Recuperem Val¨¨ncia!

Hi ha qui, despr¨¦s de somiar-la, ha plorat molt amargament Val¨¨ncia. Com una oportunitat per sempre perduda: la ciutat que podia haver sigut i que mai no ser¨¤. El castell en l¡¯aire esva?t. Les ¨²ltimes d¨¨cades han vist desfilar un ex¨¨rcit d¡¯ascetes de la capital, els qui es lamenten sense pausa de les seues defici¨¨ncies, del lideratge que no vol assumir com a primera ciutat del pa¨ªs i del seu menyspreu ancestral per una cultura que no ¨¦s qualsevol, perqu¨¨ ¨¦s la del seu poble. Cr¨ªtiques i planys vessats, tant se val si a peu de carrer o des d¡¯alt¨ªssimes torres d¡¯ivori. Escepticisme met¨°dic esdevingut pessimisme cendr¨®s. Val¨¨ncia, deien, estava perduda per a la cultura i per al valencianisme.

O no. ?ltimament hi ha qui, sense llan?ar coets impossibles d¡¯euf¨°ria, ha dit prou als apocalipsis. Almenys aix¨°. ?s el cas de Vicent Baydal (Val¨¨ncia, 1979), Josep Vicent Miralles (X¨¤bia, 1979) i Toni Sabater (Val¨¨ncia, 1969), els caps visibles de la nova editorial Llibres de la Drassana, un projecte nascut entre els carrers d¡¯una ciutat a qu¨¨ no renuncien, amb quatre coordenades i una voluntat: s¨®n joves, valencianistes, lletraferits i urbans, i volen dinamitar antics complexos: ¡°recuperem Val¨¨ncia!¡±. Van presentar-se en societat el juliol passat, en una llibreria heroica del carrer del Gravador Esteve ¨Cde la capital, ¨¦s clar¨C, per¨° la hist¨°ria venia de m¨¦s lluny.

Fa dos anys torn¨¤ la revista Lletraferit despr¨¦s d¡¯un temps de silenci. Era una segona ¨¨poca que anunciava dies nous. Fou all¨¤, entre les seues p¨¤gines, que es trobaren periodistes i escriptors, amics o desconeguts, amb coses a dir i sense plataformes on estampar-les. Es coneixien d¡¯una mica abans, per¨°. ¡°Fou a trav¨¦s del m¨®n dels blogs¡±, diu Baydal, aclucant els ulls, per a visualitzar-ho n¨ªtidament, ¡°tots en ten¨ªem un¡±. Sabater assenteix. Eren ells mateixos, Felip Bens, Vicent Molins, Vicent Chilet o Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Nieves, entre d¡¯altres. De la revista, que aquesta tardor arribar¨¤ al n¨²mero 5, va n¨¤ixer l¡¯impuls de crear l¡¯editorial.

El seu primer, i per ara ¨²ltim, t¨ªtol, Fer Harca, ¨¦s un volum col¡¤lectiu sobre hist¨°ria medieval. Les novetats, per¨°, s¨®n imminents ¨Cabans de l¡¯estiu calculen que publicaran vora deu llibres m¨¦s¨C i es dividiran en diverses col¡¤leccions: narrativa en valenci¨¤, en castell¨¤, futbol, cl¨¤ssics, hist¨°ria, valencianisme o cuina. La consigna ¨¦s clara, i tamb¨¦ privilegiada: ¡°editem all¨° que ens agradaria llegir¡±. Hi haur¨¤ novel¡¤les, assaigs, revisions de cl¨¤ssics, textos fundacionals del valencianisme, i un etc, per cert, en qu¨¨ cabr¨¤ fins i tot alguna sorpresa medi¨¤tica. I literatura urbana, ¨¦s clar, local per¨° universal, vinga de Boston, Copenhaguen¡­ o Val¨¨ncia. El temps dir¨¤ si l¡¯aposta ¨¦s guanyadora.

