Arquitectura de tocar de peus a terra

Amb el t¨ªtol ¡°Arquitectura recent. Val¨¨ncia 2011-12-13¡± el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Val¨¨ncia presenta una exposici¨® que recull els projectes duts a terme a la demarcaci¨® provincial en els ¨²ltims tres anys. La mostra, un total de 72 projectes seleccionats, ofereix una tipologia ¨¤mplia i diversa: habitatges, treballs de rehabilitaci¨®, equipaments, intervencions en espais singulars, etc., que han estat escollits pel jurat. ¡°L¡¯exposici¨®, malgrat algunes abs¨¨ncies, reuneix tota mena d¡¯enc¨¤rrecs, d¡¯equips majorit¨¤riament valencians, en una ¨¨poca de grans dificultats econ¨°miques i amb un fort comprom¨ªs amb la sostenibilitat¡±, assenyala Pablo Pe?¨ªn, delegat de Cultura del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Val¨¨ncia, com a trets distintius de la convocat¨°ria.

Per a l¡¯arquitecte Manuel Portaceli, a l¡¯hora d¡¯assenyalar una caracter¨ªstica comuna en una bona part dels projectes fets en aquests darrers anys i que ara es poden veure a la sala d¡¯exposicions del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, ¡°¨¦s el fet d¡¯haver aconseguit fugir d¡¯all¨° gratu?t per a ajustar-se a una recerca de solucions adequades envers els diferents problemes plantejats¡±. ¡°Estem ¡ªcontinua Portaceli¡ª davant d¡¯arquitectures de for?¨®s car¨¤cter individual que donen resposta a situacions concretes¡±. Per a Portaceli les respostes han de ser ¡°for?osament individuals¡± en el moment actual de desenvolupament de l¡¯arquitectura, ¡°perqu¨¨ davant de l¡¯abs¨¨ncia de categories acceptades i de criteris fixos amb els quals poder aproximar-se al fet arquitect¨°nic, la resposta projectiva ¨¦s ineludible i dram¨¤ticament individual¡±.

En uns moments dif¨ªcils i amb uns recursos econ¨°mics que es miren amb lupa, les virtuts o valors de l¡¯arquitectura han hagut d¡¯adaptar-se als nous escenaris, tornar a pensar una arquitectura que s¨¤pia donar una resposta ajustada a les necessitats reals de la societat. Termes com economia de mitjans, creativitat, funcionalitat, inventiva, aprofitament, utilitat, necessitats reals, han passat a un primer pla. L¡¯estudi d¡¯arquitectura Gradol¨ª & Sanz ¨¦s un dels equips presents en la convocat¨°ria amb el seu projecte de rehabilitaci¨® d¡¯un dels alts forns del port de Sagunt. ¡°Si ampliem la mirada, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯arribada de la crisi, hem de convenir que en aquest temps s¡¯ha fet molta construcci¨®, per¨° no tanta arquitectura i, per descomptat, molt poca ciutat¡±, apunta Carmel Gradol¨ª. I fa una reflexi¨® cr¨ªtica sobre l¡¯exercici arquitect¨°nic dut a terme. ¡°Cal veure que una gran part de la professi¨® s¡¯ha lliurat amb alegria, b¨¦ des dels seus despatxos, b¨¦ des de l¡¯Administraci¨®, a la destrucci¨® especulativa del nostre entorn natural i urb¨¤. Aix¨° mereix una reflexi¨® que em sembla que no fan tots en la professi¨®: encara trobem molta gent que diu que ¡°aguanta¡± i ¡°espera que la cosa remunte¡±.

¡°La nostra faena s¡¯identifica sovint amb alguns arquitectes que no han actuat de manera responsable pel que fa a l¡¯equilibri econ¨°mic, el paisatge i l¡¯escala urbana¡±, diu Pablo Pe?¨ªn a prop¨°sit d¡¯aquestes pr¨¤ctiques m¨¦s especulatives i imprudents. ¡°El que observem ara ¡ªcomenta Gradol¨ª¡ª ¨¦s la desaparici¨®, pr¨¤cticament, de les actuacions ¡®emblem¨¤tiques¡¯, encara que, de tant en tant, sentim la veu d¡¯algun pol¨ªtic que en parla; per contra, sorgeixen intervencions, si vols petites, promogudes pels mateixos col¡¤lectius ve?nals, que tenen en compte les necessitats reals de la gent¡±. ¡°Han fet seu el concepte de participaci¨® ciutadana d¡¯una manera m¨¦s seriosa que el r¨ªgid i antidemocr¨¤tic sistema de les al¡¤legacions previst per la legislaci¨® urban¨ªstica¡±, diu Gradol¨ª.

