Literatura i ¡®running¡¯: l¡¯amor possible

Un dia de lucidesa i altruisme, l¡¯escriptor itali¨¤ Alessandro Baricco va dir que "ascoltare Proust ¨¨ come vedere Messi giocare a pallone". Sense saber-ho, o potser s¨ª, feia el que molts altres literats havien evitat amb menyspreu altiu des que l¡¯¨¦sser hum¨¤ baix¨¤ de l¡¯arbre des d¡¯on es mirava molt filos¨°ficament la vida, ¨¦s a dir, fer ajuntar les mans de la literatura i de l¡¯esport. Trencava, amb nou paraules suaus, aquell recel ancestral, una versi¨® nova i millorada de l¡¯eterna desconfian?a entre el cos i l¡¯¨¤nima can¨°nics. Per¨° Baricco no estava ¨Cni est¨¤¨C a soles. Les dist¨¤ncies entre esport i lletres s¡¯escurcen cada vegada m¨¦s. Els partidaris d¡¯entendre-s¡¯hi augmenten, amb noms insignes: Galeano, Murakami, Fontanarrosa... El cabal de paraules escrites sobre esport, doncs, tamb¨¦.

L¡¯¨²ltim llibre de l¡¯itali¨¤ Giuseppe Catozzella ho demostra, si fa no fa, amb una claredat total, cristal¡¤lina. Fa uns quants dies n¡¯arribava la traducci¨® en catal¨¤: en diuen C¨®rrer sense por (Sembra Llibres, 2014) i novel¡¤la la hist¨°ria real de l¡¯atleta somali Samia Yusuf Omar, una xica ¡°de disset anys seca com un clau que ve d¡¯un pa¨ªs en guerra, sense estadi ni entrenador, que lluita amb totes les seves forces i arriba ¨²ltima¡±. Fou a Pequ¨ªn, als Jocs Ol¨ªmpics del 2008. I Catozzella no ho oblid¨¤. Era una hist¨°ria, fins ac¨ª, ¡°perfecta per a esperits occidentals¡±, per¨° que amagava una realitat m¨¦s descarnada, amb morts i odis, i m¨¤fies i mercats de persones, i Europa com a tenebrosa espectadora de luxe. Finalment, ¨¦s clar, la va escriure, amb la veu suau, senzilla, que parla certes nits a la vora del foc. Potser ¨¦s aix¨° el que li ha fet ploure les edicions i les reedicions. Potser, simplement, ¨¦s perqu¨¨ ha escollit una hist¨°ria massa dura per no ser contada.

En tot cas, d¨¦iem, Catozzella ¨¦s l¡¯¨²ltim, per¨° no l¡¯¨²nic, a posar paraules a l¡¯esport i, concretament, a la cursa. Qui sap si el m¨¦s fam¨®s de tots ¨¦s el novel¡¤lista japon¨¨s Haruki Murakami, que, amb De qu¨¨ parlo quan parlo de c¨®rrer (Emp¨²ries, 2010), declarava amb total honestedat el seu amor per l¡¯atletisme. L¡¯obra, molt celebrada, vaga entre la biografia i el llibre d¡¯autoajuda de l¡¯¨²ltima secci¨® d¡¯ofertes. No enganya, per¨°, ning¨²: ¡°em vaig adonar que escriure honestament sobre c¨®rrer era escriure honestament sobre mi¡±. La premissa, doncs, ¨¦s clara: Murakami, amant p¨²blic de les maratons, es pensa, es recorda, es confessa, fa de la cursa una met¨¤fora. Molt conscientment, per cert. Ell ¨¦s una de les persones que un dia s¡¯al?a i escriu una novel¡¤la, com un dia s¡¯al?a i corre una marat¨®: met¨°dicament, sense pausa, en solitari. Ha reconegut en l¡¯escriptura i en la cursa dues eines germanes d¡¯acceptaci¨® del pas del temps. I una cura parcial de la solitud. No ¨¦s que ho amague, ¨¦s que ho reivindica, mentre camina, distret per¨° conven?ut, ¡°cap a un altre anticl¨ªmax, cap a una maduresa taciturna i barroca ¨Co, en una expressi¨® m¨¦s modesta, cap a un punt mort de l¡¯evoluci¨®¡±. Un oc¨¤s assumit.

I ¨¦s que Murakami, al capdavall, no ¨¦s sin¨® el corredor aficionat sota el guiatge de l¡¯escriptor professional, precisament el model oposat al d¡¯un dels altres personatges que ha ajuntat l¡¯art de c¨®rrer i el d¡¯escriure, el corredor catal¨¤ ¨Crecordista amb reiteraci¨®¨C Kilian Jornet. Inevitablement menys pretensi¨®s, el llibre de Jornet, C¨®rrer o morir (Ara Llibres, 2011), recull les seues epopeies des del Kilimanjaro fins al Mont Blanc, entre dosis d'autobiografia ¨ªntima, amors impossibles, paulocoelhisme i evangelis ap¨°crifs del corredor.

