Recomanem

Assaig

Amb cultura d¡¯elit, en valenci¨¤ i al Pa¨ªs Valenci¨¤, no hi ha, el 2014, cap problema. O n¡¯hi ha pocs. Ras i clar. Els problemes i les ll¨¤grimes v¨¦nen d¡¯una altra banda. Ja ho sabem: l¡¯¨²s social de la llengua, els fam¨¨lics ¨ªndexs de lectura, la manca de mitjans de comunicaci¨® en valenci¨¤ i d¡¯institucions que sostinguen la cultura, i b¨¦, un conegut etc¨¨tera de derrotes col¡¤lectives. ?s per aix¨° que publicacions com Fer harca. Hist¨°ries medievals valencianes es fan tan positives, perqu¨¨, sense perdre rigor, baixen les paraules dels altars acad¨¨mics i les exposen al p¨²blic ¨Csiguem optimistes¨C general. La benvinguda, doncs, a aquest recull de lleugers assaigs sobre la hist¨°ria medieval de nosaltres, els valencians. La hist¨°ria que, per cert, ens va fer com som.

Teatre

Hi ha qui diria que, malgrat viure moments durs i fam¨¨lics a escala econ¨°mica, el nostre teatre t¨¦ dramaturgs s¨°lids per a fer-lo sobreviure. Entre la pl¨¨iade de grans autors teatrals contemporanis hi ha Alberola, de qui parl¨¤vem fa poc, representant aquests dies a Val¨¨ncia, o Manuel Molins. Aquest darrer acaba de publicar Blut und boden (¡®Sang i p¨¤tria¡¯), una obra concisa, de pes, centrada en un dels personatges m¨¦s pol¨¨mics de l¡¯¨²ltim segle: Martin Heidegger, la filosofia del qual va flirtejar ¨Co m¨¦s¨C amb el nazisme, quan aquest no era sin¨® la promesa d¡¯avantguarda d¡¯un m¨®n nou, i el sobrevisqu¨¦. De di¨¤legs punyents, sense concessions, l¡¯obra de Molins esdev¨¦ inevitablement inc¨°moda, doncs, per als simplificadors de la hist¨°ria.

Poesia

Costa desmentir que el Pa¨ªs Valenci¨¤ siga un pa¨ªs de poetes. I des de temps ancestral. No, no ens en falten, de versos. Assistim regularment al naixement de noves fornades. Nous indicis. Alguns de molts joves. ?s el cas d¡¯Agust¨ª Campos, que arrib¨¤ fa pocs mesos amb els seus 24 anys i Lletres des de la trinxera. Versos ingenus, modestos, diu ell, humil. Versos de format divers, per descomptat. No podia ser d¡¯una altra manera en un poemari rebel ¨Cho ¨¦s¨C i jove: ¡°El teu cant ¨¦s ali¨¦ als c¨¤nons diplom¨¤tics / i als estils que ens manen els oligarques¡±. Entre paraula i paraula, per cert, s¡¯hi entreveu molt netament Estell¨¦s. Tamb¨¦ Neruda. Campos no amaga els mestres, per¨°. De fet, els reivindica mentre escriu, i mentre la vida, a poc a poc, avan?a: ¡°Tot passa, tot mor, i ens queda la paraula, la poesia¡±. Almenys aix¨°.

Disc

El debut llarg del quintet del Maresme que lidera Carles Chac¨®n desmenteix la candor d¡¯una opera prima amb un bon recull de pop joi¨®s, elegant i madur, que bascula entre el trot Motown d¡¯Ara tot ¨¦s millor (i que tan com¨² ¨¦s en paisans com The Free Fall Band), els apunts de costumisme pausat que recorden (inevitablement) Manel o Els Amics de les Arts (Una vida normal, Vent i ganivet) i les melodies d¡¯un lirisme exultant, en l¡¯¨°rbita de Mishima (Diamants). No ¨¦s gens estrany, doncs, que siga Miqui Puig qui els haja produ?t aquest ¨¤lbum, que referma amb bons arguments la seua condici¨® d¡¯aspirants a nova sensaci¨® comercial del pop catal¨¤.