Una tranquil¡¤la marea humana

Per a la majoria dels catalans, la not¨ªcia d¡¯aquest estiu va ser sens dubte la inesperada declaraci¨® de Jordi Pujol sobre l¡¯her¨¨ncia de son pare que havia ocultat a hisenda durant anys. La not¨ªcia va commocionar la gent d¡¯aquest pa¨ªs, perqu¨¨ si b¨¦ feia temps que es dubtava de l¡¯honradesa d¡¯almenys dos fills de (l¡¯ex) honorable, el prestigi de qui havia sigut president de la Generalitat durant m¨¦s de 20 anys havia quedat intacte, i la confian?a depositada en aquest senyor, que no s¡¯ha estat de donar lli?ons de moralitat a tort i a dret al llarg del temps, era molt gran. Tot aix¨° se n¡¯ha anat a l¡¯aigua en pocs dies, i el personal ha passat de pressa de la perplexitat a la m¨¦s profunda decepci¨®. El que ja no ha sorpr¨¦s tant ¨¦s descobrir que els aparells de l¡¯Estat feia anys que coneixien els tripijocs monetaris dels seus fills. Molt suposen que, si el ministeri del ram callava, era amb la intenci¨® d¡¯usar aquesta informaci¨® com a arma pol¨ªtica, quan m¨¦s mal poguera fer al nacionalisme catal¨¤. Si aix¨° f¨®ra cert, Pujol pare se¡¯ls hauria avan?at per la m¨ªnima, o simplement ha parlat quan ja no podia callar m¨¦s.

La pregunta que es feia tothom era com afectarien aquestes revelacions al proc¨¦s independentista catal¨¤, i la manifestaci¨® prevista per a l¡¯11 de setembre es convert¨ª de sobte en un examen. Aix¨° carregava de significaci¨® afegida un acte que, per ell mateix, ja n¡¯anava prou carregat, perqu¨¨ enguany se celebra el tricentenari de la data fat¨ªdica de 1714, a m¨¦s de ser l¡¯¨²ltim 11 de setembre previ a la consulta que, si l¡¯autoritat no ho impedeix ¨Ci pareix que s¨ª que ho impedir¨¤-, hauria de tindre lloc el pr¨°xim 9 de novembre. Des d¡¯aquest punt de vista, cal dir que l¡¯independentisme ha superat la prova amb nota, perqu¨¨ ha congregat molt¨ªssima gent, encara m¨¦s que l¡¯any passat, i ho ha fet amb aquell ambient tranquil, festiu i joganer (o esperan?at, com el defin¨ª amb encert Artur Mas) que ja va cam¨ª de convertir-se en una tradici¨® o una rutina.

Cal recon¨¦ixer que el membre de l¡¯Assemblea Nacional de Catalunya que, l¡¯any passat, va tindre la idea de fer una cadena humana que recorreguera tot Catalunya ¨¦s un publicitari de talent gens com¨², perqu¨¨ la imatge t¨¦ una for?a simb¨°lica indubtable. Al costat d¡¯aix¨°, des del punt de vista organitzatiu, convocar una manifestaci¨® a Barcelona ¨¦s com bufar i fer ampolles, per¨° t¨¦ al seu favor la for?a de convicci¨® que sempre comporta una gran aglomeraci¨® humana en un espai relativament redu?t. Per a la premsa i la televisi¨® de tot arreu, per als turistes i per als mers ciutadans curiosos, la magnitud de la gentada saltava a la vista i no calia afegir o sospesar res m¨¦s. Amb tot, com que els organitzadors tenen ¨¤nima d¡¯artistes i els agrada complicar-se la vida, van decidir que la manifestaci¨® havia de formar un V al llarg de la Diagonal i la Gran Via, i que els participants havien de dur camisetes grogues i roges i s¡¯havien de distribuir per seccions de tal manera que formaren una senyera immensa al llarg dels 12 quil¨°metres del recorregut. Aix¨ª, els qui van arribar en els 2.000 autocars i m¨¦s de 100.000 cotxes particulars que entraren a Barcelona aquell dia sabien on havien d¡¯anar, com tamb¨¦ els m¨¦s de 520.000 inscrits a l¡¯acte. Els simpatitzants no inscrits, que, com sempre, eren la majoria, s¡¯hi van afegir all¨¤ on els va semblar millor. El resultat feia aut¨¨ntica visi¨®. Gent de tota mena de classes, colors i edats, amb moltes fam¨ªlies senceres, d¡¯ancians emocionats a xiquets de bolquerets, rojos o grocs, cantant, jugant o intentant sobreviure davall d¡¯un sol de just¨ªcia fins que a les 17.14 (precisament) es va donar l¡¯acte per acabat. Hi hagu¨¦ moltes consignes espont¨¤nies, per¨° ben pocs discursos. El significat d¡¯aquest acte estava en l¡¯acte mateix.