"No entrem, per exemple, en antigues querelles de llengua; en sabem la unitat i potenciem un model en el qual ens reconeixem"

¡°?s el moment d¡¯arriscar una miqueta¡±, Baydal somriu. Ho han fet, al capdavall, i ¨¦s que potser no s¨®n els millors temps per a la ind¨²stria cultural, per¨° les necessitats, diuen, continuen sent les de sempre: ¡°fer pa¨ªs i recuperar la llengua¡±. I no des de qualsevol lloc. S¡¯ha de fer des de la Val¨¨ncia ciutat. ¡°Reivindiquem totalment la capitalitat¡±, diu Sabater, ¡°si no n¡¯hi ha, siga editorial, cultural o de qualsevol tipus, no arrossegues el pa¨ªs¡±. Parla sense piruetes ni silencis, com la gent que creu el que diu: ¡°Volem que canvie la imatge de Val¨¨ncia que es t¨¦ a les comarques, tan estranya a ells¡±.

Recuperar Val¨¨ncia, doncs, i fer-ho sense hipoteques ideol¨°giques. ¡°Ens presentem d¡¯una manera totalment desacomplexada. No entrem, per exemple, en antigues querelles de llengua; en sabem la unitat i potenciem un model en el qual ens reconeixem. L¡¯autoestima per la variant pr¨°pia ¨¦s la mateixa autoestima de qu¨¨ estem necessitats, els valencians¡±. Aix¨ª, volen ¡°mirar de tu a tu Catalunya, i tamb¨¦ Madrid¡± ¨C¡°sobretot Madrid¡±, riuen. ?s, al capdavall, el moll de l¡¯¨®s d¡¯una proposta ¡°impossible fa trenta anys¡±, com diu Baydal al cap d¡¯uns segons. I ¨¦s que ¡°la societat valenciana ha evolucionat molt, no tan sols nacionalment, sin¨® tamb¨¦ culturalment¡±. Mites caiguts. Fidelitats esva?des. Iconocl¨¤sties fossilitzades. Noves rever¨¨ncies.

El Pa¨ªs Valenci¨¤, certament, ha canviat. ¡°Ara hi ha un sector de gent que reclama aquest tipus de productes, en valenci¨¤, i els ho volem donar¡±, rebla Sabater, ¡°sense oblidar les majories urbanes castellanitzades. Volem que se senten prop del nostre projecte, i que vegen normal la producci¨® cultural en valenci¨¤¡±. Baydal, mentrestant, pensa unes paraules que acaba trobant: ¡°?s que a Val¨¨ncia ciutat, des dels anys trenta, la gent valencianista, que ha fet cultura en valenci¨¤, ha viscut molt amagada, de manera subsidi¨¤ria. En el moment que li hem oferit una eixida, han respost. Volem que el m¨®n cultural en valenci¨¤ tinga una pres¨¨ncia que pensem que encara falta¡±.

Com es pot fer? El seu projecte ¨¦s humil, al capdavall, amb restriccions evidents, ali¨¦ a grans estructures i corporacions. Tenen, per¨°, les seues eines, i no les amaguen. Saben que el negoci ha canviat, que el llibre ha d¡¯apropar-se al lector, siga mitjan?ant presentacions, actes culturals, etc. Aix¨ª ho fan, com el dia de la presentaci¨®, fa uns mesos, del darrer n¨²mero de Lletraferit, en el bar Murta de Benimaclet, entre m¨²sica, canyes i bon humor. Tamb¨¦ hi ha les xarxes, ¨¦s clar. En s¨®n conscients. La revista acumula m¨¦s de 2.400 seguidors a Facebook; l¡¯editorial, m¨¦s de 1.300. Qui sap si amb tot aix¨° n¡¯hi haur¨¤ prou. ¡°Estem al principi, tenim molta mod¨¨stia, molta prud¨¨ncia, per¨° molt¨ªssima ambici¨®¡±, diu Sabater, que sap perfectament que les aig¨¹es, a hores d¡¯ara, potser no siguen les m¨¦s navegables. La ren¨²ncia, per¨°, ¨¦s blasf¨¨mia: ¡°en una societat m¨¦s que cremada i devastada, es tracta de refer-se i de tirar avant¡±. Tant se val, en aquest cas, si per terra o per mar. Ells, de segur, preferirien la met¨¤fora n¨¤utica: potser no bufe bon vent, per ara, per¨° tenen barca nova.