Val¨¨ncia: entre el desert i la pulsi¨® creativa

Si repassem el mapa de la ciutat de Val¨¨ncia pel que fa a l¡¯oferta cultural en les diferents direccions ¡ªteatre, arts pl¨¤stiques, m¨²sica, etc.¡ª, el resultat no pot ser m¨¦s paradoxal o contradictori: mentre en els ¨²ltims anys des de les institucions p¨²bliques l¡¯oferta ¡ªquant a contenidors com a programaci¨®¡ª ha anat minvant progressivament, des de l¡¯altra banda, els espais alternatius, les propostes de l¡¯esfera privada o independent no han deixat de brollar. De vegades han arrelat contra vent i marea; d¡¯altres, malauradament, han desaparegut, com recentment l¡¯espai esc¨¨nic Carme Teatre.

¡°Pel que fa a la programaci¨® d¡¯exposicions temporals, crec que ¨¦s evident, i des de fa anys, una tend¨¨ncia lamentable a la improvisaci¨® com a resultat, segurament, d¡¯una manca de coher¨¨ncia i previsi¨®¡±, assenyala Norberto Piqueras, coordinador d¡¯exposicions del Centre Cultural La Nau. Per a aquest inici de temporada el centre acollir¨¤ una mostra sobre l¡¯exili republic¨¤ a partir de l¡¯odissea de l¡¯Stanbrook, l¡¯¨²ltim vaixell que va partir del port d¡¯Alacant amb exiliats republicans. Per a Piqueras aconseguir ¡°una l¨ªnia de programaci¨® coherent, en temps i forma, ¨¦s un element clau per a definir la identitat d¡¯un centre o instituci¨®¡± i assenyala aquesta abs¨¨ncia com la l¨ªnia mestra que defineix el paisatge p¨²blic actual.¡±Els museus i els espais expositius principals de la nostra ciutat se¡¯ns presenten sense nord, sense rumb ni finalitat clares¡±.

¡°No dir¨¦ que ¨¦s un desert cultural, perqu¨¨ no hem arribat a aquest punt, per¨° s¡¯hi aproxima bastant¡±, diu el coordinador de l¡¯Octubre Centre de Cultura Contempor¨¤nia, Emili Pay¨¤, a prop¨°sit del moment actual¡±. ¡°El panorama cultural valenci¨¤ ¡ªi especialment pel que fa a les propostes p¨²bliques¡ª ¨¦s el d¡¯una capital provincial de tercera categoria. No es pot ni comparar amb el que es fa en ciutats semblants (per nombre d¡¯habitants, per capacitat econ¨°mica) de l¡¯¨¤mbit europeu¡±, assenyala Pay¨¤. ¡°En els espais i en les programacions culturals dependents de les institucions p¨²bliques valencianes ¡ªdiu Piqueras¡ª ¨¦s bastant estrany trobar, en els ¨²ltims anys, propostes que destaquen per un alt grau de creativitat, risc o rigor cient¨ªfic. Per contra, all¨° que ¨¦s habitual ¨¦s trobar propostes amables, de marca blanca, complaents, mantenidores i c¨°mplices d¡¯una visi¨® de la cultura de perfil baix, en qu¨¨ no es q¨¹estiona res, ¨¦s a dir, calma total¡±.

Des de l¡¯espai p¨²blic o l¡¯independent, Toni Pastor, com a productor i gestor cultural, ha deixat la seua empremta en alguns dels projectes que han distingit l¡¯escena valenciana, com ara la creaci¨® del festival Dansa Val¨¨ncia, la posada en marxa del Circuit Teatral o la direcci¨® de la primera etapa de l¡¯espai La Rambleta. ¡°Dins de la professi¨® de les arts esc¨¨niques ja fa massa temps que la resposta a la pregunta sobre el panorama cultura ¨¦s, per desgr¨¤cia, repetitiva i insistent, agreujada per la sensaci¨® del fet que a l¡¯altre costat no hi ha ning¨², tot i que s¨ª que n¡¯hi ha, evidentment; i no ¨¦s que no escolten, ¨¦s que hi ha altres interessos¡±, reflexiona Pastor. I apunta: ¡°El gran error dels grans espais de l¡¯Administraci¨® ¨¦s la prepot¨¨ncia dels gestors actuals, cap de professional en el seu ofici; o pol¨ªtics, com en el Principal i en el Rialto, o empresaris de la construcci¨® (Rambleta), tots amb la prepot¨¨ncia dels ignorants¡±.

