Octubres

Amb el cercador d¡¯Internet has de passar unes quantes p¨¤gines per a trobar, tan sols dos dies abans, la programaci¨® del dia 9 d¡¯octubre a Val¨¨ncia. Aix¨° s¨ª, en la primera ix l¡¯actuaci¨® de Raphael i la venda d¡¯entrades. No ¨¦s per molestar, per¨° si busques programaci¨® de la Merc¨¨ o de Sant Jordi, de Barcelona, la tens mesos abans. Cal dir que tamb¨¦ ixen curses, concursos, paelles, normalment fora de la ciutat de Val¨¨ncia. I l¡¯entrada dels moros i cristians, tamb¨¦ a la mateixa ciutat. Producte de la famosa "pol¨ªtica de alianzas"? ?s a dir: expulsar els moros i, uns segles despr¨¦s, desfilar amb ells com si no haguera passat res. Tampoc est¨¤ malament: la pompa de les marxes de moros i cristians, sobretot si qui est¨¤ al c¨¤rrec dels timbals s¡¯hi esfor?a, sempre toca una fibra ancestral entre els oients.

De sobte recordes que en algun rac¨® de les prestatgeries de casa ha d¡¯estar una separata antiga d¡¯un diari (potser el Levante) que conservares. Efectivament. Un quadern amb fotografies en blanc i negre, excepte la portada, on es pot llegir: "9 d¡¯octubre. Units per l¡¯estatut. 600.000 valencians". Impossible saber de quin any. No du cap refer¨¨ncia editorial, tret d¡¯alguns noms de fot¨°grafs, redactors i coordinadors i la impressi¨® feta a Godella. Ha de ser de l¡¯any 1977. Entre altres coses perqu¨¨ es fa refer¨¨ncia a l¡¯atemptat feixista contra Miquel Grau a Alacant, que va morir dies despr¨¦s.

Les fotos s¨®n realment impressionants. Una gentada que va omplir els carrers de la ciutat, molta gent vinguda d¡¯altres llocs del Pa¨ªs Valenci¨¤. Destaquen els comentaristes: ple de senyeres on no es veia m¨¦s blau que el del cel. A les Torres de Serrans, dos parlaments: un d¡¯Antonio Cuenca i un altre d¡¯Alberto Garc¨ªa Esteve, que va demanar l¡¯amnistia pol¨ªtica total i un indult ampli per als presos comuns. Improvisant una muixeranga o castell, segons la mirada al nord o al sud de l¡¯Ebre, uns joves clavaven un r¨¨tol nou a sobre de l¡¯antic que deia: "Pla?a dels Furs". Una fotografia que recorda, ara, una altra a la pla?a de l¡¯Ajuntament durant els dies de la primavera valenciana. Crits de "Volem Estatut" i uns quants, pocs, del que seria despr¨¦s la tabarra: "No som catalans", que van ser ofegats a la manera valenciana amb el c¨¤ntic unitari del: "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens ha parit".

Una mostra de la p¨¨rdua de la por de molts anys. Del re-descobriment del poble com a poble. ?s evident que el mes d¡¯octubre va lligat tamb¨¦ a uns altres esdeveniments hist¨°rics. Sense anar molt lluny, la Revoluci¨® Russa; per¨°, com que el calendari ¨¦s diferent, mai no hem arribat a localitzar-la exactament. Coses que passen quan les coses no acaben de definir-se.

Amb la separata encara a les mans, deixes volar els records i la imaginaci¨® i et ve la pregunta al cap: qui va tindre m¨¦s por en veure tot all¨°? Els de "No som catalans" o qui ja tenia la perspectiva de governar des d¡¯aquestes reivindicacions?