Modiano, la transpar¨¨ncia

¡°Vaig n¨¤ixer el 30 de juliol de 1945, a Boulogne-Billancourt, en el n¨²m. 11 de l¡¯avinguda de Marguerite, d¡¯un jueu i d¡¯una flamenca que s¡¯havien conegut a Par¨ªs sota l¡¯ocupaci¨®. Escric jueu, ignorant all¨° que aquest mot significava verdaderament per a mon pare i perqu¨¨ era esmentat, en aquella ¨¨poca, en els documents d¡¯identitat. Els per¨ªodes d¡¯alta turbul¨¨ncia provoquen sovint trobades per atzar, de manera que mai no m¡¯he sentit un fill leg¨ªtim i encara menys un hereu¡±. Aix¨ª comen?a Un pedigree, la narraci¨® breu ¡ªpoc m¨¦s de cent p¨¤gines en format petit i lletra grossa¡ª dels primers vint-i-un anys de vida de Patrick Modiano, que ha dedicat una part molt gran de la seua obra justament a saber qui era aquell pare t¨¨rbol, distant i estrany, qui era aquella mare actriu itinerant, vinguda confusament d¡¯Anvers, i quina era la vida d¡¯una tropa de personatges boirosos en el Par¨ªs ocupat pels alemanys, i en els anys posteriors, de mercat negre i negocis bruts. Modiano escriu des d¡¯una adolesc¨¨ncia de fill gaireb¨¦ abandonat, i escriu com un arque¨°leg de la mem¨°ria, excavant, furgant, amuntegant peces i fragments per poder interpretar-se ell mateix i tota una societat desintegrada. Escriu com un cronista, com un policia en un atestat, com un detectiu que acumula indicis i proves. Ho avisa ell mateix: ¡°Els esdeveniments que evocar¨¦, fins als meus vint-i-un anys, els vaig viure en transpar¨¨ncia ¡ªaquest procediment que consisteix a fer desfilar els paisatges en un pla de fons, mentre els actors resten imm¨°bils en un plat¨® d¡¯estudi. Voldria traduir aquesta impressi¨® que molts altres han sentit abans que jo: tot desfilava en transpar¨¨ncia i jo no podia encara viure la meua vida¡±. Amb aquesta transpar¨¨ncia, i amb una prosa que ¨¦s el contrari de les elaboracions estudiades del nouveau roman, Modiano ha fet una grand¨ªssima literatura gaireb¨¦ del no-res, de l¡¯aparent no-res que ¨¦s tot el que hi ha al m¨®n. I declara, en una entrevista poc abans del premi Nobel: ¡°Tots els meus llibres s¨®n botelles a la mar. Per¨° mai no he rebut cap retorn¡±. I tamb¨¦: ¡°Cada volta que acabe un llibre, em sap greu no haver-lo escrit d¡¯una altra manera. Com si el llibre publicat no f¨®ra m¨¦s que el reflex magn¨¨tic d¡¯un llibre virtual i inacabat. Tinc un sentiment de cosa mai no acomplerta. Per¨° ¨¦s tan dif¨ªcil d¡¯explicar...¡±. En efecte, ¨¦s tan dif¨ªcil!