¡°L'esport ¨¦s egoista¡±, diu, i ¨¦s que t¨¦ molt clar que la meta ¨¦s la vict¨°ria. Kilian Jornet t¨¦ la competici¨® a la sang, com una obsessi¨® p¨²blica o una droga reconeguda. Aquest n¨°mada de l'esport tampoc no enganya ning¨², sap que conta la seua vida esportiva, i que aquesta es mesura principalment amb triomfs, per¨° no tan sols. Hi ha les persones: ¡°les paraules que han pronunciat o les emocions que hem viscut junts quedaran molt m¨¦s gravades a la meva mem¨°ria que no pas les vict¨°ries o els cron¨°metres¡±. Potser. En tot cas, sap i proclama que si viu ¨¦s per a ser feli?. I si corre ¨¦s per a viure, no per a morir: ¡°jo no s¨®c Fil¨ªpides¡±. Certament, fins ara, ha esquivat la caiguda.

Sovint es pregunta per qui corre. I tamb¨¦ per qu¨¨ corre. Les preguntes m¨¦s solemnes solen tindre respostes senzilles. Potser nom¨¦s corre per ell i perqu¨¨ li agrada, perqu¨¨ no pot fer cap altra cosa. Corre a la recerca de la felicitat. Tan senzill com aix¨°, perqu¨¨ per damunt de tot, s¨ª, som persones, com proclama amb contund¨¨ncia. I les persones, siguem com siguem, necessitem raons per a continuar, motius per a cada nova passa. C¨®rrer n'¨¦s un. La meta com el futur, com la il¡¤lusi¨® en l'horitz¨®. I no, abans que parlen els esc¨¨ptics de manual, no hi ha res d'heroic en tot aix¨°, ni tampoc res de filantr¨°pic ni de transcendental, cap missi¨® suprema que cal acomplir pel desig inapel¡¤lable dels d¨¦us. Ell ho sap. Potser tot ¨¦s m¨¦s f¨¤cil, i c¨®rrer, simplement, ¨¦s el mitj¨¤ i no el fi. C¨®rrer no ¨¦s morir. C¨®rrer ¨¦s viure. I cadasc¨² ho fa a la seua manera.

Fins i tot, ho veiem, hi ha qui ho escriu. I qui ho escriu molt b¨¦. Si hi ha una obra que ha elevat la cursa a literatura ha sigut C¨®rrer, de Jean Echenoz, que arribava el 2008 en el seu franc¨¦s original. Enguany ja tenim la traducci¨® en valenci¨¤ (Raig Verd Editorial). Bona not¨ªcia. Les p¨¤gines d¡¯Echenoz s¨®n un cl¨¤ssic de la ¨Cabsoleu-me el sintagma¨C ¡°literatura esportiva¡±. De cap¨ªtols curts, i un estil dur, eixut, potent i period¨ªstic, C¨®rrer s¡¯acosta a la hist¨°ria d¡¯un home que amb d¨¨sset anys odiava l¡¯esport, que un dia comen?¨¤ a c¨®rrer perqu¨¨ s¨ª d¡¯una manera impossible, amb un estil torturat per¨° inapel¡¤lable, i que despr¨¦s ho guany¨¤ tot. Era Emil Z¨¢topek, una llegenda que bat¨¦ tots els r¨¨cords i que s¡¯invent¨¤ l¡¯esprint final com qui pregunta l¡¯hora en l¡¯autob¨²s.

Echenoz ho conta tot, en un present sense concessions a la pirueta que narra un passat on tampoc no n¡¯hi va haver, de floritures, com en aquell campionat a la Dresde esventrada de la postguerra, una muntanya de runes i de mort on els 5.000 metres els va guanyar l¡¯¨²nic representant txec, un home estrany, que m¨¦s que c¨®rrer convulsionava, per¨° que va fer al?ar totes les tribunes entre crits i sorpreses. Era l¡¯home que deia, molt tranquil, que l¡¯estil era una ¡°bestiesa¡±, mentre n¡¯inventava un de nou.

C¨®rrer ¨¦s la hist¨°ria, tamb¨¦, de l¡¯heroi que molts necessitaven, el r¨¨gim txecoslovac en primer lloc, per a instrumentalitzar l¡¯esport i convertir-lo, com s¡¯ha fet sempre, en una eina de propaganda, mentre queien vict¨°ries i r¨¨cords, i el temps passava i m¨¦s vict¨°ries i m¨¦s r¨¨cords, i continuava passant i per fi arribaven algunes derrotes i la llum comen?ava a dubtar i el final a albirar-se, perqu¨¨ sempre hi ha un final, no ens posem solemnes. I despr¨¦s de tot aix¨°, la retirada, algun rev¨¦s pol¨ªtic i la llegenda intacta. Una hist¨°ria, la seua, que Z¨¢topek no sabia que un dia seria literatura, com d¡¯altres que han fet del verb c¨®rrer la seua vida. La de Samia Yusuf Omar, la de Murakami, la de Jornet. Tantes altres. L¡¯esport, la cursa, per fi, s¡¯escriu sense por. L¡¯amor, al capdavall, havia sigut sempre possible.