¡°El meu cine ha tingut m¨¦s reconeixement internacional que aqu¨ª¡±

Envoltat dels cartells de les 25 pel¡¤l¨ªcules que ha dirigit i de records d¡¯una vida dedicada al cinema (i al teatre) en el despatx de la seva productora, Els Films de la Rambla, Ventura Pons (Barcelona, 1945) comenta que sovint ha tingut la sensaci¨® que el seu treball s¡¯ha valorat m¨¦s fora de Catalunya i d¡¯Espanya. Aix¨° li passa ara amb el documental Ignasi M., una hist¨°ria dels temps que corren de crisi i de dificultats, per¨° vitalista fins a l¡¯extrem, que va de festival en festival per tot el m¨®n i que a Espanya va tenir bones cr¨ªtiques, molt poc p¨²blic i un pas fuga? per la cartellera. Despr¨¦s de pagar-lo de la seva butxaca, ha tornat a fer el mateix en una aventura diferent: ha passat de fer cinema a fer cinemes amb el flamant Texas de Gr¨¤cia. Quatre sales de pel¡¤l¨ªcules de reestrena, en versi¨® original i subtitulades en catal¨¤.

Pregunta. En dos anys han tancat una desena de cinemes a Barcelona. ?s un bon moment per obrir-ne un?

Resposta. Moltes vegades m¡¯he tirat a la piscina sense aigua. Jo crec que cal lluitar per les coses en qu¨¨ creus a la vida. La veritat ¨¦s que em diuen si m¡¯he tornat boig. I, a m¨¦s, sense crispetes! [segons sembla, la q¨¹esti¨® del blat de moro no t¨¦ tant de control fiscal]. M¡¯he embrancat amb el Texas per amor al cinema i perqu¨¨ sigui subtitulat en catal¨¤. I a bon preu, perqu¨¨ volem que la gent recuperi la m¨¤gia del cinema.

Potser algunes pel¡¤l¨ªcules

P. S¡¯ha perdut?

R. S¡¯ha perdut l¡¯h¨¤bit i el costum d¡¯anar al cinema. I com el cinema no hi ha res. Hem de tenir paci¨¨ncia i que la gent hi confi?, el boca-orella ja est¨¤ funcionant i l¡¯ocupaci¨® no est¨¤ gens malament en els primers dotze dies. Tinc una gran complicitat amb les distribu?dores perqu¨¨ a elles tamb¨¦ els va b¨¦ una segona vida de les pel¡¤l¨ªcules quan s¡¯acaba l¡¯estrena, ja que hi ha molts t¨ªtols que no passen de dues o tres setmanes a la cartellera.

P. Amb tarifes de tres euros i de dos amb els descomptes de dilluns a dijous, surten els comptes?

R. Vivim moments molt dif¨ªcils, hem passat de les vaques grasses a les cadav¨¨riques i hi ha gent que ho passa molt malament. Jo crec que ¨¦s una idea perqu¨¨ els cinemes no estiguin buits entre setmana i que la gent torni a les sales. No volem fer-nos rics i el pla d¡¯amortitzaci¨® marca de quatre a cinc anys per recuperar la inversi¨® [que va ser de 350.000 euros].

P. Si la f¨®rmula ¨¦s bona, com ¨¦s que no hi ha m¨¦s sales de reestrena?

R. Aix¨° no ho s¨¦. Per¨° crec que es pot fer bon cinema a preus ajustats. Potser algunes pel¡¤l¨ªcules faran m¨¦s diners al Texas que quan es van estrenar. Les sales pertanyen un 80% a la productora i un 20% a petits accionistes, i tots volem el millor. L¡¯objectiu ¨¦s que la gent torni al cinema.

P. I les altres sales exhibidores?

R. Hem arribat a un acord amb les exhibidores, com els Renoir, Verdi i Bala?¨¢. Nosaltres respectarem les estrenes, i jo complir¨¦ la meva paraula. A m¨¦s, no volem sumar-nos al fet d¡¯oferir, en 500 metres quadrats, les mateixes pel¡¤l¨ªcules. La f¨®rmula que apliquem no ¨¦s nova, ¨¦s la de tota la vida. Aix¨° s¨ª, en catal¨¤, ¨¦s clar.

