En el cor de la tempesta

Molins ¨¦s d¡¯aquells autors extremament inquiet que escodrinya la realitat i amb ulls cr¨ªtics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb qu¨¨ confegim el discurs. Per aix¨°, la seua obra creix sobre la voluntat d¡¯¡°experimentar¡± amb temes, llenguatges i formes. Parlem d¡¯experimentaci¨®, en el sentit m¨¦s cl¨¤ssic: esculpir llenguatges adequats a la intenci¨® o a les intencions de cada obra. L¡¯afany creatiu el du a rellegir amb llibertat els diversos registres teatrals. Aix¨ª, ens trobem amb reinterpretacions ben singulars del drama i la trag¨¨dia, del melodrama, de la farsa i del sainet, etc. I amb la immersi¨® en un ventall ampli de propostes estil¨ªstiques, de registres, enmig d¡¯un viatge constant de la modulaci¨® culta a la popular, i de la popular a la culta. Una de les constants del teatre de Molins ¨¦s l¡¯ambici¨®: la voluntat de saltar fronteres i furgar a trav¨¦s de grans noms (Verlaine, Rimbaud, Nietzsche, Wittgenstein, Maria Callas...) en grans temes (els problemes que han travessat el m¨®n modern, com ara la reflexi¨® sobre el poder, les guerres, el pes de les idees en la hist¨°ria, el jo escindit i m¨²ltiple ¡ªen qu¨¨ tenen un pes rellevant els engranatges d¡¯engany i autoengany¡ª, la immigraci¨®, les noves entitats sexuals, etc.), i on trobem connexions estretes entre pol¨ªtica, est¨¨tica i ¨¨tica. Tot aix¨° ho trobem de nou en Blut und Boden (¡®Sang i p¨¤tria¡¯), en qu¨¨ a partir de situacions, textos i personatges reals (Heidegger, la seua dona i un jove animador cultural de l¡¯ex¨¨rcit franc¨¦s) reflexiona sobre q¨¹estions que no quedaren tancades amb la fi de la Segona Guerra Mundial. L¡¯autor no aspira a fer un teatre realista i fuig de fer un biopic teatral, per¨° aix¨° empra noms ficticis. Amb tot, ¨¦s remarcable que l¡¯autor filtra amb bon criteri les dades biogr¨¤fiques i el pensament a partir dels quals aprofundeix en els personatges i el m¨®n que representen. Superen un nom i un cognom determinats i esdevenen s¨ªmptoma o signe de tot un univers problem¨¤tic que ens interroga i interroguem. Tampoc no cerca nom¨¦s centrar-se en el terbol¨ª derivat de la Segona Guerra Mundial, sin¨® sobretot en les reaccions i en els mecanismes de camuflatge i perviv¨¨ncia d¡¯idees que duen el virus d¡¯un pensament totalitari o altament perill¨®s per la seua rigidesa.

Blut und Boden (¡®Sang i p¨¤tria¡¯) ¨¦s una obra fragment¨¤ria que gir¨¤ al voltant del fil¨°sof Martin Schwarzwald. Hi trobem Alma, la dona, el jove soldat, animador cultural de l¡¯ex¨¨rcit franc¨¦s, i una dona jueva reclosa en el gueto de Wiln? (Pol¨°nia). L¡¯obra es mou en cinc espais (la Universitat de Friburg, la cabana del fil¨°sof a la Selva Negra, un centre cultural franc¨¦s a Rote Lache, el Guetto de Wiln?, un camp de concentraci¨® i un lloc indefinit, per¨° prop d¡¯un crematori) i en 4 anys diferents (el 1933 ¡ªany del fam¨®s discurs a la Universitat de Friburg, que obri o clou l¡¯obra¡ª, el 1943, el 1944 i, sobretot, el 1945, any que, sota l¡¯ocupaci¨® dels aliats, s¡¯inicia la restauraci¨® alemanya i es viu enmig d¡¯un per¨ªode de depuraci¨® de responsabilitats. Certament, en aquests moments d¡¯incerteses, es desenvolupen els di¨¤legs entre el fil¨°sof i els altres personatges. Caldria afegir un altre element, que tot i no ser teatral, ¨¦s rellevant per al text, a m¨¦s de ser una innovaci¨® en l¡¯obra de Molins, i ¨¦s la pres¨¨ncia d¡¯un collage documental, disseminat al llarg del text, format per passatges de fil¨°sofs, historiadors, testimonis, etc., que il¡¤luminen, incideixen o eixamplem l¡¯univers de l¡¯obra.