En aquest mapa mutant i de reconversions, d¡¯una disciplina en proc¨¦s de canvi, la irrupci¨® de la crisi ha tingut, entre altres efectes, una necessitat de reinventar-se, com es pot veure en alguns dels projectes exhibits que acosten la faena dels arquitectes a camps com l¡¯interiorisme, el disseny industrial o la transformaci¨® dels mateixos estudis professionals en centres multidisciplinaris i de projecci¨® cultural. L¡¯estudi d¡¯arquitectura de Ramon Esteve desenvolupa els seus projectes a trav¨¦s de l¡¯arquitectura, l¡¯interiorisme, el disseny industrial i la direcci¨® art¨ªstica. Un treball acurat d¡¯arquitectura interior en una botiga de moda del centre de la ciutat de Val¨¨ncia i un centre d¡¯atenci¨® per a la tercera edat a Ontinyent han estat seleccionats entre els projectes que han eixit de l¡¯estudi en aquests darrers anys. ¡°La situaci¨® actual ha obligat a racionalitzar les necessitats en equipaments, a ajustar dimensions i a ometre tot all¨° que no ¨¦s necessari; per contra, davant d¡¯aquestes limitacions, ¨¦s fonamental que els conceptes arquitect¨°nics siguen encara m¨¦s potents perqu¨¨ l¡¯obra tinga inter¨¦s¡±, diu l¡¯arquitecte. ¡°Per a mi ¡ªcontinua Esteve¡ª all¨° m¨¦s important a l¡¯hora de projectar ha estat la llibertat. En els ¨²ltims temps, els edificis han hagut d¡¯adaptar-se a un prisma racionalitzador tot sabent que, amb menys recursos, hav¨ªem d¡¯aportar un extra de valor en l¡¯arquitectura que no es tradueix tant en les dimensions o en els materials costosos com en sensacions espacials i d¡¯ordre¡±.

¡°En l¨ªnies generals, l¡¯arquitectura valenciana ha estat, de sempre, molt realista, ha tractat d¡¯ajustar-se a les necessitats que se li demanaven i ho ha fet amb realisme i sense excessos¡±, assenyala Manuel Portaceli a l¡¯hora de desmuntar alguns t¨°pics. ¡°En els ¨²ltims cinquanta anys l¡¯arquitectura duta a terme per gent compromesa amb una resposta adequada al problema ha estat feta a Val¨¨ncia, generalment realista; l¡¯espectacle l¡¯hem deixat a les ¡®estrelles¡¯ de l¡¯arquitectura¡±.

¡°L¡¯exposici¨® sobre l¡¯arquitectura valenciana m¨¦s recent ¡ªassenyala Pablo Pe?¨ªn¡ª fuig de les arquitectures de l¡¯espectacle, de les incontin¨¨ncies formals¡±. I afig: ¡°Estem davant d¡¯una arquitectura sense etiquetes allunyada de les modes, una arquitectura mediterr¨¤nia d¡¯avantguarda, de geometries ajustades, acord amb el seu espai¡±. Des d¡¯una ¨°ptica molt m¨¦s cr¨ªtica s¡¯ho mira Ramon Esteve. ¡±No hem sabut crear una identitat pr¨°pia, com s¡¯ha fet en altres regions; perqu¨¨ hi haja bona arquitectura, primer de tot la societat i les institucions han de tenir sensibilitat per l¡¯arquitectura¡±. ¡°Hem pensat que, per fer grans obres, ja estava tot fet i, tanmateix, una ciutat ¨¦s el resultat de la suma de totes les intervencions de diferents escales, per¨° totes amb qualitat, com passa en ciutats referencials com Barcelona. En definitiva, l¡¯arquitectura ¨¦s la materialitzaci¨® de les ambicions d¡¯una societat¡±, conclou Esteve.

Arquitectura recent. Val¨¨ncia. 2011-12-13. Sala d¡¯exposicions CTAV. C/ Hern¨¢n Cort¨¦s, n¨²mero 6. Val¨¨ncia.