P. Quins projectes t¨¦ entre mans?

R. Estic amb tres guions. Per¨° el m¨¦s avan?at ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que parteix de l¡¯obra de teatre El Principi d¡¯Arquimedes, que es va estrenar fa dos anys a la Sala Beckett, del director Josep Maria Mir¨® i Coromina. M¡¯interessen molt els autors d¡¯aqu¨ª. Li vaig proposar fer el gui¨® per al cinema i l¡¯hem fet a quatre mans. L¡¯obra de teatre ha tingut molt ¨¨xit aqu¨ª i en molts altres llocs, com M¨¨xic, Buenos Aires i altres ciutats espanyoles, inclosa Madrid, i tamb¨¦ ha tingut premis. Doncs estic intentant portar-la al cinema, amb el nom d¡¯El Principi dels cossos flotants, i no aconsegueixo el finan?ament. I es tracta d¡¯un pressupost baix, que no va m¨¦s enll¨¤ de 800.000 euros.

P. No hi ha subvencions?

R. Com que ¨¦s barata, no pot tenir ajudes del Ministeri de Cultura. Ara estic pendent de la subvenci¨® de la Generalitat del 2014. ?s clar que el 10% t¡¯ho paguen quan t¡¯ho donen, el 40% el 2015, i el 50% el 2016. Per¨° almenys la Generalitat d¨®na quatre duros i compleixen, i saps que ho recuperar¨¤s. La difer¨¨ncia entre la Generalitat i el Ministeri ¨¦s que aqu¨ª les coses estan clares, encara que no hi ha diners, i ells, que en tenen, es dediquen a fer AVEs cap enlloc.

P. Dedueixo que hi ha m¨¦s problemes amb l¡¯administraci¨® central?

R. ?s que ¨¦s tot. Estem en un pa¨ªs que ¨¦s el n¨²mero u de la pirateria, en qu¨¨ els nens quan neixen ja toquen amb el dit les tauletes i ens apliquen un 21% d¡¯IVA. A Fran?a l¡¯IVA ¨¦s del 7% i el volen baixar al 5%. Aquest any ells dediquen 770 milions al cinema i Espanya, 33 [que en els pressupostos de l¡¯any vinent pugen a 37]. El cinema est¨¤ sota m¨ªnims, els que tenen el suport de les televisions privades van b¨¦. Per¨° els altres... I jo no em puc queixar, perqu¨¨ s¨®c un dels quatre o cinc amb pres¨¨ncia internacional. Porto 700 festivals en la meva vida, 32 retrospectives, i no en llocs petits. ?s cert que el meu cinema ha viatjat per tot el m¨®n d¡¯una manera incre?ble, contra vent i marea. I ha tingut m¨¦s reconeixement internacional que aqu¨ª.

P. Amb el documental Ignasi M. ha passat una cosa aix¨ª. Per qu¨¨?

R. Francament, no ho s¨¦. Per¨° ha tingut m¨¦s audi¨¨ncia a fora i m¨¦s reconeixement en festivals com els de Toronto, Chicago, Los Angeles, Monterrey, Gaualajara i T¨°quio. Amb els anys de cine i els anterior de teatre [23 muntatges] he apr¨¨s que l¡¯¨²nic que pots vendre ¨¦s la difer¨¨ncia, la teva cultura, la teva identitat, la teva llengua. I fer-ho de deb¨°, amb ganes.

P. Catalunya millor independent?

R. ?s que vull que sigui un pa¨ªs normal i Espanya no ho ¨¦s. El problema ja ve de la Transici¨® pol¨ªtica, perqu¨¨ la casta s¨®n tots els que han tocat poder, PP, PSOE, la CiU de Jordi Pujol, fins i tot el PSOE andal¨²s. No ¨¦s que sigui independentista, ¨¦s que no s¨®c masoquista. Els pa?sos s¨®n el que volen ser i aquest pa¨ªs (Catalunya) vol ser normal, tothom t¨¦ dret a ser el que vol ser.

P. A favor de la consulta?

R. S¨ª, per¨° quan... aix¨° ja es veur¨¤. Abans d¡¯independentista s¨®c dem¨°crata, i vull que els del ¡°no¡± ho diguin. L¡¯important ¨¦s que la gent voti, aix¨° ¨¦s democr¨¤cia.

?