El fil¨°sof Martin Schwarzwald ¨¦s un personatge camale¨°nic: ¨¦s un fil¨°sof de gran cultura i refinat, es vesteix de pag¨¦s sueu i es presenta com a home arrelat a les profunditats del bosc, de la terra, davant de l¡¯admirador franc¨¦s; ¨¦s un pare i esp¨°s exemplars, aparentment ¨¦s clar; ¨¦s un devora-amants, sobretot jueves; ¨¦s un home afable, per¨° alhora impenetrable, un home d¡¯acer, com volia el r¨¨gim, per a aconseguir una nova humanitat, ¡°un ordre aut¨¨ntic¡±. El personatge domina el camuflatge que li permet, com si no passara res, delatar jueus. Es presenta com un ¡°F¨¹hrerprinzip del pensament¡± que vol transformar la societat, ja que cal destruir per a construir, perqu¨¨ la societat ha caigut en les febleses de la vida moderna i de la racionalitat, i cal recuperar la ¡°realitat essencial¡±, la puresa del ¡°Ser¡± i del ¡°Ser alemany¡±. Aquest concepte del ¡°ser¡± era cada vegada m¨¦s esmunyed¨ªs en el pensament real de Heidegger, que no s¨¦ sap massa b¨¦ si representa D¨¦u, o Alemanya en alguns contextos, o v¨¦s a saber qu¨¨. En tot cas, no est¨¤ al servei de l¡¯home, sin¨® m¨¦s aviat tot el contrari: el concepte girad¨ªs disposa de l¡¯home. El pensament del fil¨°sof ¨¦s una barreja d¡¯atavismes i elements moderns. Un dels nuclis durs del seu mapa conceptual ¨¦s que la part m¨¦s profunda de l¡¯¨¦sser hum¨¤ ve de la terra, de les profunditats del bosc. Un soci¨°leg alemany del segle xix deia que ¡°all¨° que feia alemanya Alemanya¡± eren els boscos. Com diu el protagonista al franc¨¦s: Hitler no importava, ¡°nom¨¦s era un instrument del Ser¡±.

L¡¯objectiu fonamental del fil¨°sof en aquells anys de canvi ¨¦s mantenir-se fidel al seu ideari i que el seu pensament s¡¯escampe pel m¨®n ¡°per aconseguir la reconstrucci¨® espiritual¡± que no ha pogut assolir el nazisme. En aquestes circumst¨¤ncies apareix el jove animador cultural franc¨¦s amb la missi¨® de demanar la col¡¤laboraci¨® del pensador alemany a fi de reconstruir, a trav¨¦s de la cultura, les relacions francoalemanyes. El franc¨¦s, profund admirador seu, creu que la seua filosofia t¨¦ molt de po¨¨tica, de m¨ªstica, per¨° que alhora ¨¦s una renovaci¨® profunda de la filosofia i que ha influ?t en l¡¯existencialisme i en la fenomenologia. El jove pensa que Fran?a ser¨¤ la plataforma de llan?ament d¡¯aquestes idees genials. Amb tot, el jove pensador en dubta: de vegades no sap si ¨¦s un pensament profund o una pallassada. Per aix¨°, afirma: ¡° El discurs em fascina / Alhora que m¡¯inquieta¡­¡±. Amb tot el que hem dit, el text suggereix que una bona part de les idees de la filosofia de Heidegger, que formen part en alguns aspectes d¡¯un pensament corrosiu i temerari, han tingut una ascend¨¨ncia forta en tot un seguit de pensadors que han influ?t molt en el m¨®n actual, com ara, Michel Foucault, Jacques Derrida, Paul Ricoeur¡­

Un personatge extraordinari ¨¦s la narradora jueva, l¡¯efecte directe de la follia de la suposada restauraci¨® de l¡¯ess¨¨ncia d¡¯Alemanya

Un personatge extraordinari ¨¦s la narradora jueva, l¡¯efecte directe de la follia de la suposada restauraci¨® de l¡¯ess¨¨ncia d¡¯Alemanya. Un personatge que basa tota la seua dignitat i tota la seua for?a moral a contar hist¨°ries cada nit en situacions terribles, de vegades grotesques, en qu¨¨ es mofa amb una hist¨°ria delirant de Hitler; d¡¯altres, amb la reconversi¨® del conte de la Bella Dorment, relata la seua relaci¨® amb el fil¨°sof, i acaba, ja convertida en cendra, amb un parlament esborronador en qu¨¨ explica el sentit del seu testimoni i del seu art, totalment contraposat amb les grans ¨ªnfules abstractes del fil¨°sof, obsedit amb la gran poesia. L¡¯art de la narradora, que, amb molles de pa als dits, munta un teatr¨ª cada nit, es basa en all¨° que tenen de m¨¤gic el teatre i la narraci¨®: el moment ef¨ªmer de contar. ?s ef¨ªmer per la manera de somoure l¡¯espectador, ja que conta transformat all¨° que veuen, viuen i pateixen el narrador i l¡¯espectador. ?s un instant que conjura tota la for?a humana per a agafar del coll l¡¯oient i transportar-lo al fons de la hist¨°ria. Un bufit que pot esdevenir mem¨°ria i vida en els o?dors, perqu¨¨ poden continuar el relat.

Les hist¨°ries estan confegides amb un altre dels plats forts de l¡¯obra: l¡¯estil. Manuel combina registres i tons per canalitzar una hist¨°ria de cares diverses, en qu¨¨ tenen una pot¨¨ncia extraordin¨¤ria el lirisme i el recurs del vers, per dir-ho d¡¯alguna manera, que serveixen per a modular la dicci¨®, la tensi¨® del personatge¡­, com ho observarem en les cartes del jove franc¨¦s i en el discurs del fil¨°sof. Una menci¨® a part ¨¦s mereixen els relats i els jocs teatrals, entre tr¨¤gics i divertits, i el discurs fantasmag¨°ric i corprenedor del final de la narradora.

L¡¯obra en alguns aspectes pot ser pol¨¨mica, sobretot all¨¤ on toca el pensament de Heidegger, per¨° cap lector no pot negar que hi existisca un germen desconcertant. Una altra cosa ¨¦s com se¡¯l puga gestionar o digerir. Siga com vulga, el que planteja l¡¯obra ¨¦s una q¨¹esti¨® que inquieta i cal tenir present. Al marge d¡¯aquest punt, Blut und Boden (¡®Sang i p¨¤tria¡¯) aconsegueix tocar les fibres de l¡¯espectador amb uns personatges i un llenguatge altament nutritius.