"El significat d¡¯aquest acte estava en l¡¯acte mateix"

Tot aix¨° ¨¦s important i interessant alhora. Quan un observa l¡¯actitud d¡¯aquesta pac¨ªfica, riallera i incre?blement disciplinada massa humana que pot paralitzar i modificar temporalment el cromatisme mateix d¡¯una ciutat com qui no res, no pot evitar de pensar algunes coses, com per exemple que el nacionalisme espanyol ¨¦s poder¨®s i tossut, per¨° no necessita articular-se massa perqu¨¨, amb un vell estat propi, es pot permetre el luxe d¡¯ignorar la seua for?a, de descon¨¦ixer-se a ell mateix. El nacionalisme catal¨¤ ¨Cque ¨¦s b¨¤sicament defensiu- ¨¦s igualment tossut, per¨° est¨¤ molt m¨¦s articulat. T¨¦ una pan¨°plia molt variada d¡¯organismes i s¨ªmbols que el sustenten. Per exemple els himnes i les can?ons que l¡¯identifiquen: dels Segadors i el ¡°Cant de la Senyera¡± als ¨²ltims ¨¨xits del rock catal¨¤, passant per l¡¯¡±Estaca¡± i tot el repertori de Raimon. ?s un ric patrimoni com¨². Tamb¨¦ ¨¦s dif¨ªcil d¡¯atacar perqu¨¨ ¨Ccom sol passar amb els nacionalismes defensius- no t¨¦ mala consci¨¨ncia ni gaires cad¨¤vers a l¡¯armari. En aquest cas, la f¨¤cil equaci¨® nacionalisme = totalitarisme no ¨¦s gens convincent. Si es pressionen els ressorts adequats, un nacionalisme aix¨ª pot convertir-se en multitudinari ben de pressa. S¡¯est¨¦n amb la mateixa facilitat que un sentit com¨², per¨° no es deixa enquadrar ni a penes manejar pol¨ªticament, com han hagut de constatar en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® els partits que proven d¡¯abanderar-lo.

Perqu¨¨ no ha ent¨¦s aix¨°, que s¡¯enfronta a un moviment social m¨¦s que estrictament pol¨ªtic, el govern espanyol i els seus coribants medi¨¤tics han quedat de nou sorpresos per la magnitud de la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre. Donaven per descomptat que destruint el mite de Pujol i atacant Converg¨¨ncia l¡¯estroncarien. Per¨° els participants no eren titelles de cap partit (en tot cas al contrari) i no han respost com havia previst qui no els ent¨¦n. Llavors han intentat disminuir la magnitud de la manifestaci¨® amb unes xifres a la baixa que feien riure (segons la delegaci¨® del govern, s¡¯hauria manifestat menys gent que la que hi havia inscrita) al mateix temps que llan?aven tota classe de vituperis contra una concentraci¨® del tot pac¨ªfica. Negar els fets molestos ¨¦s t¨¤ctica de vestru?os i insultar la gent tampoc servir¨¤ de res. Per a actuar sobre la realitat, primer cal aprendre a veure-la tal com ¨¦s, tant si agrada com si no, per¨° el govern de l¡¯Estat porta anys refusant-se a fer aquest modest exercici, i el 11 de setembre cada volta hi ha m¨¦s gent. Si tot va com s¡¯espera, el 9 de novembre probablement no hi haur¨¤ consulta, Converg¨¨ncia i Uni¨® tindr¨¤ un futur dif¨ªcil i la quantitat d¡¯independentistes a Catalunya no far¨¤ m¨¦s que cr¨¦ixer. ?s una curiosa manera, ralentida i obstinada, d¡¯entonar l¡¯¡±Ad¨¦u Espanya¡±. Una can?¨® que, no fa tants anys, no pretenia cantar quasi ning¨².