¡°La Generalitat ha renunciat ¡ªdiu Toni Pastor¡ª, abandonant el Teatre Talia i tancant altres espais que havia posat en marxa l¡¯anterior Direcci¨® General de Teatres, a donar suport als creadors valencians, a la programaci¨® de risc, a oferir al p¨²blic una programaci¨® alternativa¡±. I n¡¯assenyala com a mostra el Teatre Principal. ¡°Fa anys que ha deixat de formar part del circuit europeu que ens permetia veure a Val¨¨ncia companyies com la de Pina Bausch o La La La Human Steps o Teresa de Kesmeiker o el Circ de la Chaplin o la companyia de Phillip Genty. A canvi, veiem Raphael¡±.

Pel que fa a l¡¯escena independent, Pastor assenyala l¡¯absurditat de l¡¯actual normativa municipal. ¡°Les petites sales privades, gestionades per professionals o per companyies, com ara Teatre Flumen, Sala Inestable, Sala Zirc¨®, Sala Russafa, Teatre Micalet i d¡¯altres, quasi l¡¯¨²nic refugi que queda al teatre valenci¨¤ i/o en valenci¨¤, tenen una circumst¨¤ncia comuna, la que ha provocat el tancament de Carme Teatre: cap no t¨¦ llic¨¨ncia municipal per a estar oberta¡±. Una situaci¨®, a parer seu, kafkiana, que deixa les sales en una situaci¨® d¡¯indefensi¨®. ¡°La bogeria de la normativa municipal sobre aquest tema obligaria, en aquests moments, a instal¡¤lar tots els teatres de la ciutat als pol¨ªgons industrials. Com que oficialment no estan oberts, l¡¯ajuntament, que convoca ajudes anuals a sales de teatre, nom¨¦s en pot donar al Teatre Olympia¡±, diu Pastor.

Des de fa deu anys, com assenyalen en la web, La Casa Calba treballa i dinamitza projectes que es caracteritzen per una aposta creativa i independent. ¡°En aquests moments ¡ªen diu el director art¨ªstic Francesc Burgos¡ª ¨¦s des del vessant, diguem-ne alternatiu, lligat a projectes empresarials petits, arriscats per¨° tamb¨¦ m¨¦s fr¨¤gils, que es couen les creacions m¨¦s interessants, tant pel que fa a la ciutat de Val¨¨ncia com a la resta del pa¨ªs¡±. Un punt de vista que comparteix Inma Exp¨®sito, de Pro 21, una altra de les empreses veteranes en gesti¨® cultural. ¡°Tenint en compte les condicions, la qualitat de les ofertes art¨ªstiques, en general, ¨¦s prou bona; sembla que la necessitat fa florir l¡¯enginy i han aparegut una gran quantitat de propostes en qu¨¨ "menys ¨¦s m¨¦s". I afig a manera de reflexi¨®: ¡°Ara la pregunta ¨¦s fins on es pot allargar aquesta situaci¨®. Si es fomenta l¡¯amateurisme o, per contra, es regenera la professi¨®¡±. ¡±Els creadors i els gestors culturals hem de fer tamb¨¦ autocr¨ªtica ¡ªpuntualitza Francesc Burgos, de La Casa Calba¡ª, pense que a hores d¡¯ara s¡¯est¨¤ en un punt d¡¯exc¨¦s de producci¨® i, d¡¯altra banda, trobe a faltar m¨¦s carreres de fons que carreres d¡¯alta velocitat¡±.

Entre els espais que s¡¯han incorporat en els darrers anys al paisatge de la ciutat hi ha La Rambleta, un centre municipal, per¨° de gesti¨® privada. ?s aquest ADN h¨ªbrid el responsable que, en la programaci¨®, es conjuguen propostes ben diverses, des de les de car¨¤cter m¨¦s innovador fins a la programaci¨® del concurs de teatre faller. Quique Medina, el nou director de comunicaci¨® del centre i productor de festivals com Deleste ¡ªque se celebrar¨¤ els dies 24 i 25 d¡¯octubre¡ª, pensa que ¡°l¡¯oferta cultural a la ciutat ¨¦s rica i variada en quasi tots els ¨¤mbits, sobretot pel que fa a les de car¨¤cter independent. Des de la iniciativa privada, actualment, es fa l¡¯oferta m¨¦s interessant, segurament perqu¨¨ els promotors privats han sigut, de sempre, m¨¦s inquiets i atrevits, sense ells el panorama seria bastant m¨¦s ¨¤rid¡±.

