La literatura i els d¨¦us

La literatura, la nostra, ¨¦s aix¨° que comen?a amb Homer, amb els convits o assemblees dels d¨¦us de l¡¯Olimp que comenten els viatges d¡¯Ulisses o disputen sobre la c¨°lera d¡¯Aquil¡¤les: Zeus i companyia ¡ªo el dest¨ª, que ¨¦s div¨ª, tant se val¡ª planant sobre la vida dels herois de trag¨¨dia, i aix¨ª podr¨ªem continuar. Sense oblidar que l¡¯altra gran literatura ¨¨pica i sagrada, que ¨¦s la s¨¤nscrita, tamb¨¦ comen?a amb els quatre llibres del Veda, llibres que no tenen autor div¨ª ni hum¨¤, sin¨® que s¨®n ells mateixos eterns i divins, i per tant immutables i exactes. Per no parlar de l¡¯heroi Gilgamesh de Sum¨¨ria, el del llibre potser m¨¦s antic de tots, escrit sobre fang cuit, amb aquell primer cant que comen?a: ¡°Al qui tot ho ha vist, jo el far¨¦ conegut a la terra: parlar¨¦ d¡¯aquell que ho va experimentar tot¡±. I aix¨ª, en efecte, podr¨ªem continuar parlant, dels antics i dels moderns, dels grecs i de tots els altres, de la creaci¨® del m¨®n, narrada en l¡¯altre llibre fundacional de la nostra cultura, la B¨ªblia hebrea, i de Mahoma, que va rebre l¡¯Alcor¨¤ ja escrit de mans d¡¯Al¡¤l¨¤ i va fundar aix¨ª una altra gran llengua liter¨¤ria, l¡¯¨¤rab tamb¨¦ div¨ª, immutable i perfecte. En fi, no pensen vost¨¦s que ¨¦s poca cosa, tot aix¨°, no creguen que s¨®n obres r¨¤ncies, antigues i passades: s¨®n simplement la fundaci¨® de tot, de l¡¯escriptura liter¨¤ria i tamb¨¦ d¡¯aquelles idees, imatges i temes sense els quals res del que ha vingut despr¨¦s hauria estat possible. Explicava Roberto Calasso, a prop¨°sit del seu llibre La literatura i els d¨¦us, que tot all¨° que ha vingut ¡ªi ha passat¡ª despr¨¦s d¡¯aquests or¨ªgens no altera el fet fonamental que ¨¦s aquesta relaci¨® amb la dimensi¨® divina, amb all¨° que pertany a l¡¯esfera dels d¨¦us. I els llatins sabien tamb¨¦ que sense el record dels d¨¦us, o el referent dels mites, poca cosa es podia entendre de la vida. Som nosaltres, els cristians i postcristians, els qui ens volem desentendre dels d¨¦us, i no podem. Amb un sol D¨¦u, amb maj¨²scula, pensem que ja ho tenim tot explicat i tot fet, i quan aquest D¨¦u, tan absolut i tan abstracte, es mor de mort natural o cultural, pensem que ja no ens cal cap dimensi¨® per damunt de la humana. Qui sap si no ¨¦s un dels errors m¨¦s greus del nostre temps. I mentrestant, cada tardor arriba la rentr¨¦e, amb m¨¦s milers de nous llibres in¨²tils.