La nota

¡°Ens cal fer un viatge tot sols, sense els fills¡±, et diu la teua dona. I de seguida es queixa de la teua manca d¡¯entusiasme per la idea. L¡¯¨²ltim viatge que vau fer sols fou a Sardenya. Set dies. En tens un excel¡¤lent record, de la gent amb qui vau tractar, dels passeigs per l¡¯Alguer, de les cales d¡¯aigua net¨ªssima... Mesos despr¨¦s, a casa, un mat¨ª que t¡¯hi trobaves sol, mentre posaves ordre al teu ordinador i n¡¯eliminaves arxius obsolets, vas topar amb un document desconegut, adre?at als teus dos fills. El vas obrir. Era un missatge, escrit per la teua dona, per¨° tamb¨¦ en nom teu, per a ser llegit en el cas que us passara una desgr¨¤cia durant el viatge a Sardenya i que els dos xiquets quedaren orfes. Quina paraula: orfes. Era breu. Hi havia uns quants, pocs, per¨° importants consells per a la vida i un comiat definitiu. Ho vas llegir tres vegades. Era un text potencialment p¨°stum, i tu, llegint-lo, et vas sentir difunt, un espectre que tafanejava en el seu passat. Saps massa que aquestes coses poden oc¨®rrer, per¨° no t¡¯hi havies capficat mai, no havies fet mai l¡¯exercici d¡¯imaginar les criatures arrancades sobtadament de la vostra protecci¨®, i no per un dia o dos, sin¨® per sempre. Tot ens pot passar, en qualsevol moment i lloc, tots estem condemnats a mort. Per m¨¦s assegurances que contractem, la nostra exist¨¨ncia ¨¦s incerta, fr¨¤gil. Obvi, tot. Tanmateix, aquella nota et va tallar l¡¯al¨¦ i et va encomanar el virus de la por, i et vas posar a rumiar sobre qui, i com, se¡¯n faria c¨¤rrec, de les criatures, quin podia ser el seu futur sense vosaltres... Han passat dos anys, d¡¯aix¨°. No heu tornat a fer cap viatge sols. Ella t¡¯ho proposa de tant en tant, tu respons que s¨ª, amb desgana. Ha oblidat ella el document? En tot cas, l¡¯ignora. O ignora que tu l¡¯has llegit. A ella li pass¨¤ una ombra per la ment abans de salpar cap a Sardenya i va escriure aix¨° per lliurar-se¡¯n. L¡¯ombra havia quedat oblidada fins que tu hi topares, i ara ets tu qui la porta a dins. El virus de la por ¨¦s devastador: s¡¯encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat. B¨¦ que ho saben, aix¨°, els repressors; b¨¦ que s¡¯ha usat hist¨°ricament i s¡¯usa, encara, en religi¨®, en pol¨ªtica. La por atrofia, paralitza. Vinga, et dius, qu¨¨ esperes? Engega l¡¯ordinador, busca aquell document, esborra¡¯l. No hi penses m¨¦s. Mai m¨¦s. Agafa el mapamundi que els teus fills tenen al dormitori, busca un lloc on encara no hi has estat i fes-li una oferta concreta a la teua companya. Fes-ho per ella, per tu i pels teus fills, que no es mereixen un pare acovardit. I fes-ho aix¨ª en totes les coses de la vida. En totes. Diu Primo Levi que ¡°Els objectius, en la vida, s¨®n la millor defensa contra la mort¡±. Ho diu Primo Levi, que, d¡¯ombres i de mort, en sabia un fum.