¡°La pulsi¨® creativa a Val¨¨ncia ¨¦s enorme, diversa, per¨° en ocasions ben comptades la trobem en l¡¯esfera p¨²blica; s¨ª que est¨¤ present, per¨°, en col¡¤lectius, plataformes, nous espais, tallers, festivals, etc., que sorgeixen constantment¡±, assenyala Norberto Piqueras des del centre La Nau. ¡°D¡¯altra banda, per¨°, les dures dificultats en limiten les possibilitats i ¨¦s un miracle que continuen¡±. I assenyala la necessitat d¡¯un comprom¨ªs per l¡¯Administraci¨®. ¡°La responsabilitat de les institucions p¨²bliques hauria de passar per con¨¦ixer aquests sectors culturals, obrir-s¡¯hi i articular programes de manera conjunta¡±.

¡°Des de la iniciativa p¨²blica, hi ha Sorolla per a dinar, per a berenar i per a sopar, i poca cosa m¨¦s, si no parlem de les falles¡±, diu Emili Pay¨¤ de l¡¯Octubre. ¡°Llevat del cas de les universitats, amb La Nau al capdavant, i d¡¯alguna merit¨°ria excepci¨® m¨¦s, com la malmesa Filmoteca Valenciana o l¡¯Espai d¡¯Art Contemporani de Castell¨®, que amb quatre duros fa una tasca lloable, ¨¦s la societat civil i els petits empresaris de la cultura els que mouen la ciutat i el pa¨ªs, tan b¨¦ com poden i lamentablement sense no gaire coordinaci¨® entre ells¡±, assenyala Pay¨¤. ¡°En la majoria dels casos, no solament sense cap ajuda institucional, sin¨® tamb¨¦, moltes vegades, amb el poder en contra¡±. I subratlla: ¡°All¨° que ¨¦s especialment lamentable de molts d¡¯aquests esfor?os, a banda de la manca de suport econ¨°mic institucional, ¨¦s que no hi haja tampoc una pol¨ªtica comuna dissenyada des de les institucions, una pol¨ªtica que permetria unir esfor?os, planificar objectius coherents i assumibles, i fer visibles propostes interessant¨ªssimes que moltes vegades acaben en no res¡±.

L¡¯explosi¨® de la crisi, a m¨¦s de fer minvar l¡¯oferta cultural, ha provocat altres efectes col¡¤laterals en la programaci¨® cultural. ¡±La crisi econ¨°mica ¡ªassenyala Toni Pastor¡ª tamb¨¦ provoca l¡¯autocensura dels creadors en, almenys, un parell de temes: creen espectacles amb pocs int¨¨rprets i amb poques necessitats t¨¨cniques, amb la qual cosa incideixen tamb¨¦ en la poca faena que es crea. Per¨° hi ha un altre aspecte que tamb¨¦ em preocupa molt: la poca demanda est¨¤ molt mediatitzada, ¨¦s poc exigent quant a qualitat (si n¡¯ha fet de mal, el club de la com¨¨dia i els conta-acudits!). Per tant, els creadors es decanten per l¡¯obra f¨¤cil, comercial en el sentit m¨¦s dur, amb les excepcions pertinents¡±.

¡°La crisi ha afectat, i molt, per¨° crec que ha afectat m¨¦s la pol¨ªtica cultural de les institucions valencianes¡±, diu Emili Pay¨¤. ¡°No ens enganyem, per a la cultura calen diners p¨²blics, com per a la sanitat i l¡¯educaci¨®. Les retallades brutals fetes pels governs populars (abans de la famosa crisi, tamb¨¦) en temes com la m¨²sica, el cinema, l¡¯art, els museus, etc., han deixat un panorama molt negre. I els pocs recursos s¡¯han destinat, a m¨¦s, a projectes d¡¯amics i coneguts¡±. I conclou: ¡°La societat civil s¡¯ha posat les piles, i l¡¯intercanvi i la col¡¤laboraci¨®, moltes vegades desinteressada, ¨¦s a dir, sense cobrar, s¡¯han generalitzat per a poder fer projectes molt destacables. Aix¨° est¨¤ molt b¨¦ per a un moment donat, per¨° ¨¦s una perversi¨®¡±.