¨¤ncies¡± i una Espanya confederal.

La mitificaci¨® de Xirinacs est¨¤ en marxa des que el 13 d¡¯octubre del 2008 un homenatge al Palau de la M¨²sica dirigit per Joel Joan va recrear la manifestaci¨® per l¡¯amnistia de l¡¯1 de febrer de 1976 com si fos una marxa independentista que mai no va existir. Al marge de ¡°dotar d¡¯¨¨pica l¡¯independentisme¡±, segons Andreu Mayayo (El Peri¨®dico, 17/10/2008), la construcci¨® d¡¯aquest mite enlla?a amb la tend¨¨ncia a desconstruir-ne un altre: el de la Transici¨® espanyola. Mayayo a La ruptura catalana (Afers), Antoni Segura a Cr¨°nica del catalanisme. De l¡¯autonomia a la independ¨¨ncia (Angle), Pau Casanellas a Morir matando (Catarata) i Molinero i Ys¨¤s a La cuesti¨®n catalana hi posen el rigor acad¨¨mic. Per¨°, com admet Xavier Dom¨¨nech, ¨¦s una assignatura pendent adonar-se de ¡°l¡¯impacte¡± que en la cr¨ªtica de la Transici¨® tenen obres m¨¦s pol¨ªtiques que historiogr¨¤fiques, com CT o la Cultura de la Transici¨®n (Debolsillo), del periodista Guillem Mart¨ªnez, i La Transici¨®n contada a nuestros padres (Catarata), del polit¨°leg de Podemos Juan Carlos Monedero.

11. La mesura dels? Onze de Setembre

¡°S¡¯ha dit ¡ªi ¨¦s cert¡ª que no hi podia haver el mili¨® o mili¨® i mig de persones que la premsa va afirmar que havien omplert els carrers¡±. Sobre la Diada de 1977, aix¨ª de clar es pronuncia l¡¯hist¨°ric membre del Front Nacional de Catalunya Robert Surroca, autor de La Diada (Base). Fa una d¨¨cada, tirant d¡¯hemeroteca, el col¡¤lectiu Contrastant va calcular el nombre de manifestants d¡¯aquella Diada en 266.689 persones. La Gu¨¤rdia Urbana va xifrar els de l¡¯Onze de Setembre del 2012 en m¨¦s d¡¯un mili¨®. A la Via Catalana del 2013, la Generalitat va donar dades d¡¯1,6 milions de participants a la cadena humana de 400 quil¨°metres que l¡¯ANC va organitzar amb 455.000 inscrits previs. Contrastant (700.000) i Societat Civil Catalana (793.683) van rebaixar el c¨¤lcul a gaireb¨¦ la meitat...

Sense entrar en la guerra de xifres, per¨° passant les que hi ha pel sed¨¤s comparatiu, Xavier Dom¨¨nech apunta que l¡¯Onze de Setembre de 1977 va ser ¡°injustament desbancat com el m¨¦s multitudinari de la hist¨°ria¡± per la Diada del 2012, celebrada en ¡°una Catalunya que supera en dos milions la poblaci¨® dels setanta¡±. Per¨°, com conclou Surroca pel 1977: ¡°Tant li fa, tot Catalunya era en aquella manifestaci¨®¡±. Ho ratifica l¡¯exgovernador civil i exministre d¡¯UCD Salvador S¨¢nchez Ter¨¢n a De Franco a la Generalitat (Planeta): ¡°La manifestaci¨®n fue verdaderamente impresionante y demostr¨® ante toda Espa?a y ante el mundo la realidad pol¨ªtica de Catalu?a¡±. Com del 2012 en?¨¤. Els fets hist¨°rics s¨®n els que s¨®n; despr¨¦s, cadasc¨² els reenfoca i interpreta com vol.